09/10/2026
La mort aquesta setmana de Mari Carmen Abascal després de ser desnonada de l'habitatge que llogava a Madrid és una mostra més dels efectes d'un model arrendatari injust, inhumà i necessitat de canvis, i el món del treball com la ciutadania estem reclamant eixos canvis.
La història de Mari Carmen i la reacció social davant desnonaments que ocorreran encara si no hi ha canvis en les lleis que ho impedeixen és la història de polítiques d'habitatge subordinades al mercat i a concebre pisos i cases com un actiu d'especulació, oblidant el dret a l'habitatge i fent impossible l'accés a ella en bona part del territori nacional.
Sense accés a l'habitatge a preu assequible no hi ha futur per als projectes de vida de milions de persones. Sense regles que protegisquen les persones davant els sinistres interessos de fons capaços de generar històries com la de Mari Carmen la nostra societat, les nostres ciutats i municipis, els nostres barris, estan també desprotegits.
Hui guardem un minut de silenci en record de Mari Carmen, de cada víctima, i per a reclamar des del silenci que els poders públics atenguen el clam social i la mobilització. Descanse en pau. La nostra indignació, continua.
