Aigaberdenc Aigaberdenc est une association autonome fédérée à l'IEO. Qu'a per tòca d'acompanhar era difusion e eth estudi deth occitan en Lavedan

Aigaberdenc que d'ei un cèrcle locau deth Institut d'Estudis Occitans, ua associacion autonòma federada ath IEO.

"Les Récits d'histoire sainte en béarnais : la version gasconne d'une chronique universelle au XVe siècle.La société d’E...
09/06/2026

"Les Récits d'histoire sainte en béarnais : la version gasconne d'une chronique universelle au XVe siècle.

La société d’Etudes des Sept Vallées vous invite à un nouveau Rendez-vous : Jeudi 11 juin à 20heures, salle de la Marie, 2 place Duhourcau à Saint Savin.

Philippe Biu, enseignant à l’Université de Pau et des Pays de l’Adour, nous présentera la nouvelle édition des « Récits d’histoire sainte en béarnais ».

Le manuscrit se présente sous la forme d’une sorte d’abrégé de l’histoire sainte telle qu’elle apparaît dans l’Ancien et le Nouveau Testament, mêlé de récits apocryphes et de quelques épisodes d’histoire profane. Découvert à la fin du XIXème siècle dans les Archives des Basses-Pyrénées, le texte fut publié en deux volumes par Vastin Lespy et Paul Raymond en 1876 et 1877. Philippe Biu en propose une nouvelle édition critique près de 150 ans plus t**d.

Un point nécessaire sur l’état de la recherche dans le domaine de la langue d’oc et de l’histoire qui sera éclairant pour mieux envisager le contexte linguistique et historique dans lequel seront créés les deux grands tableaux de la Vie de Saint-Savin."

Racontes d’Istòria SantaUa serada prepausada per la SESV Ua serada, en francés, dab Felip Biu qui presentarà lo son trib...
09/06/2026

Racontes d’Istòria Santa

Ua serada prepausada per la SESV Ua serada, en francés, dab Felip Biu qui presentarà lo son tribalh sus aqueths racontes d'istòria en gascon deu sègle XVau. A non mancar.

Ua serada prepausada per la SESV Ua serada, en francés, dab Felip Biu qui presentarà lo son tribalh sus aqueths racontes d’istòria en gascon deu sègle XVau. A non mancar.

ADISHATZ, MONDE !                                          Cronica n° 159En cornèr deras istuèrasQue continuam era nosta...
05/06/2026

ADISHATZ, MONDE ! Cronica n° 159
En cornèr deras istuèras

Que continuam era nosta istuèra, adaptacion en gascon de :
Lo praube paisan de la plana (2)
Aci donc, era seguida dera planhença d’un paisan dera plana de Gasconha.

« Que hèi drin de balharc, que hèi drin de civada. Que sòi forçat de hèr civada, òc, juste cinquanta ectaras, pr’amor que hèi eth chivau. Totun, jo, n’èi pas gran causa, qu’èi cent-detz a cent-quinze chivaus, qué...Que dépen de las annadas se las iègas an de plan vederat...Mes, lo chivau non paga pas. Qu’avó pagat, mes ara non paga mes.
Que’m hè mes de gòi de hèr lo chivau que la vaca. N’aimi pas hèr la vaca. Totun de pair en hilh que hèm la vaca, mes pas l’aso, qu’ei tròp dur...Qu’èi ? Qu’èi vint-a-cinc ectares de prats, lavetz que continuòi a tier bestiar...Qu’èi lhèu seishanta-detz, quate-vints vacas mairs, pas mes. Non sòi qu’un praube paisan...Mes la vaca non paga pas. Qu’avó pagat, mes non paga mes.
Passatz per la maison ! Vencatz a casa ! Qu’aneram a la caça un d’aquestes maitins, que minjaram drin de pan de segle. Òc, jo que hèi segle, que hèi segle tà hèr lo mié pan, pr’amor que non’m hèn pas gòi aquestes pans tròpes blancs deus panissèrs, deus bolangèrs, tròpes blancs tà estar aunestes. Que i botan produits pas catolics, ne ortodòxs....Mes totun, coma segle, n’èi pas gran causa. Qu’ei çò qu’èi ? Qu’ei çò qu’èi ? Cinc o sheis ectaras de segle, pas mes. Lo maitin, que’m copi un tròç de pan de segle, dab lo mié jambon, dab lo mié burre. Totun, lo segle non paga pas...N’avó james pagat !...
La mia hemna que hè la craba, que hè la poralha...Los miés mainats que hèn los pòrcs...Jo, que hèi tanben lo lapin..
Ah ! Que’vs végi arribar a vosautes qui etz de la vila, qu’etz en tren de díser : « Mes, eths paisans, non pagatz pas lo vòste pan, non pagatz pas lo vòste vin, non pagatz pas la vòsta lèit, non pagatz pas lo vòste hormatge, non pagatz pas la vòsta poralha, non pagatz pas la vòsta carn !..... » Mes ? Ò – Ò – Ò – Shò, que cau pagar la sau !... »

Eth paisan qu’ei dera plana e tot aquerò qu’ei escrivut en gascon estandard dab eths articles :’’lo, la, los, las’’.
Aqueste texte, com l’avetz arreconegut, qu’ei ua adaptacion en gascon dera sceneta (eth esquètch) de Fernand Raynaud : ‘’Ça a eu payé (le paysan)’’. Mes, lhèu, aqueste praube paisan qu’ei eth senator Laurent Duplomb (eth dera lei Duplomb) qui n’a que 180 hectares (40 ha de cerealas, 40 ha de milhòc, 10 ha de lentilhas, 10 ha de segle e 80 ha de peisheders) e 300 vacas dont 130 de leitèras…. Véger eth article de ‘’Le canard enchaîné’’ (Eth guit encadenat) deth 25 de hervèr 2026).

Lexic : Balharc : orge. Civada, civasa : avoine (‘’chivada’’qui vient de ‘ chivau’). Ièga, iègua, cavala : jument. Iègarissa : écurie, parc à chevaux. Poriar : pouliner, faire le poulain (eth porin). Vederar, veterar : vêler, faire le veau. A casa : à la maison, chez nous. Segle (en G.F.F : séglé) : seigle (dans certains endroits, le seigle est appelé ‘’blat’’). Qu’èi : j’ai. Qu’ei (sans l’accent) : il est. Poralha : volaille. Carn : viande. Pendardet : polisson, petit fûté Trufandet : farceur, moqueur.

A un nhaute còp ! Portatz-ve plan, tostemps drin pendardets e drin trufandets !

Cronica der’Associacion Aigaberdenc (I.E.O) realisada per Renat Capdevielle
Contact : aigaberdenc.ieo-opm.com
65400 Mairia de Sent Savin

ADISHATZ, MONDE !                                        Cronica n° 158En cornèr deras istuèrasAci er’adaptacion en gasc...
30/05/2026

ADISHATZ, MONDE ! Cronica n° 158
En cornèr deras istuèras

Aci er’adaptacion en gascon d’ua istuèra hèra coneguda a leguir tot hòrt, plan segur. Que la daram sus duas cronicas.

Lo praube paisan de la plana(1)

Aci la planhença d’un paisan de la plana de Gasconha, lhèu près de Madiran¹.

Jo, ve sabetz, non sòi qu’un praube paisan !...Òc, non’m voletz pas créger ? Mes qu’ei vertat ! Non sòi qu’un praube paisan. Per exemple, per exemple...Qu’ei çò qu’èi ? He, qu’ei çò qu’èi ? N’èi pas gran causa !...
Que hèi drin de horment e drin de milhòc ; gardatz, qu’ei çò qu’èi, com milhòc ? Pas gran causa, quate vints o quate vint cinc ectaras de milhòc, mes pas mes ; mes non paga pas. Non, lo milhòc non paga pas... Qu’avó pagat ! Mes, ara, non paga mes... Que paga, òc, se voletz, que paga, que paga, que paga sonque lo semi e lhèu tot çò qu’i cau botar tà hè’u créisher : engreishs, pesti-cides, ierbi-cides, fongi-cides, insecti-cides, arrati-cides e tots los autes... Ven, non sòi qu’un praube paisan !
Que hèi drin de vinha, gardatz, n’èi arren coma vinha...He, qu’ei çò qu’èi, qu’ei çò qu’èi, jo ? Lhèu, quate vint quinze, quate vint detz a ueit ectaras de vinha...Que hèi Madiran, mes era vinha non paga pas, non era vinha non paga pas...Qu’avó pagat ! Mes ara, non paga pas....Que paga òc, se voletz, que paga, que paga, que paga sonque lo sulfat, qué ! Non sòi qu’un praube paisan ! .
L’aute dia, que sòi anat a la hèira a Pau. Que’m volievi crompar un navèth tractor...Que’u volievi crompar ? Que’u volievi crompar ? N’at èi pas dit ! Qu’èi dit que’i anavi entà arrénder-me compte. Pr’amor los miés ahèrs non arregardan ad arrís, e los ahèrs deus autres non m’arregardan pas tanpòc (o hèra pòc). Cadun que hè çò qui vò dens la vita... Totun, que’i sòi anat...
Que i avè navèths tractors, un tractor gigant qui s’aperava ‘’Segalaussem’’. Qu’ei navèth, que’i calieva pensar. Qu’ei gavidat per satellit, per lo G.P.S donc. En medish temps, tot sol, que sèga, que laura e que semia.(Sega – Lau(rar) – Sem(iar)) Qu’ei com ua ‘’moassonusa’’ qui laura au darrèr, atau, non s’i pèrd brica de temps. Que’i calieva pensar... Lavetz, qu’avetz la vòsta segadera qui sega, las bòlas de palha qui cagen au costat, e darrèr, que i a ua cabeça de detz a sèt socs qui laura e dessus que i a lo horment qui avetz arrecoltat qui ei arressemiat. N’ei pas tròp au punt, qué ! Mes qu’ei plan estudiat, qu’ei plan estudiat.
Lavetz, qu’èi damandat lo prètz : quate cents miles euròs. Bò ! bò ! bò ! mes on voletz que’us ani cercar los quate cents miles euròs. Non sòi qu’un praube paisan !
Lavetz, que’n èi pres ua petita au costat atieu a dus cent milas euròs. Dab las primas, l’auta qu’auri podut passar, mes que cau estar prudents... (Que seguirà)...

¹ Qu’ei dera plana. Qu’ei pr’amor d’aquerò que tot açò ei escrivut en gascon estandard dab eths articles :’’lo, la, los, las’’.
Aqueste texte, que l’avetz arreconegut, qu’ei er’adaptacion en gascon dera sceneta (eth esquètch ) de Fernand Raynaud : ‘’Ça a eu payé (Le paysan)’’.

Lexic : Planhença, planh : plainte. Horment, hroment, blat : blé (milh morro : blé noir). Milhòc, blat moro : maïs. Semi, seme : semence. Arrís, arrés, digun, persona : personne. Tanpòc : non plus. Gavidat : dirigé, gouverné. Segadera, ‘’moassonusa’’ : moissonneuse. Segar : moissonner. Cabeça : charrue. Soc, carrat, arrelha, bome : soc de charrue (et différentes parties). Laurar : labourer. Sceneta, comediòta, esquètch : sketch.

A un nhaute còp ! Portatz-ve plan tostemps gaujòs e sorelhós !

Cronica der’Associacion Aigaberdenc (I.E.O) realisada per Renat Capdevielle.
Contact : aigaberdenc.ieo-opm.com
65400 Mairia de Sent Savin

Escala de PrimtempsTarba, dissabte 23 de mai, los Archius Despartamentaus de Tarba qu'arcuelhèn las Escalas de Primtemps...
24/05/2026

Escala de Primtemps

Tarba, dissabte 23 de mai, los Archius Despartamentaus de Tarba qu'arcuelhèn las Escalas de Primtemps 2026. Gòi d'encontrar monde, plaser de crompar libes ens taulèrs de Letras d'Oc, Reclams e Per Noste. Emocion aras presentacions de dus recuelhs de poèmas : "Poèmas de veire" de Tresià ençò de Reclams e "Sense cap ne pès" de Xavi Gutiérrez Riu. Qu'ac vienen d'editar en Conselh Generau d'Aran, qu'i trobam tota era poesia de Xavi, era sua mestreja deras constrentas qui's da, era sua mestreja dera lenca, eth sò amor dera Gasconha e subertot era sò sensibilitat. Òsca Xavi ! A anar demandar en Conselh Generau d'Aran a Vielha.

Tarba, dissabte 23 de mai, los Archius Despartamentaus de Tarba qu’arcuelhèn las Escalas de Primtemps 2026. Gòi d’encontrar monde, plaser de crompar libes ens taulèrs de Letras d’…

ADISHATZ, MONDE !                               Cronica n°153Era legenda deras hadas d’AubèrtQue continuam de proposar-v...
24/05/2026

ADISHATZ, MONDE ! Cronica n°153

Era legenda deras hadas d’Aubèrt

Que continuam de proposar-ve legendas de nosta. Aci era version rimada de Gaston Abadie d’ua legenda anciana.

Eths chòis qu’an tostemps gòi d’escotar las legendas,
Aquesta s’ei passada, òh ! Que i a bèths dias a ;
Mainats, escotatz plan, que la ve voi condar.

Qu’èra ath temps on las hadas aimavan a mudar ;
Aqueth dia, un punhat d’aqueras damisèlas,
Leugèras com ausèths, vestidas de dentèlas,
S’envolèn d’Ancizan sus un nuatge blanc
Entà s’anar posar en eths monts de Solan.
Ena gauba d’Aubèrt que’s podón miralhar.
Sus un vaishèth d’argent, que s’anèn passejar.

Mès, a un moment dat, que vejón près deth bòrd
La lèva Camacruda qui’us cridava plan hòrt :
— Vengatz me cuélher ací ! Dab vos que voi anar !
— Non ! Tè pas ! Qu’ès tròp grana, que’nse herés negar !

Alavetz, era broisha, hòla de colerassa,
Que’us arroncè calhaus e que’us cridè menaças.
Escapant per segur a un dangèr mortau,
Las hadas se n’anèn d’aqueth endret heraut,
Traversèn era gauba autan lèu qui podón.
A travèrs la montanha, totas que s’esconón,
Puish, d’un còp de vencilh, que’s cambièn en sarris.

Peths garròcs de Neuvielha que’s pòt que’us agetz vists
Leugèrs coma s’avèn alas aths pès,
Esvolatiar en patz per dessús eths gabets.

Mainats, si un bèth dia vatz passejar pr’aquiu,
Broishas no’n veiratz, mès… que de calhaus, Potiu !

Nota1 : Aqueste texte qu’ei extrèit deth arrecuelh ‘’Se’t disèvi, amic’’ editat en 1997 en collaboracion peth ‘’Cèrcle occitan de Tarba’’ e peth Conselh Generau deras Hautas Pireneas (Realisacion : Bernat Dubarry e Jan-Pèir Birabent) dab illustracions d’Edmond Duplan, eth noste cantagòi de Bigòrra.
Nota2 : Gaston Abadie qu’èra un gran contaire e escrivan nascut a Semeac en 1919. Edmond Duplan qu’a botat en musica mantuns deths sués textes tan arriches e tan plan torniats.

Lexic : Broisha : sorcière. Hada : fée. Chòi, tòi : petit, mignon, chéri. Bèths dias a : il y a de nombreux jours (voir exp. angl. :‘’Many years ago’’) Mudar : bouger, se déplacer. Gauba : lac ( Lac de Gaube est donc un pléonasme). Miralhar : mirer, se réfléchir dans un miroir. Vaishèth : vaisseau, bateau, récipient. Lè, lèva : laid, laide. Camacruda, cama crusa : (Era cama cruda dab eth uelh aubèrt): Espèce de fantôme constitué d’une jambe portant un œil (Jambe nue) qui dévale les pentes à la nuit tombée (voir ‘’Panthéon Pyrénéen’’ d’Olivier de Marliave). Arronçar : lancer, jeter au loin. Heraut : sauvage, dangereux. Vencilh : branche flexible. Sarri, isard : isard. (Voir dicton : ‘’Leugèr com un sarri, mes lè com un harri’’ Léger comme un isard, mais laid comme un crapaud). Garròc, garròt : rocher. Neuvielha : vieille neige (L’orthographe francisée Néouvielle est bien entendu une erreur). Esvolatiar : voleter. Gabet, gavet, gaurio : rhododendron. Potiu : déformation de Bon Diu pour éviter de jurer (péché très grave).

A un nhaute còp, monde ! Tietz-ve gaujós e urós !

Cronica der’associacion Aigaberdenc (I.E.O) realisada per Renat Capdevielle.
aigaberdenc.ieo-opm.com
65400 Mairia de Sent Savin

ADISHATZ, MONDE !                         Cronica n°152En cornèr deras legendas : era legenda de MilharísEra legenda de ...
18/05/2026

ADISHATZ, MONDE ! Cronica n°152

En cornèr deras legendas : era legenda de Milharís

Era legenda de Milharís qu’ei hèra coneguda en Bigòrra. Uei, que’vs proposam era version rimada de Gaston Abadie.

Deth temps on ‘na Bigòrra e i avè broishas e hadas,
Que corrèvan legendas eth ser ara velhada.
Qu’ei atau qu’èi aprés la de qui’vs voi condar,
Tot cauhà’m en cornèr sus eths nolhs de Mamà.

Capsús eras pranhèras de cap era vath d’Arisas,
Vivè un vielh pastor deth nom de Milharís ;
Pera montanha en hòra que l’avèn tostemps vist ;
Qu’èra bèth tròç mes vielh qu’eths mes vielhs deths camins.
T’arribar a mila ans sonqu’un dia no’u mancava.
Que’s brembè tot d’un còp çò que sa mair condava :
« Avisa’t ath maitin on tot blanquejarà,
Era vita, entà tu, eth ser s’acabarà ! »
Ena sua existéncia, nèu n’avè james vist.
Era nèu qu’èra aquiu, qu’èra prèste a mori’s.
Qu’aperè eths sués hilhs, que’us arrecomendè :
— Hilhs, que m’enterraratz ath estrem deth sendèr
Qui amia deth Coret ara crotz de Belion.
Dromir devath l’autar, quina consolacion !
Puish, qu’aneratz cercar de cap eth còth d’Avet,
La nosta vaca negra, eth aunor deth tropèth ;
N’auratz qu’a la seguir, e quan s’estangarà,
Non i aurà mes de nèu, aquiu bon que harà.
Que veiratz a shorrar d’un horat, aiga cauta.
Las qui s’i banharan non seran mes malautas.
Que herà era riquessa de tota era ribèra.
Aqueth lòc benedit que’u batiaratz Banheras !
Tot se passè com dit, eths hilhs esmiraglats
Bastín un bèth ostau en un endret abrigat.
La vaca drin mes lonh acabè eth sué viatge,
(Montgalhard, s’aperè aqueth beròi vilatge)
En un calhau tot negre, ua hada la cambiè,
Que’u podetz tostemps véger en prat de Sarcantièr.
Atau la prediccion deth vielhàs Milharís,
Hesó era fortuna d’aqueth tan bèth país.

Nota1 : Aqueste texte qu’ei extrèit deth arrecuelh ‘’Se’t disèvi, amic’’ editat en 1997 en collaboracion peth ‘’Cèrcle occitan de Tarba’’ e peth Conselh Generau deras Hautas Pireneas (Realisacion : Bernat Dubarry e Jan-Pèir Birabent) dab illustracions d’Edmond Duplan, eth noste cantagòi de Bigòrra.
Nota2 : Gaston Abadie qu’èra un gran contaire e escrivan nascut a Semeac en 1919. Edmond Duplan qu’a botat en musica mantuns deths sués textes tan arriches e tan plan torniats.

Lexic : Broisha : sorcière. Hada : fée. Eth ser (sé) : le soir. Nolhs, jolhs : genoux. Pranhèras: grandes prairies. En hòra : au-dessus, plus haut et loin Que’s brembè : il se souvint. Estangar, estancar : arrêter. Shorrar : couler, jaillir. Batiar : baptiser. Esmiraglat : émerveillé, ébloui. Lonh, luenh : loin. Abrigat : abrité.

A un nhaute còp, monde ! Tietz-ve obèrts e cobèrts !

Cronica der’associacion Aigaberdenc (I.E.O) realisada per Renat Capdevielle.
aigaberdenc.ieo-opm.com
65400 Mairia de Sent Savin

Tòni Escala
13/05/2026

Tòni Escala

Quate mots Un univèrs que gen

Adresse

Mairie, 1 Plaça Duhorcau
Saint-Savin-sur-Gartempe
65400

Notifications

Soyez le premier à savoir et laissez-nous vous envoyer un courriel lorsque Aigaberdenc publie des nouvelles et des promotions. Votre adresse e-mail ne sera pas utilisée à d'autres fins, et vous pouvez vous désabonner à tout moment.

Partager