25/07/2026
La Mariona ha plorat d’alegria amb nosaltres.
El proper 4 d’agost farà 20 anys de la mort de la Mariona Galindo Lora. La nostra castellera, membre de la nostra canalla. Des d’aquell tràgic succés, la nostra estrella.
Ja fa dues dècades del cop més dur que podíem rebre. Del pitjor desenllaç possible després de la llenya d’aquelles Santes. D’uns dies que no podem ni volem oblidar i que la colla, la ciutat i el país porten gravats al record.
Fa 20 anys que els Capgrossos vam haver d’aprendre d’un dia per l’altre que fem castells per un motiu afegit i important: per seguir fent el que la Mariona més li agradava. Perquè en les hores més baixes així ens ho va demanar la seva família. Perquè la pinya que vam fer llavors com a colla, com a ciutat i com a món casteller va ser real i metafòrica alhora.
Per això aquest any, com ja vam fer en els altres aniversaris d’aquell maleït 2006, volem que els darrers castells que es facin avui siguin de record, d’estima, d’enyorança i d’homenatge.
Que les anxanetes dels pilars de les colles de Mataró, Vilafranca i Terrassa tornin a tocar el cel com a símbol del record que 20 anys després es manté viu i intacte en cada casteller i cada castellera de la nostra colla.
No t’oblidem ni t’oblidarem mai, Mariona.
(Ni a tu ni a cap dels capgrossos i capgrosses que enyorem encara més en dies com avui)
I amb aquests pilars et volem tornar a tenir present.
Segueix-nos guiant, siusplau, estrella.
Un petó etern per a tu.
T’estimem, Mariona.