MIAC - Museu Isaac Albéniz de Camprodon

01/04/2026

El proper divendres 10 d’abril a les 18h tindrà lloc al Museu Isaac Albéniz de Camprodon, la presentació del CD “Iberia” del segell Aglae Musica , enregistrat per la pianista Alba Ventura.
L’acte en format taula rodona estarà dirigit per Mònica Pagès amb la presència d’Alba Ventura i Jorge de Persia, director del Museu.

Es prega confirmar assistència a [email protected]

«Enregistrar “Iberia” és una conseqüència natural del creixement d’aquesta obra dins meu al llarg dels anys. Ha arribat un moment en què he sentit la necessitat de fixar-ne aquesta mirada en un enregistrament, tot sabent que la meva visió continuarà evolucionant amb el temps. Aquesta és la Iberia que avui porto a dins, i he sentit el desig de compartir-la.»

Us esperem!!👏

Ajuntament de Camprodon

03/03/2026

El proper dissabte 7 de març a les 12h inaugurem nova exposició temporal: ➡️“Els intèrprets d’Albéniz al seu temps”, comissariada per .

L’exposició repassa tota la llista d’artistes que l’acompanyaren en els seus inicis, cap al reconeixement universal, tant catalans i espanyols com estrangers, entre els quals van sobresortir diverses dones. I ho fa des d’una mirada àmplia, no únicament centrada en el piano, sinó parant alhora atenció a les aportacions provinents del món de la guitarra, l’òpera i les formacions cambrístiques i orquestrals.

Un recorregut que s’acompanya d’una documentació variada –programes de concert, cartes, transcripcions i dedicatòries– i que mostra la relació d’Albéniz amb aquells divulgadors de la seva música, autèntics pioners que s’erigiren en fars per a les generacions futures.

Una oportunitat per descobrir a fons el llegat d’uns dels compositors més universals del nostra país, i gaudeix de la nova museografia que hem estrenat recentment.

📍c/ Sant Roc 22 17867 Camprodon Visita’ns!! 😉

Ajuntament de Camprodon Lluís R. Salvà

09/01/2026

24/11/2025

Seguim sumant la restauració de peces, aquesta vegada hem rentat la cara al retrat d’Isaac Albéniz, una còpia realitzada per Laura Albéniz del retrat original de

🖌️S’ha realitzat una neteja superficial, consolidació de la zona del trencament del suport i restauració del suport amb pont de fils i retoc.
El.marc s’ha netejat i s’han daurat les pèrdues, realitzant una reconstrucció volumètrica de les faltes.

Us agrada el resultat?

27/10/2025

Aquest últim trimestre de l’any hem pogut iniciar el projecte de restauració de 3 obres d’art de la col·lecció d’Isaac Albéniz.
La primera d’elles del pintor post impressionista Leon Agasse Lafont amb el títol “Fillete dans le penombre”.
L’obra presentava alguns forats, brutícia acumulada a la capa pictòrica i també alguns pedaços antics al revers provocant deformacions al suport.

Per tot això, el procés ha consistit en netejar el vernís i la brutícia, retirada dels pedaços antics del revers i aplicació de ponts de fils per restaurar el suport, retoc de les faltes de capa pictòrica i nivellat volumètric. Finalment envernissat de protecció.

A finals d’any ja la podrem lluir al Museu.

👉A les imatges podeu veure l’abans i el després.

03/10/2025

Ja tenim apunt una nova exposició temporal.

“Camprodon. Postals poeticomusicals, en temps de la Renaixença”

DATES:Des del 4 d’octubre de 2025 fins al 15 de febrer de 2026

👉INAUGURACIÓ: Divendres 17 octubre a les 17:30h
Us esperem!

Aquesta exposició se centra en el moment del naixement d’Isaac Albéniz a Camprodon l’any 1860, quan els cants populars, la literatura i les circumstàncies socials i culturals esmenten la vila i la seva comarca.

Aquestes fonts populars van ser la base d’una producció literària, poètica i musical que va nodrir l’obra de Jacint Verdaguer, Marià Vayreda, Àngel Guimerà, Joan Maragall o Adrià Gual, fins a culminar amb Felip Pedrell en l’aspecte musical.

Durant aquesta època Camprodon i el seu entorn van ser testimoni de l’excursionisme i dels treballs de recol·lecció de manifestacions populars, molts dels quals van veure Camprodon com la porta d’entrada a les contrades pirinenques, muntanyes on –es creia– es trobaven amagades la llengua i les tradicions.

19/07/2025

Quina opinió tenia Albéniz dels Museus? 🤔

Gràcies als seus escrits personals, podem esbrinar mil i un pensaments sobre la vida, la cultura i tot el que l’envoltava. Durant el seu viatge a Budapest l’agost de 1880 parlava així dels Museus:

“El edificio del museo es bastante grande, pero el interior me parece muy mal arreglado. Mañana vendré a ver las antigüedades y, pasado mañana, la galería de pinturas.
Es la primera ciudad de por acá en la cual veo que los museos no están abiertos todos los días. Esto va pareciéndose cada vez más a España en todo. Yo no sé para qué se quieren los museos y las bibliotecas. Si es para la instrucción de las arañas y las chinches, entonces santo y muy bueno que estén cerrados la mayor parte del tiempo, pero si es para la de las personas, no es ése el modo, francamente, de llegar a dicho resultado.
Cuando se ven museos como el de Madrid, cuyo acceso es tan difícil de obtener, da verdaderamente grima. Deberían, por el contrario, estar abiertos todo el día y se debería facilitar su entrada a todo el mundo.

Todos los museos deberian ser constantemente visitados; no solo forman el gusto, más dan amor al trabajo y aleren (sie) al entendimiento un vasto campo para hacer diversos estudios, pues las bellas artes todo lo encierran en sí, y la historia de los pueblos en ellas encuentran un imperecedero cronista.
El museo está situado en medio de un jardín.
Decididamente, Pest es una de las capitales más bonitas que en mi vida he visto”

📷 Retrat d’Albéniz el 1880
📷Dibuixos del seu viatge a Hongria Museu de la Música de Barcelona

13/06/2025

Els museus són petites caixes de sorpreses que val la pena descobrir en ...

31/05/2025

Avui ens fixem en una de les últimes obres d’Albéniz, que al igual que “Azulejos”, també va ser inacabada després de la seva mort, es tracta de “Navarra”. L’obra, va ser finalitzada en varies ocasions per diferents autors: Déodat de Séverac, Jaume Pahissa, Pilar Bayona, Martin Jones, William Bolcom i Sergio Peña. El final que va composar Séverac va ser el primer i el més interpretat, també rellevant va ser el de Jaume Pahissa que va ser publicat per Ricordi el 1950.

“Navarra”, havia de formar part de la suite Ibèria, però finalment no s’hi va integrar i fou substituida per l’obra “Jerez”. La informació que tenim de Navarra, es sobretot a través de la seva correspondència del 1907, moment en què composava el 4art quadern d’Ibèria.
De fet, en una carta d’Albéniz a Malats, el compositor li comenta que l’obra que està escrivint s’anomenarà “Albufera”, i en una altra carta ja apareix el nom de Navarra.

A l’octubre del mateix any, tenim una carta de la pianista Blanca Selva, on comenta que a Albéniz no li agrada com li està quedant Navarra, descartant-la de la col·lecció.
Segons li deia Albéniz a Malats “el estilo es tant descaradamente populachero que, me ha parecido escribir otro nuevo número que se llamará Jerez”. Definitiament doncs l’obra quedaria descartada.

Navarra, és una obra de gran dificultat tècnia i resulta molt exigent a qualsevol pianista, l’estrena pòstuma de l’obra va anar a càrrec de la pianista Blanca Selva el 19 de novembre de 1911 a Barcelona al Palau de la Música Catalana, i posteriorment el debut europeu es va fer el 1912 a la Sala Pleyel de París.
Les primer edicions de l’obra serien de Mutuelle i Dotesio el 1912. El manuscrit original es troba conservat a la Biblioteca de Catalunya, i aquesta primera edició es conserva al Museu de la Música de Barcelona

📷 1a edició de “Navarra” conservada al Museu de la Música
📷 Programa se l’estrena de l’obra al Palau de la Música Catalana
📷 Retrat de Blanca Selva

L’obra va ser dedicada a Marguerite Long de Marliave pianita i professora el Conservatori de París amb qui tenia una gran amistat.

18/05/2025

de 1909, fa 116 anys, ens deixava Isaac Albéniz a Cambó Les Bains a causa d’una nefritis. La seva mort va ser molt sentida i se li tributà una solemne cerimònia, tenint lloc una gran manifestació multitudinària d’efecte i d’admiració per part de tota la ciutat de Barcelona, en memòria seva .

Un cop arribat el fèretre a Barcelona, a l’Estació de França, es va iniciar una llarga desfilada de comiat pels carrers de la ciutat, fent parada davant el Conservatori del Liceu, l’Escola Municipal de Música, i finalitzant el recorregut davant el monument de Colon.

A l’Estació de França, entre una multitud, l’esperava l’Orfeó Barcelonès que li va interpretar un fragment del Requiem de Fauré i va dispositar una corona sobre el fèretre. Seguidament, la Banda Municipal de Música va acompanyar el recorregut interpretant les marxes fúnebres de Wagner, Beethoven, Chopin i Sadurní.

Entre el públic hi havia autoritats municipals, representants del govern, i l’Ajuntament de Camprodon també hi va enviar la seva representació. Tiana, el seu lloc d’estiueg, va dispositar una corona sobre el fèretre, i a més, hi van ser presents una nutrida representació de moltes entitats artístiques musicals i corals de tota ciutat.
La premsa de l’epoca deixa testimoni del que va ser el comiat d’Albéniz. Per la simple descripció de l’acte en els diaris de l’època, es pot aprecir la seva importància i significació.


📷 Retrat d’Albéniz al 1901
📷 Memorial d’Isaac Albéniz a Camprodon

Ajuntament de Camprodon

16/05/2025

El proper 18 de maig es celebra el Dia Internacinal dels Museus. Un dia per recordar-nos la riquesa del patrimoni que té Catalunya, i una oportunitat per recordar la necessitat de la seva preservació i difusió, per tal que tota la societat en pugui gaudir.

Des del Museu Isaac Albéniz, tenim el deure de fer visible uns dels compositors més rellevants del nostre país i de retruc tot el seu context cultural, en una època en ple modernisme. Aprofitem aquesta data tant assenyalada per demanar-vos el vostre suport, per tal de seguir mantenint viva la nostra flama.
Desitgem un futur Museu Isaac Albéniz amb tots els recursos necessaris, perquè puguem seguir defensant el nostre projecte.

Feu-vos amics d’Albéniz!
👉 https://www.museuisaacalbeniz.org