19/02/2026
Directora: Maite Alberdi . Xile 2023. Nominada als Oscars. Premio Goya 2025
Memòria històrica, Memòria visual del pais, Memòria de parella, Memòria personal…més i més Memòries…
Amb tot, ens quedem amb aquesta bella, tendra i immensa història d’amor.
A través d’Augusto Gongora, periodista I Paulina Urrutia, actriu I Ministra de Cultura, ens apareix l’amor com una força primitiva, natural I inquebrantable inclús davant la malaltia més cruel.
Ella li recorda els episodis més durs I tràgics viscuts en el periode de Pinochet, però també aquells que li van fer molt i molt feliç.
Mitjançant la vivència del record i l’emoció que produeix, l’Augusto sent que encara és viu. I la Paulina conscient de la força d’aquesta memòria, li posa a prova una i altra vegada per no donar pas a l’oblit.
La consciència de l’oblit desespera al cos que sent que no avança, igual que debilita al poble que no recorda: La memòria et manté viu.
Aquestes reflexions i moltes més vam poder fer ahir de la ma del director de cine Álvaro de Miguel què va dirigir la sessió i ens va permetre a més parlar de la tècnica, la imatge, la fotografia…..
En fi, tot un luxe !!
Comentaris dels participants:
La memòria infinita ha donat molt de si per reflexionar. Jo he remarcat la figura de la parella que decideix acompanyar al marit malalt d’Alzheimer fins al final. El cuida físicament, que són moltes cures i mentalment treballant els records. Li porta emocions i estímuls per retardar el progrés de la malaltia. Té molt de mèrit i es molt bonic estimar així.
