09/10/2026
Diumenge XXVIII ( Mt 22,1-14)
El nou Regne de Déu és com un banquet de noces. És la imatge de futur proclamada per Isaïes. Jesús fa realitat aquesta promesa. És una imatge de la comunió i de la salvació que Déu ofereix a tothom. És el temps nou, és el Regne que, com un gra de mostassa, creix i acull tothom. El món vell no pot tenir aquesta positivitat.
Sorprèn que els convidats rebutgin la invitació. Alguns no hi donen importància i prefereixen ocupar-se dels seus negocis; d’altres fins i tot reaccionen amb violència. Saben què significa forma part de la lògica del Regne i no s’hi volen comprometre.
Com en temps de Jesús -el poble d’Israel-, també actualment es dona el mateix fenomen. Els servidors del “Rei” som nosaltres, enviats a avisar els convidats. La resposta no sempre es l’adequada. Sant Mateu recorda als seus fidels què va passar amb la ciutat de Jerusalem que no el va acollir. Fou destruïda i cremada pels romans.
Ara, cal fer arribar la crida aquells que no s’ho esperaven. Contents entren en el dinamisme de la novetat divina sobre la humanitat. No hi distinció entre bons i dolents, entre els d’aquí i els de fora. És la salvació divina que no exclou ningú.
Però, tot seguit, apareix el convidat que no porta vestit de noces. És una altra paràbola. La generositat tant acollidora del “Rei” no s’escau amb la conclusió del que llegim al final. Sant Mateu fa una crida a les comunitats febles que tenen actituds paganes.
Per entrar al Regne cal canviar de vestit; cal revestir-se del Crist; cal formar part de la comunitat de germans que comparteixen els mateixos valors entre ells. No és pot anar sol, sense comunicació fraterna. Cal trencar la vida antiga, fora dels valors de l’Evangeli. Se’ns demana una resposta personal, adequada al lloc que ocupem en el Regne
La conclusió és clara: tots som convidats però no tots accepten la lògica nova del banquet del Regne a qual ens convida Jesús.
P. Ramon
