16/07/2025
El forró és un gènere musical i un ball tradicional de parella provinent de les zones rurals del nord-est de Brasil. En els seus orígens “forró” era el nom d’una festa popular i un gènere que agrupava diversos ritmes, com el xote, el baiao, el côco, l’arrastapé, el xaxado, el maracatú i el rojão. Els primers indicis de les festivitats de forró daten del 1914 a l’estat de Cearà, i la primera cançó de forró enregistrada data del 1937 a la mateixa regió.
El forró té arrels indígenes i també influència africana i europea com a resultat dels moviments migratoris i diàspora del poble brasiler. Els seus instruments principals són el triangle, l’acordió i el bombo, combinació que fou creada pel músic pernambucà Luís Gonzaga, considerat el pare del forró i difusor de la identitat sertaneja (pagesia de la regió àrida del nord-est del Brasil). Posteriorment a les bandes de forró s’hi incorporaren molts altres instruments de la música popular, com la guitarra, el pandero, el violí rabeca, el cavaquinho, i la flauta pifre. Els músics Luís Gonzaga i Jackson do Pandeiro, junt amb la migració dels anys 50 del nord-est a altres estats, foren les principals causes que contribuïren a expandir la música d’origen nordestí arreu de Brasil.
Als anys 70 el forró despertà l’interès de joventuts universitàries iniciant una nova fase de modernització coneguda com a “forró universitari”, amb artistes destacats com Dominguinhos i Alceu Valença, que començaren a introduir instruments elèctrics i altres intruments com el saxòfon i la bateria.
Durant els anys 90 el forró universitari tingué una nova etapa d’expansió amb el “forró electrònic”, que incorpora música electrònica i ritmes pop, reagge, rock, jazz i salsa, entre altres, i es diferencia del forró tradicional, també anomenat “pé de serra”.
Va ser al 1982 que per primer cop tingué lloc un concert de forró a Europa, quan la cantant brasilera establerta a París, Nazaré Pereira, portà el músic Luís Gonzaga al teatre Bobino. Tot i això el ball de forró començà a donar-se a conèixer a Europa a principis dels anys 2000, a través de persones brasileres que migraven a Europa com a possibilitat de millora econòmica.
Hi ha registres de la primera classe de forró a Lisboa el 2003 i el primer festival de forró el 2008 a Stuttgart i seguidament a Aachen. Fou aproximadament sobre el 2010 quan el forró començà a popularitzar-se més i les comunitats de ball de forró anaren creixent junt amb diferents iniciatives que en difonen la música, el ball i la cultura. Actualment a la majoria de ciutats europees hi ha comunitats de forró que promouen festes, classes, tallers i festivals. A la web de la Federação Europeia de Forró - European Forró Federation hi trobareu un mapa col·laboratiu amb iniciatives d’arreu.
El forró és un ball alegre que facilita la inclusió i l’autenticitat gràcies a la simplicitat dels passos bàsics i la creativitat. Té una àmplia tècnica que inclou variacions, girs, voltes, pauses, ondulacions i diferents estils. Però en conjunt el ball de forró és una dansa que es basa en la connexió i la improvisació, amb l’objectiu de disfrutar, independentment del nivell i de l’experiència que es tingui.
Fonts:
· “Forró, la fiesta que derivó en género musical” de Julia Torres ( https://gladyspalmera.com/actualidad/forro-la-fiesta-que-derivo-en-genero-musical/ ).
· “O fole roncou. Uma história do forro” de Carlos Marcelo i Rosualdo Rodrigues.
· “Why forró” ( https://whyforro.wordpress.com/ ) de Katy Illy .
Amb la col·laboració de Jabu Morales-AYOM, Forró With Camila i .
