Itinéraire Site Web

Aigaberdenc Aigaberdenc, que d’ei eth nom d’un arriu qui baisha deth massís de Hontacam. Que serviva d’arrelòtge ara cort d’Arràs ar’epòca medievau.

Er'associacion Aigaberdenc que d'ei eth cèrcle lavedanès deth Institut d'Estudis Occitans,

Que podetz anar escotar "Lo Becut", eth darrèr podcast d'Escota se plòi. suu siti de l'UTL de Tarba https://podcast.aush...
02/11/2026

Que podetz anar escotar "Lo Becut", eth darrèr podcast d'Escota se plòi. suu siti de l'UTL de Tarba

https://podcast.ausha.co/podcastsutl-tb/lo-becut-joan-lois-lavit

LO BECUT
Qu’i avè un còp en lo bòsc de Contis un becut vienut probable de delà la mar. Que disèn que pesava mei de dètz quintaus.
Si n’èra pas guaire màger qu’un òmi, qu’èra troishut com un buèu ; n’avè pas qu’estomac e vente. Mes tot cama-cort com èra e shens nada bòta de sèt lègas, que corrè com un esmeussat e mei viste que lo vent.
Que pareish que lo maishant esprit que l’avè balhat aqueth poder en lo prement los molets a la vaduda. N’avè pas sonque un uelh suu mitant deu temp, mes qui maishant uelh ! e un nas com un mus de pòrc entà sentir la carn umana d’un bèth tròç luenh.
En chic de temps qu’arraujà tot lo parsan e qu’estó la desolacion de tots los tinèus.
Que hadè sustot la caça aus nins, aus còishos e a las dròllas : mes que gahava tanbei mantrun gojatet e mantrua gojateta. N’èra jamei arregolat de carn fresca e tenhèra.
Un jorn, los de per aquí qu’amassàn las mutas d’Usan, de Lit, deu Vinhac, de Mesòs e de Sent Julian, e qu’ahocàn com lo herem lo tarrible Becut. Tot lo jorn e tota la nueit qu’entenón lairar los cans e arrés non podó dromir briga. Mes lo Becut que s’estujà tan plan dens lo horastar que la caça qu’estó arren de hèit.
-Sabetz çò que cau har ? ce ditz lo mei avisat. De perdut a pèrder, que cau har brutlar lo bòsc. Si lo Becut s’es escapat de las dents deu can, lhèu ne s’escaparà pas de la calor deu huec.
Tots qu’estón de’queth avís. Lavetz que’s hicàn a har un vira-huec de cent pas de large, e quan aqueth vira-huec estó acabat, qu’alucàn lo bosc aus quate còrns. Lo huec avitat per lo vent de la mar, que consumí tot lo bòsc dinc au darrèr brostic. Aquera brusla qu’estó tanbei arren de hèit : Lo Becut mei roat que los òmis que s’escapà a tot córrer deu costat de la mar ; que balhà lo torn per delà l’estanh de Lit e meitat estoflat que s’estancà a Onessa en lo bòsc de Peiròt.
Aqueth bòsc qu’ei dret per dret de la Biòla, lo mei bèth endret d’un bèth tròç adarron. Ua beròja meison blanca, la meison deu meste - e cinc bòrdas de metagèrs - que s’omprejan devath los grans cassos d’un portau qui verdeja com ua praderia.
Lo Becut, estadit e ahamiat per la soa grana corruda qu’arniflà e que sentí la carn fresca de sheis meinadinas qui’s divertivan en lo casau de la Biòla. Abans de se n’anar jàser, le Becut que se’n hadó lo son sopar.
Mes l’endoman, lo Peirolin de la Biòla que pujà sus las chancas e que’s hicà lo camin devath los pès entà cercar la Mair deu Vent.
E que caminà que caminà; jamei nat chancaire n’avè chancat tan viste. Que trobà la Mair deu Vent suu tuc d’Udòs a Mamisan ; que vienè de passar ad ençà de la mar e que s’alissava las alas abans de tornar gahar la volada.
-Adiu, Mair deu Vent, ce’u ditz lo Peirolin ; si’t platz, que’m cau har un gran servici.
-Se poish, ce’u responó era, que te’u harèi dab gran plaser ; vam, e que vòs ?
-Que cau que m’ajudis a har perir lo Becut de Contis. Los de lahòra ne l’an pas podut har escanar ni bruslar e adara qu’es capvath nòste ; ager ser que s’a dejà minjat sheis meinadas.
-Aquò, amic, que poish jo har ; e si lo Becut se’n vanta, crotz de palha ! Tè, pren-te aceth estuit ; qu’es l’estuit deus grans Estorbelhs. Entà te’n servir n’as pas sonque a prémer sus aquera capbora e deishar har l’Estorbelh qui va salhir. Solament tanlèu que l’ahar sia hèit que’m tornaràs l’estuit. Que t’ateni ací, cor e hèi plan.
Lo Peirolin que se’n tornà tant viste qui podó. Tanlèu arribat a la Biòla que largà l’Estorbelh.
A ! los meis amics, si avètz vist aquò ! L’Estorbelh que se n’anà sus un tuc de sable de cap au molin deu Haur. Aquí que’s hicà a virar e a virar e dens los ers, a vista perduda, qu’enlhevà lo sable en arremolin. Lavetz que se n’anà ad en haut d’on èra lo Becut e que’u deishà càder dessús tot lo sable amassat.
Atau lo Becut qu’estó estupat devath un tuc de sable qui s’apèra enqüèra lo Tuc deu Becut

Cuelhut per Silvan Lacòsta
Publicat dens « Lo Lop, lo diable e l’avesque » - Antologia de contes gascons. Edicion Letras d’òc

ADISHATZ, MONDE !                            Cronica n° 189Eth dòu, era mòrt d’autes còpsEn aquestes temps de Marteror, ...
31/10/2026

ADISHATZ, MONDE ! Cronica n° 189

Eth dòu, era mòrt d’autes còps
En aquestes temps de Marteror, on cada un pensa e aunora eths sués morts*(familha o amics), que balham un còp de mes, extrèits de ‘’Memòris d’un òmi deth Lavedan’’ on Pierre Latapie* e nse parla dera mòrt e deth dòu d’autes còps en Bigòrra.

‘’Desempuish ara un bon sarròt d’annadas, que s’i parla sovent deths ‘’tabous’’ e dera faiçon de hèr-los desaparéisher, çò qui d’ei en hèras de cas causa bona. Totun, a maugrat deth ahuegament a combate’us, que n’i a un qui d’ei denegat : era mòrt.
Qu’a d’estar esconuda ath maximum. Eths medecins, eth personau medicau que s’ocupan de mes en mes plan deths malauts, e ara, quasi tots que’s moréishen en espitau. Eras familhas non son pas tan implicadas com d’autes còps en aqueth moment tan important. Eths morts non son mes velhats ena loa maison, que son transportats ens funerariums e plan segur, n’ei brica aisit de botar un mort ens apartaments o enas petitas maisons.
N’èra pas atau ens sègles precedents, dinc a un quart de sègle enna. Era mòrt qu’èra era continuacion dera vita. Que devevi aver tres o quate ans quan èi vist un mort peth premèr còp. En Lavedan, e tanben ens tots eths vilatges de Bigòrra e de Gasconha, ua persona ath mens de cada familha qu’anava hèr ua visita ath mort, aths sués pròches e aths sués tanhents.
Atau, era nosta tanta Marí que nse ageva amiats, ara mia sòr Silvaní qui ageva uèit ans, e a jo qui n’agevi cinc, anar hèr era visita de Sofí Abadie qui vieva de morir-se. Que nse ageva tanben amiats véger a Josefina Bordenave qui s’èra morta subitament ath atge de vint ans, en 1933. D’aquèras duas visitas, qu’ei gardat eth sovier qu’era mòrt qu’ei un partir, un viatge e cada un qu’a de díser ‘’Adishatz’’ : ‘’A Diu Siatz’’ ara persona morta ; n’ei pas era desaparicion totau, que siatz cregent o non, era persona que se’n va tà un aute país, país deths soviers taths uns, aute país vertadèr taths autes.
Era mòrt dera tanta Marí : En abriu 1934, qu’èri ar’escòla d’Agòs dab Silvaní, era mia sòr e Jacques, eth mié hrair, quan ath debut dera recreacion deth vrèspe, eras campanas que sonèn er’agonia, ua sonaria especiau (qui n’èra pas era sonaria dera mòrt) demandada peth curè quan anava estremonciar ua persona. Que pensèm de tira ara nosta tanta Marí qui ueit dias avans ageva gahat ua congestion pulmonaria (après un caut e hered).
Madama Pranhèras, era nosta arregenta, que nse digó de préner eths nostes ahèrs e de partir tà casa. Atieu, que trobèm tota era familha dab eth curè, ad entorn deth lheit de nosta tanta...qui vieva d’arrénder er’amna. Mamà que nse invitè dab tots a hèr ua pregària, e hèr-lo un poton.
Que’m soviei perfèitament d’aqueth moment dolorós, … mes tan apatzant, amatigant, d’estar atieu, juste après eth darrèr alet dera persona qui vs a tan aimats e besiats.
Eths de qui, ara, non pòden mes aver era chança d’estar presents près deth loé pròche ad aqueth moment, que son privats d’ua terapia doça e benefica tath avier...

Nota : * Aci, a Aigaberdenc qu’avèm ua pensada hòrta tà Joan-Lois Plaas un deths fondators dera nosta associacion partit aquesta annada e tanben tà Jan Françoès Le Nail qui’s vié de morir, eth qui a tan hèit tara conéishença e arreconéishença, tara dignitat dera nosta lenga e cultura. Mercés ad eths e qu’arrepòsian en patz.

* Pierre Latapie (1928-2022) (d’en çò de Vergèr d’Agòs en Lavedan e de Bordèras sus eth Echez), gran contaire dera Hestejada qu’ageva escrivut ‘’Memòris d’un òmi deth Lavedan’’, pensat en bigordan, escrivut en francés e trascrivut aci en bigordan com ac volieva. Enas cronicas qui seguiran que parlarà deths drets e devers deths vesins. Qu’arremerciam hèra era sua hemna Odette e eths sués mainats qui an autorizat aquera publicacion.

Lexic : Dòu : deuil. Marteror (Marterou) : Toussaint. ‘’Hèr marteror’’ : déménager (Marteror était le terme des baux ruraux, où les métayers et les domestiques changeaient parfois de ferme). Ahuegament, ahuecament : acharnement (flamme). Denegat : dénié, nié. Tanhent : proche, touchant, limitrophe. Vrèspe, vrespada : après-midi. Estremonciar : donner l’Extrême-Onction, le dernier sacrement (en style pl. : donner le coup de grâce). Arregenta : maîtresse d’école (régente). Pregària : prière. Apatzant : apaisant. Amatigant : calmant. Besiat : choyé. Privat : privé. Pairar-se : se priver. Soniar, sonejar, saunejar, sonjar : rêver.

A un nhaute còp, portatz-ve plan !

Cronica der’associacion Aigaberdenc(I.E.O) realisada per Renat Capdevielle.
Contact : aigaberdenc.ieo-opm.com
65400 Mairia de Sent Savin.

ADISHATZ, MONDE !                              Cronica n°192 Vesiatge, drets e devers deths vesins (2)Que continuam de p...
24/10/2026

ADISHATZ, MONDE ! Cronica n°192

Vesiatge, drets e devers deths vesins (2)

Que continuam de passar textes de ‘’Memòris d’un òmi deth Lavedan’’ on Pierre Latapie e nse parla deths drets e devers deths vesins, d’autes còps, en Bigòrra, cap ara mòrt.
‘’En Lavedan, cada maison qu’ageva quate vesins qui agevan drets e devers tà cada eveniment familiau. Aqueras costumas qu’èran hèra codificadas. Aci, çò qui s‘espassava quan era mòrt arribava en ua maison.
Era mòrt : Qu’èra eth vesin dab qui era familha ageva eth mes d’afinitats qui èra prevencut dera mòrt a vier dera persona. Quan eth morent entrava en agonia, aqueth vesin previeva eth curè e eths tres autes vesins. Eth curè partiva estremonciar-lo e eths vesins qu’anavan trobar eth campanaire qui dava ua sonaria especiau que tot lo monde coneishevan. Totas eras personas qui l’entenevan que s’arrestavan un moment en loé tribalh e qu’agevan ua pensada e ua pregària tà eth o era de qui se’n anava tar’eternitat...Eth gran-pair deth mié amic Jan Galau qu’ageva avut era sua agonia sonada dus còps : era premèra de cap a 1920 on ageva susviscut, e era segonda qui estè era bona en 1941.
Quan era mòrt ageva hèit era soa òbra, un deths vesins qu’anava previer eth campanaire. Aqueth que sonava lavetz eth ‘’glàs’’ (eth sonar a mort) e après ens dias qui seguivan totas eras sonarias, maitin, meidia e ser, e eth dia deth enterrament que sonava tanben ua sonaria pròpia tara devarada dera caisha (eth taüc) en clòt. Que i ageva un ‘’glàs’’ particular taras hemnas e un taths òmis.
Eths vesins que s’ocupavan en premèr de lavar eth mòrt, de vesti’u dab çò qui ageva de mes beròi, de previer eths tanhents, era parentat, en anant on damoravan se n’èra pas a mes de sheis o set quilometres, o senon d’enviar un messatge o quan estè possible un telegrame. Que s’ocupavan tanben deth bestiar, arrequir-lo e hèr-lo pèisher. Un deths vesins, se i ageva abelhèrs, arruchas qui apartievan ara maison (e que n’i ageva tostemps ua o duas ens casaus) que deveva anar trucar dus o tres còps sus cada ua e díser tot hòrt qu’ua persona dera maison qu’èra morta (‘’Escotatz, abelhas, abelhòts, eth mestre (o era dauna, o eth hilh, o…) que s’ei mort !’’) En efèit, eras abelhas qu’èran consideradas com un membre dera familha.
Eths vesins que crusavan, cavavan era hòssa, eth clòt en cemitèri. Que botavan eth defunt en còfre (taüc), que’u portavan ara gleisa (s’èra un mainat qui s’èra mort, qu’èran eths mainats deths vesins qui lo portavan), puish dera gleisa ath cemitèri, ath trejau. Que ‘u botavan en clòt e qu’arrecobrivan de tèrra.
Avant eth enterrament, plan segur, ua persona (ath mens) de cada familha deth vilatge qu’èra venguda hèr visita ath mort, parlar drin dab eths pròches sus eths darrèrs moments deth defunt. E après eth enterrament, ara sortida deth cemitèri, era familha qu’arrecebeva eras condolenças de tots eths de qui èran presents.
Tots eths tanhents que s’arretrobavan ara maison mortuau on eths quate vesins (sustot eras hemnas) qui agevan preparat eth arrepàs servivan a taula eth menut tradicionau : potatge, mongetas tarbesas, ueus durs en vinagreta e cafè. Eth arrepàs acabat, era vesia de hidança qu’invitava tot lo monde a hèr ua darrèra pregarià tath defunt, puish era gent que’s separavan, après èir dit un adishatz particular a cada membre dera familha deth mort...
Òc, tot qu’èra codificat...

* Pierre Latapie (1928-2022) (d’en çò de Vergèr d’Agòs en Lavedan e de Bordèras sus eth Echez), gran contaire dera Hestejada qu’ageva escrivut ‘’Memòris d’un òmi deth Lavedan’’, pensat en bigordan, escrivut en francés e trascrivut aci en bigordan com ac volieva.
Lexic : Vesiatge, vesiada, vesiat : voisinage, relations entre voisins. Vesiau : communauté des voisins, souvent au niveau d’un village (réunion des ‘’capcasaus’’ (chefs de maisons) hèr ua vesiau : faire un travail avec des voisins).
Caisha : caisse mais aussi cercueil (eth taüc ou tahuc). Còfre : coffre (dans certain lieux : cercueil) Hòssa : fosse. Hossat : fosse étroite (En Lavedan, aussi, ensemble des chandelles que les femmes allument pour une messe de neuvaine (9 jours après l’enterrement). Clòt : trou, tombe. Estremonciar : donner l’Extrême-Onction, le dernier sacrement (en style pl. : donner le coup de grâce, achever). Campanaire : sonneur. Tanhents : proches, touchant, limitrophe. Arrequir, arreguir, arregir, arreguer, regir : régir, soigner le bétail. Crusar, cavar : creuser (à Toulouse, le grand cimetière s’appelle ‘’Tèrra Cavada’’) Vesia de hidança : voisine de confiance. Èir (èy) : avoir en Lavedanais. Cemitèri, trejau, segrat : différents noms du cimetière. Suberhòs : fosse de cimetière. Suberòs : cimetière en certains lieux (veut dire : au-dessus des os). Dòu : deuil. Cera, cira : cire (Autrefois, les familles endeuillées faisaient brûler de fins rouleaux de cire de deuil sur leur emplacement fixe à l’église (qui pouvait être sur la tombe de leurs ancêtres enterrés à l’intérieur de celle-ci).
A un nhaute còp, portatz-ve plan !

Cronica der’associacion Aigaberdenc(I.E.O) realisada per Renat Capdevielle.
Contact : aigaberdenc.ieo-opm.com
65400 Mairia de Sent Savin.

ADISHATZ, MONDE !                              Cronica n°191Après eras cronicas sus er'amontanhada en Lavedan pareishuda...
17/10/2026

ADISHATZ, MONDE ! Cronica n°191

Après eras cronicas sus er'amontanhada en Lavedan pareishudas aquest'estiu,, que continuam de balhar extrèits de ‘’Memòris d’un òmi deth Lavedan’’ on Pierre Latapie e nse parla deths vesins e deths loés drets e devers.

Vesiatge, drets e devers deths vesins (1)

‘’En Lavedan, cada maison qu’ageva quate vesins qui agevan drets e devers tà cada eveniment familiau. Aqueras costumas hèra codificadas, que datavan de temps immemoriaus, e que las calieva arrespectar, a maugrat a còps de nhicó-nhacas. Eths quate vesins (quate, lhèu tà portar era caisha, eth taüc?) qu’èran invitats taras hèstas, tath pèla-pòrc, taras batèras, taths deshuelhatges (o desperoquèras), e plan segur sovent aras velhadas ordinarias. Totun, que i ageva un classament entre vesins : premèr, segond, tresau e quatau. Aci quin s’espassava :
Eras neishenças : Quan eth nen era vajut, eths vesins qu’èran prevencuts (Sovent ua vesia mes experimentada e de hidança qu’ageva aidat era mair a amainadar, dab era mairolèra deth parçan). Eras daunas qu’anavan véger eth mainat e era mair. Après dab era familha, que minjavan ua moleta, que parlavan deth acochament e deth prenom balhat ad aqueth o aquera eiretèr(a) o capdèth(eta). Quauquas òras après, tot eth vilatge que coneishevan era novèla e eth prenom deth dròlle. Eth dia deth batèma, ua persona de cada maison vesia que participa ara ceremonia e aras arregaudidas.
Eths maridatges : Après eths parents, eths vesins que hagevan partida deths premèrs invitats. Quate vesins (o mes) deras familhas que participavan ara nòça. Eths autes membres qu’èran emplegats taths preparatius : tuar eth vedèth, plumar garias e porets, hèr eth pan e eras tortas...aidar eth cosinèr logat, servir a taula, hèr era vaishèra, ocupar-se deth bestiar (tot eth bestiar, era poralha, tanben) etc. Era familha deth nòvi o dera nòvia no’s devevan ocupar d’arren, aqueth dia, nat tribalh ara maison. Eths vesins que’s hagevan un plaser e un gran aunor d’aver plan gavidat era maison.
Era mòrt : (Que parlaram de tots eths devers deths vesins cap ara mòrt en ua auta cronica. Aci, Pierre Latapie que parla meslèu deth dòu) .
Eth dòu d’autes còps : En Lavedan e en Bigòrra, eras tradicions autorn dera mòrt qu’èran hèra arrespectadas. Eth gran dòu qu’èra d’un an tara mòrt d’un hèra pròche (Eths pairs, eth conjunt, eth mainat). Eras hemnas qu’èran vestidas de negre e eths òmis qu’agevan un crespe negre sus era manja o ath denvèrs deth còl dera vèsta.
Se i ageva un tropèth d’òlhas, eras de qui amontanhavan eth estiu, que ieran teuladas sonque de negre, eras mercas arrojas o bluas qu’èran arremplaçadas per negre. D’aqueste hèit qu’arribava qu’aprencóssiem era mòrt d’ua persona coneguda en damandant de qui èra eth tropèth teulat atau. Que m’arribè mes d’un còp quan èri aulhèr a Estaubèr e Gavarnia.
Era hèsta deth vilatge qui seguiva era mòrt d’un membre dera familha n’èra brica mercada, sonque en anant tara missa . Arrís n’èra invitat a casa.
Pendent un an, cada dimenge, era dauna dera familha deth mòrt o era nòra s’era dauna èra morta, que portava ena glèisa, eth arrolèu de fina mèca de cira qui bruslava pendent eth aufici e açò tòc ara missa de cap d’an (bot d’an)… (Que seguirà)

* Pierre Latapie (1928-2022) (d’en çò de Vergèr d’Agòs en Lavedan e de Bordèras sus eth Echez), gran contaire dera Hestejada qu’ageva escrivut ‘’Memòris d’un òmi deth Lavedan’’, pensat en bigordan, escrivut en francés e trascrivut aci en bigordan com ac volieva. Ena cronica qui seguirà que parlarà deths drets e devers deths vesins cap ara mòrt. Qu’arremerciam hèra era sua hemna Odette e eths sués mainats qui an autorizat aquera publicacion.

Lexic : Vesiatge, vesiada, vesiat : voisinage, relations entre voisins. Vesiau : communauté des voisins, souvent au niveau d’un village (réunion des ‘’capcasaus’’ (chefs de maisons) hèr ua vesiau : faire un travail avec des voisins). Nhicó-nhaca : dispute. Caisha : caisse mais aussi cercueil (eth taüc ou tahuc). Esperoquèra, Despeloquèra, esperocada, deshuelhatge : effeuillage du maïs (où l’on enlève le peròc, le pelòc (les feuilles qui entourent l’épi). Mairolèra : accoucheuse. Arregaudidas : réjouissances. Nòvi, ia : marié (ée). Dòu : deuil. Cera, cira : cire (Autrefois, les familles endeuillées faisaient brûler de fins rouleaux de cire de deuil sur leur emplacement fixe à l’église (qui pouvait être sur la tombe de leurs ancêtres enterrés à l’intérieur de celle-ci). Dauna : maîtresse de maison. Nòra : bru.

A un nhaute còp, portatz-ve plan !

Cronica der’associacion Aigaberdenc(I.E.O) realisada per Renat Capdevielle.
Contact : aigaberdenc.ieo-opm.com
65400 Mairia de Sent Savin.

Montsegur : Haciam lo Puei viu !"Fagam lo puèg viu !" tau ei lo mot d'ordi de la manifestacion organizada a l'aperet de ...
16/10/2026

Montsegur : Haciam lo Puei viu !

"Fagam lo puèg viu !" tau ei lo mot d'ordi de la manifestacion organizada a l'aperet de Carrièras Occitanas. Dus dias de mobilizacion e de dinamica : 17 e 18 d'octobre de 2026 a Montsegur. Lo lòc on estar aquesta dimenjada !

“Fagam lo puèg viu !” tau ei lo mot d’ordi de la manifestacion organizada a l’aperet de Carrièras Occitanas. Dus dias de mobilizacion e de dinamica : 17 e 18 d’octobre…

De marcar sus vòste agenda
14/10/2026

De marcar sus vòste agenda

Peir Lavitqu'expausa a Tolosa a l'Ostal d'Occitania, 11 carrèra Malcosinat, dab Daidièr Mir. Òbras navèras : un monde qu...
13/10/2026

Peir Lavit

qu'expausa a Tolosa a l'Ostal d'Occitania, 11 carrèra Malcosinat, dab Daidièr Mir. Òbras navèras : un monde qui s'espandeish a descobrir suu son siti internet e suu son compte Instagram.

qu’expausa a Tolosa a l’Ostal d’Occitania, 11 carrèra Malcosinat, dab Daidièr Mir. Òbras navèras : un monde qui s’espandeish a descobrir suu son siti internet e suu son comp…

QUE PARLI GASCON ! ET TU ?  (Je parle gascon ! Et toi?)           Apprendre le gascon à partir du français (7)          ...
12/10/2026

QUE PARLI GASCON ! ET TU ? (Je parle gascon ! Et toi?)
Apprendre le gascon à partir du français (7)

Graphie(s) et prononciation du gascon

Dans les chroniques précédentes, nous avons vu certaines particularités du gascon (et donc du bigourdan). Aujourd’hui, nous allons nous intéresser à sa (ou ses) graphie(s).

L’occitan (avec sa variante gasconne) est une langue qui s’écrit depuis le Moyen Age (avant le français). Il a remplacé le latin dans les actes officiels (Fors e costumas¹, traités, actes notariés, etc…). C’était la langue des troubadours, ces « Rock stars deth Media d’atge » que chante Francis Cabrel (en français et en òc) dans son dernier C.D et le grand Dante savait écrire cette langue.
Ils utilisaient une graphie commune à tous les pays d’òc qui a été reprise pour partie par les portugais. Le gascon était langue officielle au Béarn jusqu’en 1792. Ce n’est qu’à partir de 1793, lorsque la Terreur est instaurée pendant la Révolution française, que l’identité nationale devient une affaire d’identité linguistique. Le français doit être le seul langage du pays.
Ici, à Aigaberdenc, nous utilisons cette graphie réactualisée dite classique qui est reconnue dans toute l’Occitanie et au-delà, mais parfois pour être clairs, nous utilisons la « Grafia Fonetica Francisada » (G.F.F) de nos parents et grands-parents qui avaient interdiction de pratiquer leur langue à l’école et dans tous les lieux dépendant de La République (Tribunaux, mairies, préfectures, armée etc…). Ils l’écrivaient (quand ils l’écrivaient) dans la seule graphie qu'ils connaissaient: celle du français.
Chaque langue a sa graphie propre. Voici, en exemple, une même phrase écrite dans sa graphie officielle ou en G.F.F. ( graphie phonétique francisée)
En anglais : The girl is in the school -- Ze gueurl iz inn ze skoul.
En espagnol : La hija esta en la escuela -- La hirra èsta énn la èscouéla.
En basque : Neska eskolan d**o -- Neshca eshcolan d**o.
En gascon : Era hilha qu’ei ena escòla -- Éra hilla k’éy éna èscolo.
En français : La fille est à l’école -- La fill é ta lécol (Région parisienne).

Nous utilisons ici le bigourdan avec ses variantes, la plus connue étant les changements d’articles entre plaine et montagne (eth, era, eths, eras pour la montagne et lo (lou), la, los (lous), las pour la plaine). Le bigourdan, le béarnais, le landais sont des variantes du gascon, lui-même rattaché à la grande famille de l’occitan.

Voici ci-après les principales caractéristiques de la graphie occitane :

« o », « ό » (avec l’accent aigu) se lisent comme [ou] en français : que volό [ké boulou] (il voulut)
« ὸ » (avec l’accent grave) se lit comme [o] en français : Bigὸrra, pòc a pòc (peu à peu)
« e » (sans accent) se lit comme [é] en français : eth berret [ ét bérrét] (le béret)
« a » final n’est pas accentué et donc se prononcera selon le lieu, [o], [a], [e]
« nh »= [gn] : montanha [mountagna] (montagne), Banheras [Bagnèros] (Bagnères)
« sh », « ish », « ix » = [ch] : ua votz baisha de Sireix [ ua boutz bacha de Sirèch] (une voix basse de Sireix). Il faut noter que la graphie « x » ou « ix » se retrouve en Catalogne, au Pays Basque et dans nos textes anciens. J.P Rondou (1860-1935), l’écrivain et chercheur de Gèdre tenait à l’employer. Azereix, Orleix, Tarasteix, Sireix ont une orthographe occitane correcte.
« lh »=[ill] ou [y] : Julhan, Silhen, era palha (Juillan, Silhen, la paille)
« j » et « g »(devant e et i) font aussi [y] : que végi qu’eras monjetas an pujat ( je vois que les haricots ont monté). Lhez et Gez (yez), ces villages des Hautes Pyrénées sont bien orthographiés. ‘’Vergèr’’ est bien écrit. Il doit se prononcer ‘’béryè
« r » en fin de mot ne se prononce pas (C’est le cas des infinitifs) : cantar, cridar, dolor, plaser [ kanta, crida, doulou, plasé ] (chanter, crier, douleur, plaisir)
« v »= [b], parfois [w] sauf en début de mot : vaca, lavar [baka, laba ou lawa] (vache, laver)
« n » en fin de mot, dans beaucoup d’endroits ne se prononce pas : tanben = tabé (aussi) can = ca (chien) plan = pla (bien) doman = douma (demain) ‘’Lavedan’’ ‘’Valentin’’ ont une graphie gasconne correcte. Il faut les prononcer ‘’Labéda’’ ‘’Balénti’’.
« au, iu, eu, èu, ue,… » se prononcent « aou, iou, éou, èou, oué,… » un ueu [ u ouéou] (un œuf)
« t » ou « th » entre deux voyelles peuvent se prononcer « d » eth òmi [éd omi] (comme les américains qui écrivent « the city » et prononcent « ze cidy »)
(A noter : En général, les mots terminés par une voyelle sont accentués sur l’avant-dernière syllabe ; les autres sur la dernière syllabe : era montanha [éra mountagna] amontanhar [amountagna] (aller à la montagne). Quand il y a une liaison avec deux voyelles, chacun choisira celle qui pour lui va le mieux : era escòla – er’ escòla ou era ‘scòla ).

Exercice : Vous pouvez maintenant lire sans erreur la comptine suivante (Jòc de dits) :
« Aqueth que se’n va tà Lorda, aqueth que se’n torna, aqueth que va cuélher vin, aqueth que’u se béu peth camin e aqueth que hè : Piu,piu, piu, non pòdi pas traucar eth arriu ! »
Pour vous aider voici la traduction en G.F.F : « Aquét qué sé’nn ba ta Lourdo, aquét qué sé’nn tourno, aquét qué ba couéillé bi, aquét qu’ou sé béou péth cami é aquét qué hè : Piou, piou, piou nou podi pas traouca éd arriou ! » ( Celui-là s’en va à Lourdes, celui-ci s’en retourne, celui-là va chercher du vin, celui-là le boit en chemin et celui-là fait : piou, piou, piou, je ne peux pas traverser le ruisseau !)

Explics : ¹ Les « Fors e costumas » sont des recueils des lois qui régissaient les communautés, écrits en gascon classique. Pour donner un exemple, les « Fors de Banheras » datent de 1171. Ceux d’Oloron datent de 1080.

A un nhaute còp, monde ! Tietz-ve esberits, trilhants e gaujós ! (en G.F.F : A u gnaouté cop moundé ! Tié-pé esbérits, trillants é gaouyous !) : A une autre fois, monde ! Restez l’esprit éveillé, vigoureux, lestes et joyeux !

Cronica escrivuda per Renat Capdevielle der’ associacion Aigaberdenc (I.E.O)
Contact : aigaberdenc.ieo-opm.com
Mairia de Sent-Savin 65400

QUE PARLI GASCON ! ET TU ? (Je parle gascon ! Et toi?)        Apprendre le gascon à partir du français (6)     Une autre...
07/10/2026

QUE PARLI GASCON ! ET TU ? (Je parle gascon ! Et toi?)
Apprendre le gascon à partir du français (6)

Une autre particularité : les suffixes diminutifs ou augmentatifs

Lors des deux chroniques précédentes, ami lecteur, touriste ou indigène, nous vous avons présenté dix particularités du gascon.En voici une de plus qui n’est pas propre au gascon, mais qui est très développée dans cette langue : l’utilisation des suffixes diminutifs et augmentatifs.
Le gascon est une langue très imagée et très expressive, mais aussi très subtile, et les différentes terminaisons d’un même mot peuvent exprimer des nuances, des sentiments bien différents comme dans l’exemple suivant : goja (femme, servante) → gojata (jeune fille)→ gojateta → gojatòta → gojatona → gojatina → gojatita → gojatòla → gojatassa →gojatonassa …
Dans le censier bigourdan de 1429 entièrement rédigé en gascon¹, on dénombre de nombreux diminutifs souvent affectifs dans les noms et prénoms. Ainsi on trouve : Arnaut (en G.F.F prononcer Arnaout) - Arnauton - Arnaudon - Arnaudet - Arnaudin - Arnaudot – Arnautolo ( en G.F.F : Arnauoutoulou)…. Galharda – Galhardeta - Galhardina²…
Les diminutifs
Les suffixes -et, eta expriment souvent de la sympathie nuancée de compassion : petitet/eta (tout petit), praubet/eta (pauvre), Peiret/eta (Pierre). Les suffixes -in, ina expriment tendresse et affection : petitin/ina, praubin/ina, Peirin/ina. Les suffixes -it, ita, ilh expriment simplement la petitesse : pesquit (petit poisson), mosquilh (moucheron). Les suffixes -on, ona expriment affection et amour : petiton/ona, auseron (petit oiseau), Peiron/ona. Les suffixes -òt, òta expriment parfois une certaine ironie : un omiòt (un petit homme), ua hemnòta (une petite femme), petitòt, praubòta, Peiròt. Généralement, les diminutifs sont valorisants car liés à des nuances de tendresse.
Les augmentatifs
Les suffixes -às, assa sont des augmentatifs teintés de mépris : un omiàs (un gros homme), ua hemnassa (une grosse femme), un canhàs (un grand chien), un granàs (un très grand). Les suffixes -assèr, assèra, ou anèr, anèra expriment l’exagération dans une mauvaise habitude : cridassèr (gueulard), pintassèr, pintanèr, hartanèr (ivrogne), hemnassèr (coureur de jupons). Les suffixes -arro/ arra ou -erro/erra ou -òrro/orra ou -arrut/arruda ou -assut/assuda expriment une caractéristique notable et souvent burlesque : un canharro (un gros chien), ua picarra (un pic élevé) cabòrro, caborrut (entêté), galhaberro (gaillard), ua ventorra, ua pamparra (un gros ventre, une bedaine), pamparrut, ventorrut (ventru), poparuda, popassuda (qui a de gros seins). Généralement, les augmentatifs, évoquant lourdeur et maladresse sont péjoratifs.
Ces diminutifs ou augmentatifs peuvent s’ajouter aux adjectifs, aux noms communs ou propres, voire aux adverbes : soventòtas (assez souvent) ; que tornè pro t**dòtas (il revint assez t**d). Ils peuvent se combiner pour former des superdiminutifs : gatòt, gatonetòt (petit petit chat). Ils expriment aussi une nuance supplémentaire d’ironie : ua hemnassòta (une vilaine petite femme) ; un libretonàs (un mauvais petit livre).
Il existe bien d’autres suffixes en gascon. Les fréquentatifs qui se placent à la fin des verbes sont très courants en gascon, surtout le suffixe -ejar (éya) souvent contracté en iar (ya) : clacar, clacassar, clacassejar (clacassiar) (bavarder bruyamment) parlar, parlotejar (caqueter), chapautar, chapautejar (chapotiar) (commérer) ; tornejar, virolejar (virer, tourner)…
Les suffixes -umi, alha, souvent dévalorisants s’emploient pour désigner des ensembles, des groupes : era mainadalha (l’ensemble des mainats, des enfants), era gojatalha (l’ensemble des jeunes), era poralha (l’ensemble des poras (des poules), la volaille), er’avocatalha (l’ensemble des avocats), eth herumi (l’ensemble des herums (bêtes sauvages)). Les suffixes -èr, èra s’emploient pour désigner les métiers, les arbres fruitiers, les plantations, etc : eth pomèr, eth perèr, eth castanhèr, eth averanèr (noisetier), eth vaquèr, eth aulhèr, eth aulhèra, era castanhèra. Mais il y a bien d’autres suffixes que nous vous laissons découvrir.

Conclusion : Nous espérons que cette chronique vous aura fait entrevoir la richesse de la langue gasconne et vous aura donné envie de la pratiquer. Normalement, vous devriez pouvoir comprendre les phrases suivantes extraites de ce chant de Despourrins : «Deus trèits d’ua bruneta/ Mon còr s’ei alebat./ Sons uelhs e sa boqueta/ Tots mons sens an charmat.// Ni la ròsa musqueta/ Ni la flor deu bruishon/ N’an pas de sas popetas/ L’esclat ni la blancor./ Urosa la maneta/ Qui un dia aurà l’aunor/ De tirar l’esplingueta/ Qui las tien en preson.»
(Les flèches d’une brunette ont transpercé mon coeur. Ses yeux et sa petite bouche, tous mes sens ont charmé. Ni l’églantine parfumée, ni la fleur de bruyère n’ont de ses petits seins l’éclat et la blancheur. Heureuse la petite main qui un jour aura l’honneur d’enlever la petite épingle qui les tient en prison.)

Notas : ¹ Sur ordre de Jean comte de Foix et de Bigorre, le censier de 1429 fut rédigé en gascon par Bertrand d’Armanhac, Ramonet de Lavedan et Johan de Sacasa. Il a été magnifiquement étudié par Maurice Berthe dans son livre « Le comté de Bigorre ».
² Galhardina deth Hreishó (Hérèchou) a été la seule femme chef de maison à s’opposer aux moines de Saint Savin pour le déplacement du village de Cauterets et le paiement des redevances (acte de 1316 rédigé en gascon) .

A un nhaute còp ! Portatz-ve plan ! Tietz-ve tostemps galhardòts e esberidets !

Cronica escrivuda per Renat CAPDEVIELLE dab er’ajuda deth « Memento grammatical du gascon » de J.P BIRABENT e J. SALLES-LOUSTAU
Associacion Aigaberdenc (I.E.O) Mairia de Sent-Savin 65400 [email protected]

Catinon e Jacotin; era hemnassa e eth magròt pintassèr

Adresse

Mairie, 1 Plaça Duhorcau
Saint-Savin-sur-Gartempe
65400

Notifications

Soyez le premier à savoir et laissez-nous vous envoyer un courriel lorsque Aigaberdenc publie des nouvelles et des promotions. Votre adresse e-mail ne sera pas utilisée à d'autres fins, et vous pouvez vous désabonner à tout moment.

Raccourcis

Partager

Organisations à But Non Lucratif à proximité