24/05/2026
LISE DAVIDSEN A L'AUDITORI: UN RECITAL SOBRI I VIBRANT
Ahir vam viure un recital que quedarà a la memòria: Lise Davidsen, acompanyada pel pianista James Baillieu, va oferir un recital d’una intensitat i una bellesa que poques veus poden sostenir. Davidsen té una cosa que no es pot fingir: la seva veu és immensa, i va demostrar que la grandesa no necessita excessos i això es va notar en cada frase, en cada respiració, en cada matís.
El programa, dedicat a diversos lieder de Franz Schubert, va ser interpretat amb una emoció profunda i una gran varietat de registres: greus sòlids, aguts lluminosos, mitges veus plenes de color i una dicció sempre clara. El seu timbre, noble i harmònic, omplia la sala sense esforç aparent.
Baillieu, al piano, va ser un company ideal, atent i expressiu, amb aquella complicitat que només es veu en els duos que fa temps que treballen junts. No és estrany que hagi actuat amb ella en escenaris com el Palau de les Arts, el Teatro de la Zarzuela o el Met de Nova York.
Entre lied i lied, Davidsen va preferir evitar els aplaudiments i ens va oferir petites explicacions que ajudaven a situar-nos dins del món poètic de Schubert. Va destacar especialment Ganymed, un dels grans lieder sobre Goethe, on va remarcar la dimensió espiritual i la força de la natura per sobre dels valors materials.
La interpretació d’altres quatre lieder sobre Goethe “Gesänge aus Wilhem Meister”, que tracten sobre la identitat i el desarrelament, la inocència ferida i la recerca de sentit, van fer vibrar tothom per l’expressivitat i la força de la veu de Lise Davidsen que les va interpretar de forma impecable
Un altre moment de gran bellesa va ser Suleika, amb una atmosfera de nostàlgia amorosa que la soprano va saber convertir en un murmuri íntim, gairebé confidencial.
Quasi al final del repertori va interpretar Erloking (El Rei dels Alisis) explicant els personatges que intervenen: a més del narrador en veu quasi neutra, el fill en veu clara i el pare en veu fosca – ambdós cavalcant junts-, i la mort que els persegueix. La interpretació va ser un autèntic relat dramàtic, amb Baillieu desbocat al teclat.
El públic va esclatar en aplaudiments i es va posar dempeus. Els Amics de l’Òpera de Girona vam obsequiar els artistes amb uns rams de flors, en reconeixement a la seva vàlua i amb el desig sincer que tornin ben aviat.
Ressenya del web: https://www.amicsoperagirona.cat/
