14/08/2026
🎙️ ENTREVISTA | MANOLO PASTOR MASQUEFA
La importància de tindre coneixements en Primers Auxilis.
Hui volem posar en valor la trajectòria d’una d’eixes persones que han fet de l’ajuda als altres una manera de viure.
Manolo Pastor Masquefa és voluntari de Creu Roja Oliva des dels anys 90. «No recorde exactament quin any; per a mi, és de tota la vida». El seu desig d’ajudar, superar-se i créixer com a persona el va portar fins a Creu Roja, on es va integrar ràpidament, ja que coneixia molts dels qui en formaven part.
Des del principi tenia clar on volia estar: Socors i Emergències, tant en l’àmbit terrestre com en l’aquàtic. Patró d’embarcació, membre també de l’equip de Salvament Marítim i socorrista durant més de 18 anys a les platges d’Oliva i Piles, Manolo acumula una vida plena d’experiències al servei de la ciutadania.
💬 «Tinc tantes anècdotes que no sé quina contar».
Recorda especialment aquells anys en què les guàrdies eren de 24 hores, els 365 dies de l’any. «En una vesprada podíem fer perfectament entre 4 i 6 intervencions». Accidents de tota mena, emergències greus i fins i tot accidents d’autopista. «Érem necessaris per a la població de la Safor».
Actualment continua vinculat a Creu Roja, realitzant preventius, una tasca que li agrada i que considera molt important en la societat actual.
Per a Manolo, la formació en Primers Auxilis hauria de ser una assignatura obligatòria als centres educatius. I reivindica, sobretot, la necessitat de reciclar-se i estar preparats per actuar davant d’una emergència.
❤️ «Els primers auxilis són necessaris per a la vida del dia a dia. No saps mai a on pots fer falta».
La seua última intervenció va ser aquest estiu, quan una dona major es va desplomar davant d’una cafeteria del Passeig d’Oliva. Manolo va acudir immediatament a socórrer-la i, en pocs instants, es va establir una perfecta coordinació amb una jove voluntària A.R.B. i socorrista de Creu Roja que es trobava al local, així com amb altres persones, d'altres associacions que van activar el 112 i van crear un perímetre de seguretat.
La situació era crítica i la dona estava a punt d’entrar en parada cardiorespiratòria. Manolo i la seua companya es van preparar per iniciar la RCP i coordinar-se en els relleus. En aquell moment, un SAMU que passava per la zona es va parar i els professionals van assumir la reanimació.
«Conforme marca el protocol, ens retiràrem davant del grau de professionalitat».
Però darrere de cada intervenció hi ha també una emoció difícil d’explicar: la satisfacció d’haver estat allí quan algú et necessitava.
💙 «No saps mai quan pots salvar una vida».
Gràcies, Manolo, per tants anys de compromís, solidaritat i servei. Per demostrar que ajudar els altres no és només una tasca: és una manera d’entendre la vida.
