LaFilmo

12/05/2026

Un passi molt xulo amb ‘In the mood for love’, Wong Kar Wai i tots vosaltres. Gràcies

04/05/2026

Per al mes de maig, laFilmo us proposa Anhel / Desig, un diàleg entre dues pel·lícules que, com els boleros que hi sonen, exploren les cicatrius de l'amor, del desig i de l’anhel.

A In the Mood for Love, Wong Kar-wai situa l'acció a l'Hong Kong de 1962, on la repetició de gestos i la dilatació del temps converteixen el desig en una espera estructural. En canvi, a La ley del deseo, Pedro Almodóvar ens porta al Madrid nocturn del 1987, on el desig no s'espera, es reclama.
El contrast entre ambdues obres és important: on Wong conté, Almodóvar expandeix; on Wong suggereix, Almodóvar mostra; on Wong calla, Almodóvar crida. Mentre Wong s'enfoca en la heterosexualitat de dos matrimonis, Almodóvar celebra la identitat LGBTQ+ com a motor de la seva història, i, en part, del seu cinema posterior.

Tot i aquestes distàncies, ambdues són obres fonamentals del cinema modern; històries on l'amor, l'anhel i el desig ressonen amb la mateixa força emocional que els boleros que donen veu als seus protagonistes.

18/04/2026

09/03/2026

🎬 Maduixes salvatges (Smultronstället, 1957), d'Ingmar Bergman – Suècia, 91 min
La pel·lícula narra el viatge d'un professor gran, que es dirigeix a recollir un homenatge acadèmic, trajecte físic que Bergman converteix en un viatge introspectiu, on records d'infantesa, somnis i trobades es barregen amb el present, generant una estructura narrativa on la memòria retorna constantment sobre si mateixa. Protagonitzada pel també director suec Victor Sjöström, i Bibi Andersson, Ingrid Thulin, muses habituals en la seva cinematografia.

El llegat de Maduixes salvatges és immens. Va establir un model de cinema introspectiu europeu, on els viatges físics serveixen com a catalitzadors de processos psicològics profunds. Directors com Scorsese, Woody Allen, Tarkovski o el mateix Fellini han reconegut la seva influència en la manera de tractar la memòria, els somnis i la subjectivitat. La pel·lícula continua essent un referent que explora la culpa, la solitud i les reconciliacions t**danes, mostrant com les experiències viscudes modelen la percepció de la vida i la mort.
⏰ Diumenge 15 de març, 18 h – Sala Bernat Martorell, Can Ramis (Plaça de la Vila 24), en VOSE, amb presentació, entrada lliure i sortejos de proximitat

09/03/2026

23/02/2026

🎬 Blow Out (Impacte) (1981), de Brian De Palma. Film de culte que trasllada el 'Blow Up' d'Antonioni al terreny del so amb ecos de Hitchcock i afegint artifici cinematogràfic i paranoia política.

⏰ Dg 1 març 18h – Sala Bernat Martorell, VOSE presentació i entrada lliure.

05/02/2026

Per continuar l’any, laFilmo us presenta el cicle Reescriptures, un recorregut que funciona com una cadena de relectures que parteix de la paraula de Julio Cortázar i del seu relat Las babas del diablo, que Michelangelo Antonioni reescriu a través de l’òptica fotogràfica a Blow-Up, i que finalment Brian De Palma *trasllada al món del so a *Blow Out. Cadascun, a la seva manera, proposa un joc en què la tecnologia audiovisual esdevé l’única eina possible per intentar atrapar una veritat que sempre sembla escapar-se.
Dues pel·lícules que, des de contextos i estètiques diferents, exploren com el cinema pot captar aquell moment exacte en què la tecnologia revela una veritat que els sentits nus no poden percebre, així com les seves conseqüències.

Si us interessa, us ho expliquem aquí sota👇

🎬 Blow-Up (1966), Michelangelo Antonioni – Regne Unit/Itàlia, 111 min. El film segueix un fotògraf de moda que descobreix per atzar un misteri al parc, posant en qüestió la realitat que veu i creu entendre. Retrat vibrant del 'Swinging London' seixanter amb Jeff Beck i Jimmy Page en plena efervescència, entre d'altres. Obra lloada per cineastes com Scorsese, Bergman o Coppola

⏰Diumenge 15 de febrer, 18 h – L’Ateneu de Sant Celoni (Ctra. Vella 25), en VOSE, amb presentació, entrada lliure i sortejos de proximitat
__

🎬 Blow Out (Impacte) (1981), Brian De Palma – EUA, 108 min. Després de Vestida per matar, De Palma trasllada la premissa del 'Blow Up' d’Antonioni al so en un neo-noir amb John Travolta, Nancy Allen i John Lithgow , explorant paranoia, voyeurisme i art cinematogràfic, convertint amb el temps el fracàs de l'estrena en una obra de culte inclosa entre les cent millors segons Time

⏰Diumenge 1 de març, 18 h – Sala Bernat Martorell, Can Ramis (Plaça de la Vila 24), en VOSE, amb presentació, entrada lliure i sortejos de proximitat

05/02/2026

Blow-Up (1966), de Michelangelo Antonioni, un fotògraf de moda descobreix per atzar un misteri que qüestiona allò que veu i creu entendre. Retrat vibrant del 'Swinging London', lloat per cineastes com Scorsese, Bergman o Coppola
⏰ Diumenge 15 de febrer, 18 h – L’Ateneu de Sant Celoni, VOSE

02/01/2026

Per a començar l’any, laFilmo us presenta el cicle Créixer, una mirada a la infància a través de dues obres fonamentals del cinema europeu. Els 400 cops (1959), de François Truffaut, títol fundacional de la Nouvelle Vague, va sacsejar el llenguatge cinematogràfic amb una posada en escena lliure i personal, inaugurant una nova manera de filmar i narrar, íntima i radicalment moderna; una obra clau que va redefinir el paper de l’autor i va influir decisivament en generacions posteriors de cineastes. Uns dies més t**d, El sur (1983), de Víctor Erice, construeix, des de la contenció i el silenci, un relat profundament subjectiu on la presència i l’absència dels pares articulen una experiència de creixement marcada per la memòria, el misteri i la mirada.
Dues pel·lícules que, des de contextos i estètiques diferents, exploren com el cinema pot captar aquell moment fràgil en què el nen comença a comprendre el món que l’envolta, i ja mai serà el mateix.

Si us interessa, us ho expliquem👇 aquí sota

31/12/2025

Per a començar l'any, laFilmo us presenta el cicle Créixer, una mirada a la infància a través de dues obres fonamentals del cinema europeu. Els 400 cops (1959), de François Truffaut, títol fundacional de la Nouvelle Vague, va sacsejar el llenguatge cinematogràfic amb una posada en escena lliure i personal, inaugurant una nova manera de filmar i narrar, íntima i radicalment moderna; una obra clau que va redefinir el paper de l’autor i va influir decisivament en generacions posteriors de cineastes. Uns dies més t**d, El sur (1983), de Víctor Erice, construeix, des de la contenció i el silenci, un relat profundament subjectiu on la presència i l’absència dels pares articulen una experiència de creixement marcada per la memòria, el misteri i la mirada.
Dues pel·lícules que, des de contextos i estètiques diferents, exploren com el cinema pot captar aquell moment fràgil en què el nen comença a comprendre el món que l’envolta, i ja mai serà el mateix.

Si us interessa, us ho expliquem👇 aquí sota