03/08/2025
Amics, amigues, veïns d’Orba:
Hui és un dia que mai hauria volgut que arribara. Amb una barreja de tristor, orgull i gratitud, vos anunciem oficialment la disolució de l’Associació Taurina d’Orba.
Esta decisió no ha estat fàcil. Ha sigut fruit de molts mesos —fins i tot anys— de reflexió, d’esforç continu, i de silencis que, a poc a poc, s’han anat fent massa sorollosos. Quan una associació, que va nàixer de l’estima i el compromís pel nostre poble i les seues tradicions, deixa de sentir-se acompanyada, recolzada i valorada, arriba un punt en què continuar es torna incompatible amb la dignitat.
I és que, al final, les associacions no viuen només dels seus fundadors, ni dels seus socis, ni tan sols de les seues ganes. Viuen del seu poble. I quan el poble calla, o mira cap a un altre costat, és molt difícil continuar.
Però abans de marxar, deixeu-nos dir amb veu ben alta el que hem sigut capaços de fer junts. En més de 20 anys d’història, l’Associació Taurina d’Orba ha invertit més de 75.000 euros en les festes del nostre poble. Una xifra que parla de passió, però també de responsabilitat.
Hem millorat la seguretat dels bous amb tancaments al carrer Dénia i barreres amb seients, que molts pobles ens han envejat. Hem obert camins nous dins la festa: entrades de 20 bous, entrades de bous embolats, recorreguts alternatius… I qui no recorda aquell moment màgic quan vam portar el mític bou Ratón a Orba? Moments que quedaran per sempre en la memòria col•lectiva.
Em sent profundament orgullós del que hem aconseguit. De com, des d’un poble de poc més de 2.000 habitants, hem fet que el nom d’Orba sonara amb força en el calendari taurí, no sols valencià, sinó mundial. Açò no ha estat casualitat, ha estat treball, esforç i estimació pel poble.
Vull agrair amb tot el cor a Salvador Aranda i també a Jose Andrés, pel seu compromís absolut. Ells van empentar l’associació molt més enllà del que jo, quan vaig ajudar a fundar-la amb Fernando Berenguer, hauria pogut imaginar.
Jo vaig estar involucrat des del primer dia, encara que la vida em va dur fora quan vaig marxar a Madrid a finals de 2006. Però l’esperit de l’associació mai va desaparèixer per a mi, ni desapareixerà.
Des de 2019, les coses han canviat. L’arribada de la majoria absoluta a l’Ajuntament va suposar un canvi de ritme, de formes i de voluntats. No entrarem en noms ni retrets, però qui ha viscut la realitat de prop, sabrà entendre. Hi ha silencis que també parlen. I les decisions polítiques —siga per acció o per omissió— tenen conseqüències.
Tanquem una etapa. Però no tanquem una porta. Si en el futur, algú —algun grup de joves, de veïns, de festers— vol recuperar esta flama, vos assegure que em trobarà, no al davant, sinó darrere, empentant des de l’ombra.
Perquè les festes taurines no poden continuar caent en la decadència dels últims anys. Necessiten il•lusió, compromís i gent valenta. I confie en que la joventut sabrà fer un pas endavant.
Gràcies, de tot cor, a tots els que alguna vegada heu col•laborat, ajudat o simplement acudit. Gràcies per haver cregut en esta associació.
I gràcies també als que sabreu llegir aquest missatge no sols amb el cap, sinó també amb el cor.
Visca Orba, visquen les seues festes i visca sempre la nostra afició.
Moltes gràcies.
