El 13 de setembre de 2009, la consulta sobre la independència de Catalunya realitzada a Arenys de Munt, sacsejava la política catalana i l'estatal. La riera d'Arenys, plena de gom a gom de catalans i catalanes que feien costat a la iniciativa, va ser el bressol de dos moviments paral·lels que han de convergir en la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Per una banda, pocs dies despré
s, naixia la Coordinadora nacional de la Consulta per la Independència. L’objectiu que ha guiat des d’aquell inici la Coordinadora Nacional és el de promoure que la Consulta sobre la Independència no fos una simple agregació de consultes locals, sinó un veritable referèndum nacional, organitzat per fases a centenars de municipis en dates comunes i conjuntes. Amb la finalitat explícita de crear les condicions socials i polítiques per impulsar un referèndum vinculant sobre la independència que haurà de ser convocat el més aviat possible per les institucions catalanes. Centenars de municipis han fet la consulta i centenars de milers de ciutadans han votat en un exercici -un magnífic exercici- polític i de connotacions i conseqüències extraordinàries. La Coordinadora ja ha aprovat la seva dissolució un cop es constitueixi l'ANC. En aquella mateixa riera, també, un grup d'independentistes de llarga trajectòria, un grup migrat, van decidir que calia superar tantes i tant profundes diferències del passat per aconseguir vertebrar un moviment, el Moviment per la Independència (MxI). Aquest grup va contactar amb d'altres militants històrics de l'independentisme i es van proposar de treballar ideològicament l'esquelet del MxI. Les discussions i l'esforç es van realitzar des de l'anonimat, condició sine qua non per garantir que l'esforç i la discussió se centraven en les idees i no en els personalismes, les anècdotes o les aversions o inamistats entre les 40 persones que van constituir el nucli fundador. D'aquest treball sobre les idees i les paraules en va sorgir la Declaració fundacional i un Full de ruta. Ambdós textos va ser aprovats en la Conferència per l'Estat propi, celebrada a Barcelona el 30 d'abril de 2011. Va ser també, a partir d'aquesta conferència, que es va organitzar un Secretariat i una Comissió permanent que s'han posat a treballar per a la constitució de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Avui, l'Assemblea Nacional ja té personalitat jurídica, disposa d'un esborrany de reglament, d'un full de ruta ampliat... textos de calat que hauran de ser debatuts i esmenats per les Assemblees Territorials o Sectorials per poder ser aprovats el dia (previsiblement, al març de 2012) que es constitueixi formalment i solemnement l'Assemblea Nacional Catalana. Vol ser una força amb arrels al territori (d'aquí la importància de les naixents assemblees territorials que duen el nom del seu municipi amb l'afegitó: "per la independència". Així: Sabadell per la independència, Blanes per la Independència, o Sants per la independència...), estesa als diferents àmbits o sectors de la nostra societat (Empresaris per la independència, Actors per la independència,...), un gran moviment transversal que afavoreixi les condicions i l'èxit de la celebració del referèndum per la independència o de la declaració unilateral d'independència per part del Parlament de Catalunya i celebri després el referèndum ratificador. Els únics límits autoimposats a aquesta transversalitat són els principis democràtics i el respecte absolut pels Drets Humans.
