L’any 1775, Mn. Manuel Aumatell, rector, i l’ajuntament de la vila determinen fer un orgue per a l’església edificada uns anys abans, amb l’objectiu de poder-hi celebrar amb major solemnitat els seus oficis. Se signa, doncs, contracte el dia 28 d’octubre de 1775 amb l’orguener suís Ludwig Scherrer pel qual aquest es comprometia a construir un orgue de dos teclats, amb tres manxes i un total de 1.583 flautes al preu de 1.575 lliures. El primer teclat havia de tenir 48 tecles amb un total de 15 registres i el segon teclat havia de tenir també 48 tecles de les quals només 25 eren mòbils (corresponia al teclat d’ecos). L’any següent, el 1776, es ratifica el contracte i s’acorda afegir-hi una cadireta proporcionada a l’orgue amb un teclat de 48 tecles, 7 jocs i un total de 340 flautes, amb dues torres i l’escultura corresponent per un preu definitiu de 2.250 lliures, exceptuant la fusta, i amb un total de 1.923 flautes. El contracte precisa que el moble de la cadireta serà com el de l’orgue major “color de cafè i vernís.”
Abans de l’última paga feta a Scherrer, es féu visurar l’orgue. La feina s’encarregà a Joaquim Vicente, organista de la catedral de Tarragona, Felip Aloy, organista de Riudecols, i Josep Prius, mestre estanyer de la ciutat de Tarragona. Després de l’examen, els experts van declarar “Es de tan elevat ingeni tota la fàbrica i construcció de dit orgue […] que dins breu temps serà dit fabricant o factor de Orgas Don L. Scherrer el non plus ultra. Així ho certificam y firmam vuy als 20 de abril de 1777.”
Ludwig Scherrer procedia d’una nissaga d’orgueners suïssos en la qual destaca Samson Scherrer. Va ser celebrat en molts llocs. Els seus treballs més coneguts es troben a França, a Catalunya: Lleida, Valls, Alcover, Porrera entre d’altres, i a les illes de Mallorca, Menorca i Eivissa. L’instrument se situà sota l’arc de la segona volta costat Evangeli comptant des del creuer. Construït l’orgue, necessita, en el temps, d’intervencions i l’any 1792 es fa un tracte amb Giusseppe Vandunneghem, orguener italià, pel qual es compromet a espolsar bé l’orgue i a desmuntar-lo tot, donar el to corresponent a cada flauta i afinar l’instrument. Per aquest treball cobra 60 lliures barcelonines. Més endavant, l’any 1860, el restaura i afina Joan Toldrà que va cobrar 27 duros. Pocs anys més t**d, el 1884, l’orguener italià Giovanni Florenzano el va restaurar segons consta en una inscripció en el salmer de l’orgue. Aquest orguener intervé en diversos orgues de les nostres comarques, entre 1862 i 1865, i, concretament el 1886, residia a la Selva del Camp. Ja en el segle XX, un inventari parroquial de 1921 (ADB) ens informa que “la parroquia posee órgano. Hállase situado en la parte izquierda de la entrada del templo. [...] Tiene dos teclados y varios registros. Deja mucho que desear [...] en su afinación.”
Aviat, però, s’hi posa remei. Mestre Pau Casals que sentia un gran afecte per l’orgue ja que el seu pare n’havia estat l’organista, veu la necessitat de restaurar-lo i el 8 de novembre de 1928, signa contracte amb la Fábrica de Órganos de Ntra. de Montserrat S.A. de Collbató, el gerent de la qual era Joan Rogent i el director tècnic, l’orguener italià Silvio Puggina. Paral•lelament, es crea una comissió per recollir fons, la qual estava formada per Mn. Manuel Travessa i els Srs. Emili Figueras (alcalde), Pau Gomis (organista), Josep Ramon, Josep Aleu i Celestí Barot. Un mes després, el desembre de 1928, mestre Pau Casals, la comissió i l’orguener acorden, també, canviar l’emplaçament de l’orgue i situar-lo al centre del cor de l’església perquè Pau Casals havia vist, viatjant per tot Europa, que els orgues hi estaven ubicats mentre que el del Vendrell, seguint la tradició catalana, estava en un balcó lateral. El mestre va sufragar les despeses de reedificació i de reparació però fet el canvi es va comprovar, amb una certa decepció, que el so hi havia perdut. Sortosament, i a diferència de molts altres orgues, no va patir els efectes de la guerra civil espanyola. Però els inconvenients persistien en l’instrument i per tal de solventar-los, l’any 1963 es va contractar novament el taller de Joan Rogent, llavors amb la direcció tècnica de Gabriel Blancafort, i s’encarregaren de restituir la cadireta, avançar l’orgue major i elevar-lo de nivell 50 centímetres, a més d’afegir-hi un pedaler de 30 notes. Vint anys més t**d, el 1983, es van aconseguir fons per restaurar i arreglar l’orgue mitjançant una iniciativa popular. Els treballs els dugué a terme, de nou, Gabriel Blancafort i van consistir en la neteja, reparació dels tubs, restauració del teclat i de la manxa, i reafinació. També es va restaurar la part exterior de l’orgue a càrrec de Jaume Nin, a qui s’encarregà la restitució de les motllures i la decoració de la cadireta que havien desaparegut en traslladar l’orgue de lloc el 1929. El darrer treball de reparació es va fer l’any 1997 per encàrrec de l’associació acabada de constituir Amics de l’Orgue del Vendrell, que prengué cura de l’orgue fins aleshores atès per la junta del Cor Orfeó Parroquial. Hi intervingué Albert Blancafort, fill d’en Gabriel i director del taller d’orgueneria de Collbató. Va ser una intervenció indispensable per proporcionar a l’instrument les condicions mínimes per poder efectuar-hi concerts. Degut a les múltiples reformes i al pas inexorable del temps, l’instrument presentava una sèrie de problemes, entre els quals destacava un gran deteriorament per causa del corc, que s’afegien als canvis estructurals experimentats per l’orgue des de 1929. Tal com s’ha dit, per tal de restituir el funcionament d’acord amb l’estètica de l’instrument i solventar la problemàtica general que presentava, es creà el 1997 l’Associació d’Amics de l’Orgue del Vendrell. Més endavant, s’hi sumà, el gener de 2009, la Comissió per a la Restauració de l’Orgue del Vendrell que, després de fer consultes i estudis a diferents professionals de l’estat i de l’estranger, va encarregar a l’expert francès Eric Brottier la redacció d’un projecte de restauració i la seva consecució. De l’obra, se’n féu càrrec el taller d’orgues Hermanos Desmottes S.L. de Landete (Conca). Fou duta a terme entre la t**dor de 2009 i la t**dor de 2010 i va consistir en:
- Restauració de la caixa de l’orgue major, deixant-la a la seva profunditat original i refent la policromia.
- Reconstrucció de la caixa de la cadireta.
- Reconstrucció de tots els canons de façana i del registre de violins de l’eco.
- Reconstrucció dels arbres de registres amb ferro trempat copiant els originals de la cadireta.
- Reconstrucció de la reducció de l’orgue major i dels balancins de la cadireta.
- Reconstrucció de tres manxes de falca.
- Restauració dels tres teclats originals i restauració de la consola.
- Restauració de tots els secrets.
- Restauració de tota la tuberia antiga.
- Fabricació de dos secrets nous pels registres de pedal, d’un mecanisme de notes, registres nous i d’un moble independent
- Harmonització i afinació. Tot aquest procés va culminar l’octubre de 2010, concretament el dia 22 d’octubre -aniversari de la mort del mestre Pau Casals- data en la qual es va inaugurar l’orgue.
