Aigaberdenc Aigaberdenc est une association autonome fédérée à l'IEO. Qu'a per tòca d'acompanhar era difusion e eth estudi deth occitan en Lavedan

Aigaberdenc que d'ei un cèrcle locau deth Institut d'Estudis Occitans, ua associacion autonòma federada ath IEO.

30/08/2026

✨ Salias de Bearn : Ua politica volontarista tà la lenga / Salies de Béarn : Une politique volontariste pour la langue

Oc / Que s'i hèn a de bonas tà la lenga a Salias dab la nominacion d'ua conselhèra municipau delegada lenga occitana e cultura bearnesa au darrèr de las eleccions passadas.
En mei de tot lo tribalh entinoat de socializacion de la lenga hens la vita vitanta e a la difusion culturau, un deus resultats mei vededers, immediat e simbolic de la soa accion e de la volontat municipau qu'ei la mesa en plaça deus purmèrs panèus de senhaletica bilingua qui sòrt de començar tà remplaçar a tèrmi tots los panèus d'arruas de la comuna (que'n seràn 55 d'ací la fin de l'annada !)
De brembar ua lenga qu'ei shens qu'un mejan de comunicacion. Que nèish tà descríver lo rapòrt d'ua populacion dab lo son territòri. Tornar los noms en la lenga d'un país qu'ajuda a tornar tèisher aqueth ligam unenc dab aqueth territòri tà'u se brembar o apoderar...
👏 Òsca par aquera presa en compte e per aqueth beròi tribalh de la vila de Salias !

👇 En français ici
Prévue dans le programme et acté dès les élections passées, la nomination d'une conseillère municipale déléguée langue occitane et culture béarnaise montre ses effets dès à présent.
En plus du travail de socialisation de la langue dans la vie de tous les jours et dans la diffusion culturelle, un des résultats de son action et de la volonté municipale, visible immédiatement et hautement symbolique est la mise en place des premiers panneaux de signalétique bilingue qui viendront à terme remplacer tous les panneaux des rues salisiennes (55 au programme dès cette année !)
A rappeler qu'une langue est plus qu'un moyen de communication. A l'origine, elle naît de la vie d'une population sur un territoire et de la description qu'elle en fait.
Remettre les noms dans la langue d'un territoire permet de renouer avec ce lien unique pour chaque lieu et aide ses habitants à comprendre et s'approprier ce territoire...
👏 Félicitations à la ville de Salies pour cette prise en compte et pour ce beau travail !

QUE PARLI GASCON ! E TU ? ( Je parle gascon ! Et toi?)                                        Apprendre le gascon à part...
29/08/2026

QUE PARLI GASCON ! E TU ? ( Je parle gascon ! Et toi?)
Apprendre le gascon à partir du français (1)

Ami (e) touriste ou indigène, tu es un ami de passage ou tu es un indigène issu de nos tribus des Pyrénées Occidentales Françaises ( P.O.F) au dialecte bien particulier. Nous te proposons une série de chroniques pour mieux connaître cette langue.

Mais qui sommes-nous ? (‘’Òc, qui èm ?’’) Nous faisons partie d’une association, l’association ‘’Aigaberdenc (I.E.O) qui a pour but de faire vivre et de défendre sa langue régionale qui est comme toutes les langues un trésor de l’humanité. Notre association (comme les associations ‘’Parlem’’, ‘’Nosauts de Bigòrra’’, ‘’Hestejada de Bigòrra’’ et beaucoup d’autres) propose en plus de chroniques régulières dans les journaux et d’animations diverses (Dictada Occitana, Poeticas...etc), des cours de langue (à Saint-Savin (Mairie), tous les quinze jours, les jeudis soirs de 18h à 20h, hors vacances scolaires). Ces cours s’adressent à tous, pratiquants ou non. Il n’y a personne pour critiquer et tout le monde, professeurs et élèves, s’encourage. Il n’y a aucun juge de la haute cour du « bien parler », ni aucun académicien auto-proclamé du ‘’ça se dit comme ça’’. Tous, nous essayons avec humilité, mais surtout avec joie et plaisir de retrouver le goût de notre langue.

Notre association a comme finalités :
‘’Naissance ou renaissance à notre langue et culture // Connaissance et reconnaissance de notre langue et culture’’.
Pour nous, ce n’est pas un combat d’arrière-garde. Ce n’est pas un combat, d’ailleurs. C’est juste une démarche normale, digne, tranquille et assurée, (même sous les critiques et dénigrements des conformistes et des fatalistes conditionnés depuis toujours) pour faire vivre fièrement quelque chose qui nous précède, qui nous a été donné, qui nous dépasse et qui nous définit. Ni supérieurs, ni inférieurs, ni meilleurs, ni pires, juste nous, avec notre identité sereine, ouverte et joyeuse (qui en vaut autant que d’autres : « Se n’i a qui an çò qui an, qu’èm çò qui èm ! » (S’il y en a qui ont ce qu’ils ont, nous sommes ce que nous sommes ! ) dit Nadau).
Dans ce monde un peu fou, un peu exalté, qui change à toute vitesse, mais qui pourtant se ressemble et s’uniformise de plus en plus, il est indispensable de préserver son petit monde, son âme. Et puis tout tourne si vite que l’arrière-garde se retrouve souvent à l’avant-garde ! Alors !...
Aujourd’hui, petit à petit, dans les champs et dans les têtes, s’installe la monoculture et tout, terre et cerveaux, tout s’appauvrit. Il y a urgence ! Vite, revenons à la polyculture et que vivent nos langues si belles !

Notre langue fait partie de la famille du gascon et de la grande famille de l’occitan et ici, nous l’appelons le Bigourdan. Nous employons parfois le mot de « patois », mais comme il est de la famille du mot « pataud », nous le trouvons un peu dévalorisant. Nous écrivons en graphie classique et parfois en graphie phonétique francisée (G.F.F). Nous ne sommes ni sectaires, ni dogmatiques. Tout le monde peut venir à nos cours.
Pour être fidèles à l’esprit gascon, nous avons créé un test pour situer votre niveau. Les anglais ont leur T.O.E.F.L ( prononcer Toffeul) avec quatre niveaux. Nous, nous avons créé le P.E.G.O.T ( Programa d’Evaluacion Generau deth Occitan Transmetut). L’esprit bigourdan (et gascon en général) est comme vous le savez l’art de ne pas se prendre au sérieux, de se moquer des puissants, tout en étant rieur et joyeux, mais aussi coriace et tenace.

Nous vous proposons aujourd’hui notre test de base n°1. Dans la prochaine chronique, nous vous proposerons le test n°2, un test plus culturel.

Si vous pensez que vous savez, mettez une croix dans le carré (Solution à la fin) .
1.— Vous savez un peu de francitan ou plutôt de frangourdan et vous pouvez comprendre les phrases : « Je n’étais même pas hart, juste un peu ensuqué et je me suis espatarré devant la poralhèra-pourcaou. Je te me suis pris une belle mique. Je te me suis esgaraché le genou et maintenant, il m’arrougagne !». □
2.— Vous savez dire en bigourdan : « Bonjour ! Comment ça te va ? Ça va bien ! Ça va mal ! Ça va comme ci, comme ça ! Comment tu t’appelles ? Je m’appelle…» □
3.— Vous connaissez parfaitement les trois jurons basiques de Bigorre. □
4.— Vous savez s’il faut dire « une chocolatine ou un pain au chocolat, le gnac ou la gnaque ». □
5.— Vous savez chanter au moins le refrain du « Se canti ». □
6.— Vous connaissez les différences, surtout si vous jouez au rugby, entre ‘’hougner et hurguer ‘’ □
7.— Vous avez gardé ou savez retrouver notre accent gascon. Vous pouvez donc envisager une carrière de Premier Ministre comme………… ou ……………. , de présidente de région comme …………, ou de chanteur très connu comme ………. □
8.— Vous pouvez traduire cette phrase en français et deviner sa contrepèterie : « De temps en temps, que cau escotar eras gojas » □
9.― Vous pouvez comprendre ces deux phrases : « Je lui ai mascagné son robinet qui goutéyait. Il a fait le mus et il m’a castagné dans le carrelot. »

Solution : ① « Je n’étais même pas ivre, juste un peu somnolant et je me suis étalé devant le poulailler-porcherie. J’ai encaissé un sacré coup. Je me suis écorché le genou et maintenant, il me tourmente !» ② « Adishatz ! Quin te va ? Que va plan ! Que va mau ! Que va atau, atau ! Quin t’apèras ? Que m’apèri… »③ « Hilh de p**a ! Macarèu ! Diu vivant ! » ④ « une chocolatine et le gnac, bien sûr ! » ⑤ « Se canti, jo que canti, Canti pas per jo, Canti per ma mia Qu’ei tan luenh de jo ( ou qu’ei auprès de jo) » ⑥ Mettez-vous au cœur d’une mêlée de rugby et vous comprendrez ⑦ Jean Castex, François Bayrou, Carole Delga, Francis Cabrel ⑧ « De temps en temps, il faut écouter les servantes (ou serveuses) » (La bienséance nous interdit de donner la solution de cette contrepèterie trop vulgaire).➈ Je lui ai détérioré son robinet qui gouttait. Il a boudé et il m’a tapé dans la ruelle.

Vous avez eu au moins 5 réponses justes. Vous êtes donc P.E.G.O.T ①. Vous pouvez et devez commencer ou recommencer à parler en bigourdan. Vous avez eu moins de 5, rien n’est perdu. Inscrivez vous à un cours, à une chorale locale, à une équipe de rugby. Ecoutez et essayez de parler. Tout le monde vous aidera et vous aimera. Et n’oubliez pas qu’une langue s’apprend en neuf mois, à raison d’une heure par jour ( le temps d’une grossesse) et qui veut peut et se meut.

A un nhaute còp, brave monde ! Tietz-ve hòrts ! Hètz coma nos ! Non parlam pas de plan, ni n’escrivem pas de plan, mes que nse’n fotem : que sajam !
Traduction : A la prochaine, braves gens ! Restez forts ! Faites comme nous ! Nous ne parlons pas bien, nous n’écrivons pas bien, mais nous nous en foutons : nous essayons !

Cronica escrivuda per Renat Capdevielle der’Associacion Aigaberdenc (I.E.O)
Contact : aigaberdenc.ieo-opm.com o facebook 65400 Mairie de St Savin

ADISHATZ MONDE Nous publions aujourd'hui le dernier texte de notre série dédiée à l'"Amontanhada" ou la "Muda", écrits p...
21/08/2026

ADISHATZ MONDE

Nous publions aujourd'hui le dernier texte de notre série dédiée à l'"Amontanhada" ou la "Muda", écrits par Pierre Latapie. Nous espérons que celà vous a plu en vous souhaitons une "Bona hesta dera Muda" Samedi 22 Aout à Argelès-Gazost!!!

Que publicam uèi eth darrèr text dera nosta seria dedicada ar'amontanhada (o era muda), escrivuts peth Pèir Latapia. B'esperam que'vs an agradat e que'vs desiram ua bona hèsta dera Muda eth Dissabte 22 d'Aost a Argelers-Gasòst!!!

Amontanhada : era fin deth estivatge (7)
Aci, Pierre Latapie, aulhèr a Gavarnia en 1946, que nse conda era fin deth sué estivatge.

Era fin deth estiu 1946 que s’apressava e, dab eths tropèths, tot que s’èra passat de plan. N’agevam perdut que hòrt pòcas bèstias. Eth 11 de seteme, tots eths proprietaris qu’èran pujats tà aidar ath triatge dera perrita e entà arrepréner eths loés tropèths.
Après aqueth tribalh qui damandava adreça e saber-hèr, Pierre Vergez, eth mestre deth ‘’Ostau deth circ’’ qu’invitava tot lo monde, eths detz-e-ueit proprietaris e nosautes eths aulhèrs.
En un gran metau, qu’ageva preparat ena cheminea, sus un huec de lenha, sopa dab un camòt de pòrc e dab eths sarrons (espinacs bast**ds) que Sylvain e jo, eths aulhèrs, èram anats cuélher eth dia avant, pro luenh e pro haut. Après tranchas de saucisson (cada proprietari, ara pujada, que dava un camòt o dus o tres saucissons, subant eth importéncia deth sué tropèth o subant era sua generositat), que presentè porets descopats e arreconstituats ens loés plats accompanhats de mandòras dauradas. Pierre Vergez qu’aimava cosinar e qu’èra un gran cosinèr. Que presidava aqueth arrepas. Qu’aimava hèra aquera tradicion. Eth proprietari qui auri arrefusat de participar que l’aurí hèit un gran afront.
Atau que s’acabè era mia sason de garda de tropèths ena ‘’Cascada’’, aras estivas deth Astason e deths Sarradets. Non m’i tornèi pas en 1947, pr’amor que ièri conscrit e que’m devevi aucupar der’organisacion dera hèsta d’Agòs (debut aost, tara Sent Polit (Hippolyte)). E puish, pairar-me deths amics e de totas eras hèstas deth estiu que ièra tròp dur entà jo.
Totun, en 1948, Jan-Marí Miquèu non trobè nat aulhèr tara montanha dera ‘’Cascada’’. A maugrat dera chança de damorar en ‘’Ostau deth Circ’’ e de véger toristas, que calieva estar joens e coratjós tà hèr aulhèr en aqueths endrets...excellents taras òlhas, mes hèra perilhós taths aulhèrs.
Mes, coma conéishevi de plan aquera montanha, cinc proprietaris que’m convencon de gardar eths loés tropèths e eth noste, en pujant a Gavarnia, un còp per setmana. Atau que pujavi a tretze òras e meja dab un car de pelegrins de Lorda qui anavan en passejada a Gavarnia. Coma coneishevi un sarròt de conductors de cars, n’agevi nat problema. Que marchavi tòc ath ‘’Ostau deth Circ’’ e que davi un còp de man en bar.
Eth lendoman, ara punta deth dia, que partivi véger eras òlhas e balha’us drin de sau. De cap a tretze òras que tornavi ath ‘’Ostau’’ e qu’aidavi un aute còp en bar. Eth ser, que me’n tornavi dab eth darrèr car de pelegrins. Eth estiva que’s passè hèra plan, eths proprietaris qu’estèn contents e jo tanben. Eras òlhas que devarèn magnificas…
Tòc a 1949, deths miés 14 a 25 ans, qu’èi hèit detz amontanhadas : quate a Estaubèr e sheis ara ‘’Cascada’’ de Gavarnia. Eras amontanhadas que m’an dat tan de plasers e de bonurs que cincanta ans après era darrèra, que’n soniòi tres o quate còps per an, dab tostemps era madeisha voluptat……( fin dera seria)..

Nota : Pierre Latapie (1928-2022) (d’en çò de Vergèr d’Agòs e de Bordèras), gran contaire dera Hestejada qu’ageva escrivut ‘’Memòris d’un òmi deth Lavedan’’, pensat en bigordan, escrivut en francés e trascrivut aci en bigordan com ac volieva. Qu’arremerciam hèra era sua hemna Odette e eths sués mainats qui an autorizat aquera publicacion.

Lexic : Amontanhada, muda, mudança : transhumance. Apressar-se : s’approcher. Hòrt pòcas bèstias : fort peu de bêtes. Metau : marmite (souvent en métal). Lenha : bois de chauffage. Camòt, cameta : jambonneau (jambon des pattes de devant du porc). Sarron : sac à dos (à l’origine en peau de sarri (isard)?), mais aussi épinard sauvage (c’est le cas ici). Mandòrras, pomas de tèrra, trufas (Com.), tomatas (Az.), patatas : pommes de terre. Mandorrar : champ de pommes de terre. Pairar-se : se priver. Soniar, sonejar, saunejar, sonjar : rêver.

A un nhaute còp, portatz-ve plan, tostemps pliés e plias de volontat e de voluptat !

Cronica der’associacion Aigaberdenc(I.E.O) realisada per Renat Capdevielle.
Contact : aigaberdenc.ieo-opm.com
65400 Mairia de Sent Savin.

ADISHATZ, MONDE !                           Cronica n° 170Amontanhada : eth tino deras òlhas (6)    Pierre Latapie que c...
19/08/2026

ADISHATZ, MONDE ! Cronica n° 170

Amontanhada : eth tino deras òlhas (6)

Pierre Latapie que conda tostemps era sua sason d’aulhèr d’estiva ara ‘’Cascada’’, en Circ de Gavarnia, enas annadas d’après guèrra.

Aqueste maitin deth 16 d’aost 1946, drin avant set òras, Sylvain e jo, eths dus aulhèrs, que partim ara recerca de duas òlhas qui èran estadas senhaladas ena montanha d’Aussoa (Ossoue). Coma cada còp, quan anavam drin luenh, hòra deths endrets abituaus, qu’agevam prevencut a Pierre Vergez, eth mestre deth Ostau. Que’ns ageva ensenhat un camin de travèrsa en passant en Aragon. Lavetz, que’ns apotjèm de cap ath Pòrt de Boisharò; que passèm costat Espanhòu, qu’arrepujèm eth pòrt dera Bernatòria ath dessús dera sua gauba (on passan uei eths tropèths aragonés), que devarèm ena Canau de Lordes, en zigazagant a dreta, a gaucha sus eras p***s, cercant tostemps eras duas òlhas. Que ièran teuladas dab era marca de Mossur Hères, un proprietari d’Argelès. Eras annadas precedentas qu’agevan estivat en Marcadau, ath dessús de Cautarés, e eth loé tino, era loa obsession qu’èra d’anar de cap ad aquèra direccion.
Que las trobèm ath dessús deras Oletas d’Aussoa (Ossoue), a mes de vint quilomètres dera nosta montanha. Que las gahèm, non shense mau, que las estaquèm cada ua dab ua còrda qu’agevam tostemps en sarron e qu’arrehím eth camin ath denvèrs. Qu’arribèm ara fin dera vrespada ath Ostau on Pierre Vergez estè urós de tornar-nse a véger. Que començava a chepicar-se. Tà hestejar era nosta petita passejada, que’ns invitè en sué salon especiau on arrecebeva eras personalitats. Que’ns aufrí eth ‘’Champanha’’ qui’u sobrava deras duas recepcions que vieva de hèr tà arcuélher un abesque e un ambassador. Tà d’eth, un aulhèr o un vailet qu’agevan autan de valor qu’un rei o un president.
En hènt-nse passar per’Espanha, que’ns ageva hèit estaubiar près de duas òras de marcha e un sarròt de quilomètres. E ar’epòca, eras arrelacions dab aqueste país n’èran pas tarriblas e eths carabinièrs qu’èran viste brisquets. Mes non i a pas tròp de frontèras taths aulhèrs. Totun qu’agevam hèit près de quaranta quilomètres dab pujadas e davaradas, mes que ièram joens, hòrts e prims ; qu’agevam bon pè, cama segura e brica de greish e que trepavam com isards. Ah ! Beròi temps dera joenessa ! ……...(que seguirà)……

Nota : Pierre Latapie (1928-2022) (d’en çò de Vergèr d’Agòs e de Bordèras) , gran contaire dera Hestejada qu’ageva escrivut ‘’Memòris d’un òmi deth Lavedan’’, pensat en bigordan, escrivut en francés e trascrivut aci en bigordan com ac volieva.
Lexic : Amontanhada, muda, mudança : transhumance. Tino, tina, atino : idée fixe, routine, obsession. Aussoa : Ossoue (montagne située en France mais dont les estives appartiennent aux aragonais). P***s : pentes. Gauba : lac. Apotjar-se : se mettre en chemin. Teuladas : colorées, marquées (à l’origine en rouge, comme les ‘’teulas’’ : les tuiles). Ola : (pot en terre, marmite) par analogie, bassin ou cirque dans la montagne. Oletas : petits cirques glaciaires. Ath denvèrs (at dénbès) : à l’envers. Chepicar-se : s’inquiéter. Abesque : évêque. Estaubiar : économiser. Brisquet, briquet : susceptible, irritable. Prim : mince, maigre. Trepar : trotter.

A un nhaute còp, portatz-ve plan, tostemps hardits e esberits, dab bon pè e bona cama !

Cronica der’associacion Aigaberdenc(I.E.O) realisada per Renat Capdevielle.
Contact : aigaberdenc.ieo-opm.com
65400 Mairia de Sent Savin.

15/08/2026

🎉 LA MUDE EST DE RETOUR ! 🎉
Après près de 20 ans d’absence, la fête traditionnelle d’Argelès-Gazost revient samedi 22 août 2026 ! 🐑🏔️

Une journée pour retrouver l’esprit des Pyrénées :

🧺 Dès 7h30 — Les Rencontres du samedi s’installent sur le mail de l’église : producteurs et artisans locaux, fruits et légumes, fromages, bières artisanales, savons, objets en bois…
🐑 10h : Ferme en ville avec volailles et moutons, et démonstration de tonte des moutons.
🎶 12h : Place aux chants et danses pyrénéens avec les chorales Ariélès, Eths d’Azu et Avisàpé.
🍖 12h30 : Le traditionnel repas du berger : côtelettes et fayots !
🪵 De 14h à 18h : Jeux en bois et jeux traditionnels bigourdans pour petits et grands : tir à la corde, course à ski, course en sac, jeu de la cuillère, jeu de l’alétère…
💃 19h : Bal gascon et initiation aux danses gasconnes avec En Cadence
🎸 22h : Concert jusqu'au bout de la nuit !

🍻 Buvette et restauration sur place toute la journée assurées par les clubs de Foot et de Rugby d'Argelès-Gazost

Après 20 ans, la Mude reprend vie… et elle compte bien faire la fête ! ❤️

📍 Argelès-Gazost
📅 Samedi 22 août 2026

ADISHATZ, MONDE !                     Cronica n° 169Amontanhada : ua sason ara ‘‘Cascada’’ (5)Que proposam tostemps ‘’Me...
13/08/2026

ADISHATZ, MONDE ! Cronica n° 169

Amontanhada : ua sason ara ‘‘Cascada’’ (5)

Que proposam tostemps ‘’Memòris d’un òmi deth Lavedan’’. Aci, Pierre Latapie conda era sua sason d’aulhèr d’estiva ara ‘’Cascada’’, en ola, en circ de Gavarnia.

En 1946, qu’estèi sollicitat per Jan-Marí Miquèu d’Aysac qui tots eths ans cercava dus aulhèrs tà gardar ena montanha dera ‘’Cascada’’, a Gavarnia. Que vievi de hèr dètz-e-ueit ans e que m’engatgèi donc. Eths miés parents que m’agevan deishat libre deth mié choès (ad aquesta epòca era majoritat qu’èra a vint-e-un ans).
Eth aute aulhèr arrecrutat qu’èra Sylvain Tarrieu de Gès-Argelès. Qu’anavam gardar ua perrita de mila tres cent òlhas. Sylvain qu’ageva trenta-ueit ans e n’èra pas maridat. En 1932, qu’èra partit taras Americas, coma hagevan hèra de capdèths de familha. Qu’ageva hèit eth cosinèr en mantuns arrestaurants e qu’ageva ganhat hèra de tarjas. Qu’èra tornat en 1939. Qu’èra en tren de crompar a Lorda, ara ‘’barralha’’ deth camin de hèr a Som, quate magasins atenents, dab ath dessús eths loés apartaments, quan era declaracion de guèrra arribè. Que devó partir ath front avans d’aver sinnat eth acte e eth ahèr non’s hí pas. Quan entrè de presonèr en 1945, er’inflacion qu’ageva hèit era sua òbra, e eth sué argent ara banca non valieva teca. Totun, Sylvain qu’èra un òmi de bona companhia. Qu’ageva ua beròja votz, que’u hageva gòi de cantar e que s’i dava dab tot eth sué còr.
Qu’èram lotjats en ua dependéncia deth ‘’Ostau deth Circ’’ (Hôtel du Cirque) e quan n’èram pas cuentats pera garda deths tropèths, qu’anavam aidar ath ‘’Ostau’’. E sonque eths dias on devevam atraçar totas eras òlhas tà balha’us era sau, tots eths quinze dias a quauqu’arren près, e eths dias avant era devarada de seteme, que davam hèra de temps ath Ostau.
Pierre Vergez, eth proprietari, que’nse considerava com estant dera sua familha. Sylvain qu’aidava ara cosina, e jo, qu’aidavi en bar, ara vaishèra. Que preparavi eths vèires qu’eras gojas vievan cuélher. Eths dias de bèth temps, entre quatorze e detz-e-set òras, non caumavam pas. Dauna Vergez que iera ara caisha e quauques còps, Jean Vergez, eth hrair capdèth deth patron que vieva dar un còp de man, quan era escòla de garrapada on èra monitor que’u deishava temps.
Pierre Vergez qu’èra un hèra bon patron taths sués emplegats (set permanents). Tarà Sent Pèir, eth vint e nau de junh, tots, patrons dab quauques amics loés, emplegats e nostes dus, eths aulhèrs, qu’anavam minjar en un lòc unic a dus cent mètres deth ostau. D’atieu, que s’i podeva véger amassa, e eth vilatge de Gavarnia, e eth circ majestuós. Tres lampas electricas qu’èran alimentadas pera turbina deth Ostau qui èra a cincanta mètres. Qu’èra un endret meravilhós.
De cap a vint-e-duas òras, après eir plan minjat e plan bevut, que comencèn eths cants. Sylvain que’i dava tot eth sué saber. Eths arrepics qu’èran arreprés per tots e possats, emparats, amplificats, arrenviats per p***s e garròts, que pujavan cap ath cèu a hent-ne tremolar eras estelas. Jo, que condèi istuèras en bigordan entenudas a casa, enas pelèras, enas batèras, enas velhadas, e tot lo monde que las comprenevan (Tots eths emplegats e eths invitats qu’èran deth país). Que’m sòi sovencut tota era mia vita d’aqueths moments unics on hasoi eths miés debuts de contaire, en aqueth teatre, eth mes beròi deth monde devath eths projectors deras estelas. Quina magia ! Quina gaujor ! Quin bonur !…...(Que seguirà)…

Nota : Pierre Latapie (1928-2022) (d’en çò de Vergèr d’Agòs e de Bordèras) , gran contaire dera Hestejada qu’ageva escrivut ‘’Memòris d’un òmi deth Lavedan’’, pensat en bigordan, escrivut en francés e trascrivut aci en bigordan com ac volieva.
Lexic : Amontanhada, muda, mudança : transhumance. Mantuns : plusieurs. Sinnat : signé. Teca : cosse, gifle, claque (exp. Dar ua teca : donner un coup Aver era teca : être ivre non díser teca : ne rien dire non valieva teca : il ne valait rien). Cuentats : occupés. Atraçar : rassembler, ramasser . Goja : serveuse. Garrapada : escalade. Emplegat : employé. Eir(èy) : avoir (en Lav.). Emparat : soutenu. Tremolar, tremir : trembler, frémir, frissonner. Pelèra, pèla-pòrc : jour où le cochon est tué, fête. Batèra : jour où le blé (ou l’orge, ou le sègle…) est battu, fête. Engaudit : réjoui, plein de joie.

A un nhaute còp ! Tietz-ve tostemps urós e generós, esberits e engaudits !

Cronica der’associacion Aigaberdenc(I.E.O) realisada per Renat Capdevielle.
Contact : aigaberdenc.ieo-opm.com
65400 Mairia de Sent Savin.

ADISHATZ, MONDE !                         Cronica n° 168Amontanhada : era fin deth estivatge (4)Que continuam de proposa...
08/08/2026

ADISHATZ, MONDE ! Cronica n° 168

Amontanhada : era fin deth estivatge (4)

Que continuam de proposar-ve ‘’Memòris d’un òmi deth Lavedan on Pierre Latapie conda aci era devarada deths tropèths dera montanha d’Estaubèr on estè aulhèr enas annadas d’après guèrra.

...Jan-Pèire, arresponsable deth noste grop d’amontanhada n’èra pas damorat aulhèr a Estaubèr, aqueste estiu. Qu’èra tornat en Bostun, a Segus tà ierbiar e hè anar era sua maison. Qu’estè prevencut per letra qu’eth triatge deths tropèths qu’avoró lòc eth divès 22 d’aost. Que partim donc dab eth ‘’break’’ e eth mulet d’en çò d’Aisina tà estar a Estaubèr eth 22 ath maitin. Qu’arribèm eth 21 ath ser e que dromim sus eth hen ena bòrda deths de ‘’Pourré’’, enas Glorietas (ath dessús deth barratge qui n’èra pas encòra bastit).
Eths dera familha ‘’Pourré’’, dera maison Bernat de Gèdra-Dessús qu’èran amics nostes. Eth ivern, que vievan a casa (En çò de Vergèr a Agòs) cuélher milhòc, pomas e castanhas. Eths escambis qu’èran naturaus ad aquesta epòca.
Eth triatge deras òlhas qu’avó lòc, près dera cabana deths aulhèrs, sus eth planèr ath bòrd deth gave, entre Jegum e Eishurgès. Que durè de ueit òras a quinze òras. Qu’aidèi a Jan-Pèire e tot eth grope a tirar eths loés tropèths dera ‘’perrita’’ (eth gran amassadís deras quate mila cinc cents òlhas estivadoras). Que botèi eth mié tropèth dens çò qui aperavam eth ‘’talon’’, qu’ei a díser eths tropèths qui anavan damorar tres setmanas de mes.
Com eth estiu estè hèra sec e qu’eth noste vilatge d’Agòs ei tròp expausat ath só, ath pè deras p***s deth Pibèste, a casa qu’agen decidat de que damorari tres setmanas a Estaubèr entà qu’eras òlhas non pateishian dera hami. Com ièri drin joen, Jan-Pèire que m’avè arrecomandat a Justin Nograbat de Salas qui anava tanben passar eras tres setmanas.
Ueit dias mes t**d, un divés maitin, ara punta deth dia, un auratge tarrible que comencè. De tota era mia vita non n’èi viscut un parelh (e quan escrivi açò qu’èi mes de quate vint ans). Eths eslampais que zigazagavan ath arràs deth sòu, mes baish que nos. Eths pericles immediats qu’arretrenivan talament que cregevam qu’era montanha e s’esborroava e s’estorrocava ; e puish ventòrlas violentas de ploja e de grèla, de pèirabatuda qu’at batevan tot. Viste, que nse anèm acessar ena cabana. Lavetz, eths arrius qui èran quasi secs que’s botèn a chorrar, a torromboliar aigas hancosas, coma s’avèn aubrit eras paishèras, eras compòrtas deth cèu. Que ièra tarrible ! Aqueth temps d’in.hèrn que durè deth divés maitin ath dissabte a ser. E tostemps tonerrejar, tostemps shagatar ! Eras òlhas espauridas que s’èran assobacadas devath grans calhaus e garròts. Qu’avóm chança. N’avóm que tres òlhas hodrejadas, perigladas. S’aqueth auratge èra arribat ua setmana mes avant, qu’auri estat ua catastròfa, dab eras quate mila cinc cents òlhas amassadas près dera cabana.
Òc, animaus o òmis, n’èm que hormigòts davant eras colèras dera natura !.(que seguirà)..

Nota : Pierre Latapie (1928-2022) (d’en çò de Vergèr d’Agòs e de Bordèras) , gran contaire dera Hestejada qu’ageva escrivut ‘’Memòris d’un òmi deth Lavedan’’, pensat en bigordan, escrivut en francés e trascrivut aci en bigordan com ac volieva.
Lexic : Amontanhada, muda, mudança : transhumance. Estaubèr (Estaubé) : cirque glaciaire entre Troumouse et Gavarnie. Aulhèr d’estivatge (estivador) : berger pour l’été. Perrita : grand troupeau d’ovins non engraissés, souvent la réunion de plusieurs troupeaux différents. Ierbiar, ierbejar, henejar, hear : faner l’herbe. ‘’Break’’ : ici, voiture hippomobile à quatre roues et à sièges latéraux. Planèr : endroit plat, plateau. Talon : talon, dernière partie d’une chose, ici, du troupeau. Eslampai (en Lav.), eslambre, eslambrec, lambret : éclair. Pericle, perigle : tonnerre. Arretrenir : résonner, faire écho. Esborroar-se : s’effondrer, s’ébouler. Estarrocar-se, Estorrocar-se : s’émietter (se transformer en ‘’tarròcs ‘’ou ‘’torròcs’’, en mottes de terre). Pèirabatuda : forte chute de grêle. Acessar-se : se mettre ‘’ath cès’’, à l’abri . Chorrar : couler en faisant du bruit. Torromboliar, torrombolejar : bourdonner fortement, gronder comme une toupie ronflante :’’la torrombiola’’. Paishèra : barrage. Compòrta : comporte, vanne. Shagatar , eishagatar : pleuvoir à torrents. Assobacat : abrité, protégé (réfugié dans un ‘’sobac’’, un abri couvert). Hormigòt : petite fourmi. Gana : envie, désir, élan, volonté. Halha : feu sacré, énergie (exp : ‘’non n’èi nada halha : je n’ai aucune énergie’’).

A un nhaute còp ! Tietz-ve tostemps hòrts e gardatz gana e halha !

Cronica der’associacion Aigaberdenc(I.E.O) realisada per Renat Capdevielle.
Contact : aigaberdenc.ieo-opm.com o facebook 65400 Mairie de Saint Savin.

ADISHATZ, MONDE !                             Cronica n° 167Amontanhada : era doana (3)Que continuam de proposar-ve ‘’Me...
03/08/2026

ADISHATZ, MONDE ! Cronica n° 167

Amontanhada : era doana (3)

Que continuam de proposar-ve ‘’Memòris d’un òmi deth Lavedan’’ on Pierre Latapie parla dera sua joenessa, après era guèrra, quan estè aulhèr d’estivada. Aci que conda er’arrivada dera perrita (amassada deths tropèths) tà passar era doana a Gèdra.

A Gèdra, ath maitin, eth noste gran tropèth qu’estè estancat per ua grana barralha qui ageva estada apitada peth patron dera montanha (Deth sindicat de Baretja) e peras doanas. Eras òlhas que passavan ua per ua e qu’èran comptadas. Sol, eth arresponsable de cada perrita qu’anava en burèu dera doana. Eth noste cosin Jan-Pèire, majorau, donc dera nosta amontanhada qu’i anè. Que portava ath brigadièr eths certificats de caucions deth nombre d’òlhas establits peths maires deths vilatges d’on vievan eths tropèths. Com eras òlhas anavan pèisher ara frontèra dab er’Espanha, tot qu’èra controlat ara pujada, pr’amor qu’èra sabut que quauques aulhèrs venevan òlhas en contrabanda aths aragonés. Eras òlhas n’èran pas comptadas ara devarada.
Eth patron dera montanha que gardava era copia de çò qu’agevan arrelhevat eths doanièrs. Ath mes d’octobre, après era venta deras òlhas, eths proprietaris que devevan pagar era ‘’montanhada’’, qu’ei a díser era ierba e era garda deth tropèth pendent eth estiu (era locacion dera montanha, qué!).
Tot aqueth ahèr dab eras doanas que preneva temps e era net qu’arribava a tot doç. Jan-Pèire, après estat sortit deth burèu, qu’èra partit ath endavant cercar un parc tà lotjar eth tropèth tara net. Mes tots eths parcs qu’èran pres : en çò de Sarte, de Perissèra, de Lafont,… ! E que calieva plaça tà lotjar quate mila cinc cents caps d’òlhas. Totun, Jan-Pèire que’n trobè un en çò de Coi (Couy), un paisan qui coma Garièl a Sassis e hageva bistrò tara montanhada. Après avèr sopat (que hageva net desempuish un moment), qu’èm anats dromir sus eth hen ena bòrda.
Ara punta deth dia, qu’avèm tirat deths còths deras òlhas, eths ueit o nau trucos e que’us avèm penuts a ua barra puntada aras trabetas deth plafond dera bòrda. Qu’anavan damorar atieu tòc ara fin deth estiu e ara devarada deths tropèths. E puish, qu’avèm pres eth sendèr qui pujava tara montanha d’Estaubèr. Era rota carroçabla de cap a Heas, Tromosa o Estaubèr que s’estancava lavetz en çò de Coi (Couy). Eth barratge, er’estanca deras Glorietas, n’èra pas encòra construsit (Qu’estè edificat en 1952). Tot ath long deth camin, tots eths vint mètres, ath bòrd deths prats (dont un sarròt estèn negat, mes t**d peth barratge), eths mainats deths proprietaris que s’i hagevan dab eths loés cans tà mantier eth tropèth ena sua rota. Pensatz, eras òlhas qui n’agevan minjat arren desempuish er’avant-velha que s’aurín cracat tot eth hen. Eras quate mila cinc cents òlhas que passèn atieu en ua òra e meja.
Autan lèu sortits dera zòna deths prats, que’ns estanquèm e que las deishèm pèisher en pujant a tot doç. Jan-Pèire qu’invitè tots eths mainats e que copèn era crosta dab nosautes. Que hin aunor ath jambon, ath saucisson e ath patè de casa, que podetz créger. Que lo s’agevan plan ganhat. E puish, que pujèm tòc ath ‘’Estret’’…….( que seguirà)……….

Nota : Pierre Latapie (1928-2022) (d’en çò de Vergèr d’Agòs e de Bordèras) qu’èra un gran contaire dera Hestejada d’Ibòs e de Bigòrra. Qu’accompanhava sovent eths sués amics cantaires de Bordèras.

Lexic : Amontanhada, muda, mudança : transhumance. Estancat : arrêté. Apitada : dressée, élevée. Majorau : chef des bergers. Pèisher : paître. Devarada, davarada : descente. En çò de : chez. Perissèra, (nom de maison), perissèr : préparateur et vendeur de peaux, mégissier. Sarte (nom de maison), sarton : tailleur, couturier. Lafont (la fount), La hont (nom de maison) : la fontaine, la source. Coi (Couy) (nom de maison) : chauve, tondu. Trabeta : poutrelle, solive.

A un nhaute còp, portatz-ve plan, tostemps hardits e esberits, e tostemps gaujós e urós.

Cronica der’associacion Aigaberdenc (I.E.O) realisada per Renat Capdevielle.
Contact: aigaberdenc.ieo-opm .com
65400 Mairia de Sent Savin

Adresse

Mairie, 1 Plaça Duhorcau
Saint-Savin-sur-Gartempe
65400

Notifications

Soyez le premier à savoir et laissez-nous vous envoyer un courriel lorsque Aigaberdenc publie des nouvelles et des promotions. Votre adresse e-mail ne sera pas utilisée à d'autres fins, et vous pouvez vous désabonner à tout moment.

Raccourcis

Partager