Yo Soc Che

02/06/2026

En el septuagèsim nové
artícul de la série "Els mits del pancatalanisme", Pedro Fuentes Caballero nos parla de la Diada de l'11 de setembre, que no va naixer en 1714, sino en el sigle XIX, quan la Renaixença reinterpretà aquell episodi com a símbol identitari i polític del catalanisme.

Els mits del pancatalanisme 79 - L'invenció moderna de la Diada: del sigle XIX al símbol polític contemporàneu

31/05/2026

El nostre MONGÓ vist des de la Plaja de .

Mongó –d’étim desconegut. Alguns li donen orige ibéric–vasc, emparentat en el cognat moder vasc ‘mendi–goi ‘montanya superior’(Vidal, p.488); pera atres, es derivat de Mons Iovi o Mons Agón. Sempre escrit Mongó, l´orónim Montgó en –t– no ha existit may en valenciá; asoles es contaminació epentética y moderna de mont, duta per filólecs catalaners; cat. Montgó: “en la montanya de Mongó” (Beuter: Primera part hist. de Valencia, 1538)

Mongó “derivado del latín Mons Iovis, daría Mongó” (Diago, 1600)

Mongó “Mongó significaría Mons Agón” (Escolano, 1608)

Mongó “a pres en la montanya del Mongó” (Llib. Albará, 322, any 1622)

Mongó “ermites en Mongó se troben” (Esteve, f. Pere: Storia del Sant Sepulcre, c. 1645)

Mongó “la Montanya de Mongó u Mongoy” (BV. ms. 255, Planells: Vida de fr. Pere, 1760)

Mongó “En Denia empiezan las raíces del Mongó” (Cavanilles: Obs. 1797)

Mongó “de Mongó vullch ser la dóna” (Barreda, M.: La cara de Mongó, 1873, p. 8)

Mongó “Els Collons del Mongó” (Corominas: DECLLC, v. 2, p. 834)

Mongó “Mongó: uno de los montes más elevados del Reino de Valencia” (Escrig, 1887)

Mongó “de Cullera… y d’el Mongó” (Palanca: Les Besones, 1888)

Mongó “baix Mongó” (Gadea: Ensisam de totes herbes, 1891, p.97)

Mongó “…del Mongó” (Boronat: Los moriscos, 1901, p.197)

Mongó “la montanya de Mongó… partit y terme de Denia” (Gadea: Tipos, apéndix, 1908, p.81)

Mongó “Denia… del Mongó, y encara estem” (El Tio Cuc, nº 101, Alacant, 1916, p.4)

Mongó “el Mongó” (Blasco Ibáñez, V.: Mare nostrum, 1918, p.97)

Mongó “el Mongó” (Azorín: Superrealismo, novela, 1929, p.306

(Font: DHIVAM www.ricartgarciamoya.com)

31/05/2026

En el septuagèsim octau
artícul de la série "Els mits del pancatalanisme", Pedro Fuentes Caballero nos parla de cóm Rafael de Casanova, protagonista de 1714, va sobreviure a la guerra, rebé amnistia i eixercí d’advocat. La seua image com a màrtir sorgí posteriorment per construccions simbòliques i polítiques.

Els mits del pancatalanisme 78 - El màrtir que va eixir ben lliurat

29/05/2026

En este septuagèsim sèptim
artícul de la série "Els mits del pancatalanisme", Pedro Fuentes Caballero nos explica per que la Guerra de Successió no fon un conflicte d'Espanya contra Catalunya, sino una guerra civil i internacional per la corona hispànica, reinterpretada posteriorment com un mit polític modern.

Els mits del pancatalanisme 77 - La suposta “guerra d'Espanya contra Catalunya”

28/05/2026

Ya podeu llegir i gojar les 2 revistes de Maig i Juny de "Terra Valenciana" , creades per Pedro Fuentes Caballero, acadèmic de la RACV i president de l'associació cultural Roc Chabàs - La Marina.
Com sempre estan escrites en la nostra llengua Valenciana en les Normes d'El Puig i estan disponibles debades en la web de yosocche en la secció de Roc Chabàs.

https://yosocche.com/associacio-cultural-roc-chabas-la-marina-denia/?lang=val

27/05/2026

Sabeu qui és STEPV, el sindicat que ven les camisetes verdes ESTIMEM L'ESCOLA PÚBLICA que tant s'usen en la folga (vaga és una chica que no treballa i no fa res) educativa de Valéncia?
Des de la seua sèu s'ha penjat una bandera independentistes (del grup terroriste Terra Lliure) enorme el 9 d'octubre 2008, dia de tots els valencians, per a boicotejar la processó cívica d'este dia.
És una de la 3 entitats pancatalanistes (STEPV, ESCOLA VALENCIANA, LA PLATAFORMA PER LA LLENGUA) que han movilisat tanta gent, als que anteriorment han venut les seues camisetes verdes, per a montar esta folga política i que òbviament no és per a una millora per als alumnes. Lo únic que busquen és substituir la llengua Valenciana per l'invent recent català de laboratori i adoctrinar i ideologisar als nostres fills.
¡Che gent, un poquet de trellat!

Definició de STEPV en L'ENCICLOPÈDIA VALENCIANA:

Sindicat de Treballadors de l'Ensenyament del País Valencià-Intersindical Valenciana (STEPV-IV) és un sindicat valencià d'ideologia pancatalanista que agrupa als treballadors del sector de l'ensenyança primària, secundària i universitària. Fon fundat en l'any 1978.
A pesar de declarar-se sense afiliació política, el 9 d'Octubre de 2008, la seua seu va ser utilisada per militants d'Esquerra Republicana del País Valencià per a boicotejar la tradicional processó cívica per mig del desplegament d'una bandera independentista catalana.

https://www.lenciclopedia.org/wiki/STEPV

27/05/2026

En este septuagèsim sext
artícul de la série "Els mits del pancatalanisme", Pedro Fuentes Caballero nos explica que la caiguda de Barcelona en 1714 fon un conflicte dinàstic europeu, i no una guerra nacional, transformat posteriorment en mit polític pel pancatalanisme.

Els mits del pancatalanisme 76 - 1714 i els Decrets de Nova Planta: guerra de Successió, reformes borbòniques i construcció del mit polític modern

26/05/2026

Indefensos ante la carísima catalanización de la Generalidad del PP de los mazones, se acrecienta la consolidación del catalán de igual modo que se prohíbe el valenciano. La gente permanece en la ignorancia provocada por el total control de medios … Leer más

25/05/2026

En este septuagèsim quint
artícul de la série "Els mits del pancatalanisme", Pedro Fuentes Caballero nos parla sobre el relat d'una enemistat històrica entre Castella i Catalunya que simplifica una relació marcada per cooperació política, econòmica i tensions puntuals dins d'una monarquia hispànica compartida i complexa.

¡Feliç dilluns y bon cap de semana!

Els mits del pancatalanisme 75 - Castella com a enemiga històrica de Catalunya

23/05/2026

En este septuagèsim quart
artícul de la série "Els mits del pancatalanisme", Pedro Fuentes Caballero nos explica com les llimitacions forals condicionaren l’aportació catalana a l’Imperi, pero no impediren la participació de soldats i marins en guerres clau, reflectint la diversitat interna de la Monarquia Hispànica.

¡Feliç fi de semana!

Els mits del pancatalanisme 74 - ¿Els catalans no varen participar en les gestes militars de l'Imperi?