01/02/2023
Ja amb la serenor que ens porten les hores passades, voldria fer una reflexió que em va sorgir arran del comiat de la Joana.
Ahir en " el fins sempre" dedicat a la Joana, la família va escollir dues músiques, " No ploris per mi Argentina" , cantada per ella mateixa en l'aniversari dels 20 anys de la representació per part de l'entitat d'Evita, i Mamma mia. A part de deixar-me el cor encongit, em va fer pensar quan d'importants varen ser per ella els musicals que va fer amb nosaltres. Segurament ja havia sentit les cançons i li agradaven, però quan treballes i sobretot vius un musical de Pere Cot, comparteixes quelcom més que teatre, música i dansa, comparteixes amor per les arts, amistat, companyerisme, rigor, esperit de superació, alegria, nervis però sobretot molt d'amor i això provoca un record inesborrable en cadascun dels que intervenen.
Gràcies Joana per haver-nos dedicat la teva alegria, el teu bon caràcter, la teva humilitat, el teu bon saber fer i especialment la teva amistat. Nosaltres seguirem fent teatre, cantant i ballant perquè amb el teu exemple veiem quan de bo podem fer en les persones, quina sort tenim de poder-ho fer! Ara ens veuràs entre cametes, però sabem que en algun moment sortiràs a escena perquè així ho volem. Fins sempre guapíssima!