03/11/2026
LA NOSTRA MEMÒRIA
L’espoli monetari com a màquina de guerra
A mitjans del 1938 l’alçament militar contra la República Espanyola es va anar consolidant amb la conquesta progressiva pels nacionals de ciutats i territoris encara sota la legalitat republicana.
Fou així com el Govern facciós de Burgos instaurà una nova i efectiva màquina de guerra: la creació d’un fons del paper moneda posat en circulació per la República. Es a dir, tal i com els nacionals anaven conquerint ciutats i espais a l’exèrcit, obligaven als particulars sense excepció a entregar a aquest fons tots els diners de que disposaven, amb el pretext d’ajudar al nou règim militar.
Així es va declarar la il·legalitat de tot el paper moneda generat per la República després del cop del 18 de juliol i es va deixar sense un duro als particulars dels territoris que s’anaven ocupant.
L'espoli que va durar des del 1938 al 1941. Com a mostra de l’abast de l’espoli el mateix Banc d’Espanya ja reconeixia el mes de febrer de 1939 que s’havia espoliat moneda per import de 35 milions de pessetes. El Govern de Burgos, amb els diners espoliats, va fer molts pagaments internacionals provocant com efecte buscat la devaluació de la pesseta i la creixent dificultat del govern republicà per a fer front amb la seva moneda dels deutes internacionals. A la vegada els ajuntaments, com el de Cornellà (fotos nº 1 i 2) es van veure obligats a emetre paper moneda fraccionari, amb la garantia de la Generalitat, per a fer possibles els petits pagaments del dia a dia a la rereguarda .
A l’acte d’entrega dels seus diners el banc lliurava als particulars una acreditació amb el títol “FONDO DE PAPEL MONEDA PUESTO EN CIRCULACIÓN POR EL ENEMIGO” on es detallava l’import total del diner que els particulars entregaven i les diferents classes de paper moneda amb que es feia (Foto nº 3), com consta en la foto adjunta de l’espoli del paper moneda que va patir un veí de Cornellà, malgrat fer-se constar equivocadament que era de Barcelona, quan de fet vivia al carrer Emilio Castelar 31, avui carrer de Can Rosés. En el document es detallava si es tractava de “bitllets detallats amb factura”, “bitllets d’altres emissions”, “certificats de plata” i “paper moneda del Tresor”.
Aquest espoli econòmic cal emmarcar-lo avui en el conjunt de represàlies associades a la victòria militar: execucions directes, inhumacions sense documentar, el llarg camí de l’exili per a prop de 500.000 persones, la incoació de Consells de Guerra contra persones del bàndol republicà, la presó posterior o el tancament en camps de classificació i posterior internament en camps de concentració o de treball.
Amb l’aprovació de la Llei de Memòria Democràtica de l’any 2022 es va obrir la possibilitat de que els particulars que disposessin de les corresponents acreditacions poguessin reclamar la devolució de la moneda confiscada als seus avantpassats. Aquest retorn es va iniciar ara fa dos anys.
La vigència real de l’espol però, durant prop de 82 anys, ha estat consolidada per les dificultats que comporta reclamar els diners espoliats (falta de documentació, complexitats successòries, pagament inicial de despeses d’advocats, ...). En darrer terme, l’espoli econòmic de la ciutadania i la manca de recursos van marcar un llarg període de penúries que va perdurar fins a quinze anys més t**d d’acabada la guerra. Era la por i la fam de la postguerra.
Foto 1.- Cara del bitllet de pesseta emès per l’Ajuntament de Cornellà. Fons IDS
Foto 2.- Revés del mateix bitllet amb la imatge de les columnes preromàniques de la porta de l’Ajuntament. Fons IDS.
Foto 3.- Certificat del 1939 de l’entrega a la Banca Rosés del fons de paper moneda de Joan Llargués. Fons Jordi Llargués.
