SOBRE LA NOSTRA ENTITAT
1.1 Qui som
Les persones arribades amb la immigració als municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre i que provenen d’una mateixa població sovint han anat creant associacions que tenen com a principal finalitat implementar petites actuacions de cooperació internacional a les seves poblacions d’origen. Aquesta tasca -malgrat que en comparació amb la publicitat i
suport al finançament que es dona a intervencions de grans ONGES no s’ha visualitzat gaire- ha tingut, principalment a les àrees rurals, un gran impacte positiu, fent-hi arribar material –ambulàncies, medicaments, material escolar, informàtic, etc.- i construint i millorant equipaments bàsics -ambulatoris, escoles, punts d’aigua, etc.-comunitaris. L’equip de Cooperació Activa al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre el formem persones que hem col·laborat com a voluntaris en algunes d’aquestes entitats, principalment del Senegal, així com per professionals en els àmbits d’intervenció dels nostres projectes –ara mateix sanitat, bona governança, educació, emprenedoria i sobirania alimentària- que tenim com a principal objectiu millorar l’eficàcia i abast d’aquestes accions, així com promoure un tipus de cooperació que fomenti la inversió i execució de projectes productius i socials sostenibles i la creació de vincles culturals i tècnics de cooperació entre Catalunya i les àrees rurals del Senegal a les quals treballem. En constituir-nos l’any 2013, amb aquesta intenció, vam fomentar la creació d’entitats de desenvolupament local a la regió senegalesa de Diourbel –per a que aquestes poguessin actuar com a contraparts allà- que agrupessin als seus veïns i veïnes, per a que ells/es mateixos/es fossin qui establissin les seves necessitats, plantegessin alternatives i es comprometessin a implicar-se de manera voluntària en la implementació d’accions comunitàries. Una tasca en l’àmbit de la bona governança i el desenvolupament comunitari que s’ha consolidat al 2016 amb la creació de la Federació d’Associacions de desenvolupament de Mbacke, a través de la qual volem ampliar l’abast dels nostres projectes a d’altres poblacions rurals d’aquest departament. Una manera de fer que cerca una major co-responsabilitat dels membres d’aquestes comunitats envers els projectes a implementar i la seva sostenibilitat, front la dependència de recursos de la Unió Europea i altres llocs del món. Tots el anys, a l’hivern, membres de la diàspora residents a Salou es desplacen a la zona per col·laborar amb les entitats veïnals en tasques de dinamització –rendició de comptes de la feina feta i pla d’accions de l’any que s’obre- i, a l’estiu, ho fan professionals vinculats a la nostra entitat -25 en tres edicions- que treballen en la implementació dels projectes conjuntament amb voluntaris de les entitats veïnals i professionals de les administracions locals amb les que aquestes treballen en xarxa.
1.2 Visió
Des de Cooperació Activa al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre defensem una concepció del desenvolupament i la cooperació centrada en les relacions humanes, la importància de la reciprocitat, la empatia i l’establiment de vincles entre totes les societats, aprenent unes de les altres. Pretenem a través de les nostres intervencions, des del respecte a la diversitat cultural i ecològica, fomentar la creació d’oportunitats de desenvolupament personal i social a partir de la trobada, intercanvi i la cooperació entre persones.
1.3 On actuem
L’àmbit d’actuació de Cooperació Activa en cooperació internacional són les comunitats rurals del Senegal, principalment aquelles on hi ha índexs més baixos de desenvolupament humà, és a dir, indicadors que reflecteixin condicions sanitàries, educatives i de desenvolupament socioeconòmic més febles. Aquesta zona, prioritàriament el municipi rural de Touba Mboul, serà on desenvoluparem el nostres projectes entre els anys 2013 i 2018. Es tracta d’un municipi format per unes 22 poblacions, que totes juntes sumen uns 16.000 habitants on conviuen en harmonia persones de les ètnies wòlof, serer i fular -a la majoria de podem trobar famílies de tots tres grups ètnics-, si bé és freqüent que a cada nucli hi hagi predomini d’una d’aquestes ètnies. La seva població està molt disseminada, estenent-se al voltant d’uns 25 km, i viu principalment de la ramaderia i el cultiu del cacauet i la síndria, així com altres cultius d’autoconsum; blat de moro, mongetes, etc. Aquestes activitats únicament es duen a terme a l’estiu, aprofitant els tres mesos de pluges. La resta de l’any, per manca d’aigua, no existeix pràcticament activitat econòmica. La quasi totalitat dels seus ingressos, per tant, provenen bé dels beneficis de la venda d’aquests cultius d’estiu, o bé de les remeses de diners que els fan arribar membres de les seves famílies emigrats a ciutats del Senegal -amb una situació d’atur important- o a Europa. Durant 8 mesos quasi no hi ha opcions per treballar a la zona i, fins i tot, les persones que es dediquen a la ramaderia es limiten a mantenir amb vida als animals, ja que no es poden permetre donar-los el que necessitarien per engreixar-los. Per això, a banda d’implementar projectes de vessant més clarament social en els àmbits sanitari i educatiu per tal de facilitar l’accés universal a l’assistència sanitària i a l’educació, una de les nostres prioritats és el foment de cooperatives productives. Una temporada dolenta de pluges, una plaga, o un preu molt baix de la collita, suposa l’absència de recursos econòmics durant tot l’any per a molts dels seus habitants. Fins i tot, havent-hi una collita normal, ens trobem que aquesta no permet a moltes famílies cobrir les despeses per anar al metge ni comprar el material escolar necessari per als seus fills. Quants més pares i mares tinguin recursos propis, a banda d’assegurar una alimentació i els ingressos suficients per a mantenir unes condicions dignes de vida, menys diners haurem de destinar a cobrir aquestes necessitats bàsiques en educació i sanitat, i més viable serà implementar sistemes més eficients i sostenibles en aquests àmbits. Cinc anys és el temps mínim que hem considerat necessari per a la consolidació d’un marc d’autoorganització adient, un millor coneixement de les necessitats de la zona, inici de pilots en els àmbits sanitari, educació i emprenedoria, i replicabilitat dels mateixos en d’altres poblacions veïnes.
1.4 Com treballem
Els tres eixos sobre els que basem les nostres intervencions són:
1.4.1 El desenvolupament comunitari
Treballem amb entitats locals, i donem recolzament a la creació d’associacions de desenvolupament local i cooperatives que agrupin als seus veïns i veïnes, per a que siguin ells/es mateixos/es qui diagnostiquin i estableixin quines són les seves principals necessitats, propostes per a pal·liar-les i prioritzin les accions a dur a terme. Els membres d’aquestes comunitats dediquen també una part del seu temps i fiquen les seves competències de forma gratuïta per a poder posar en marxa aquells projectes que hem acordat conjuntament.
1.4.2 Simetria
Plantegem els nostres projectes com a processos de cooperació simètrica, basats en l’aprenentatge mutu, i la col·laboració entre persones i professionals de les zones a les que actuem i els nostres voluntaris al Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre i resta de Catalunya. Pensem que és fonamental disminuir la dependència d’una cooperació basada en l’arribada de recursos externs, i que tenen que ser les pròpies comunitats beneficiàries dels projectes i les autoritats de les comunitats on s’ubiquen, els responsables de liderar-los, i establir les línies mestres per al seu desenvolupament.
1.4.3 Sostenibilitat
Els projectes que recolzem basen la seva continuïtat en la seva sostenibilitat, i capacitat autònoma de gestió. Això vol dir que, si bé inicialment la nostra entitat aporta els recursos econòmics i assessorament professional necessaris per engegar-los, els projectes s’han d’autofinançar i la seva gestió ha d’anar a càrrec de la mateixa comunitat local beneficiària. Per això, més que grans accions espectaculars, els nostres projectes es van desplegant en el temps en diferents fases, atenent a la seva operativitat des del inici dels mateixos, però amb previsió d’ampliar-se o créixer atenent les possibilitats que ofereix l’entorn; sinèrgies amb d’altres actors d’àmbit públic, privat i/o associatiu i receptivitat dels resultats d’aquests projectes entre la població local.
