10/07/2026
TRES AGRESSIONS, UN ASSETJAMENT (AMB AMENACES DE VIOLACIÓ I MORT) I UN ESCRATGE A UNA VOLUNTÀRIA DE GATS DE BRÀFIM (TARRAGONA)
Fa mesos que no publiquem a les xarxes socials, però la nostra activitat ha estat intensa i, sobretot, pertorbadora.
Mai hagués pensat que ser voluntària d’una entitat protectora de g*ts em comportaria posar en risc la meva integritat física i psíquica.
Avui només explicaré l’assetjament, durant mesos, d’un veí del poble. Jo li dic el “Mató” atès que “treballa” per altres veïns.
L’assetjament s’ha produït al camp, atès que jo estava reubicant una colònia de g*ts a la Masieta de Gats de Bràfim que està ubicada a les afores del poble. El primer dia de l’assetjament va ser quan em va amenaçar en violar-me. També m’ha assetjat al poble. Mala p**a són les paraules que acompanyen a la seva presència.
El passat 11 de juny va venir a la Masieta de Gats de Bràfim. Jo estava a la porta donant de menjar als g*ts i vaig veure com venia. Em vaig armar de coratge i el vaig començar a enregistrar en un vídeo –tothom em deia que el tenia que enregistrar per demostrar que m’assetjava-. L’enregistrament del vídeo acaba quan m’escup a la cara i intenta agafar-me el mòbil. Aleshores es quan m’amenaça dient: “ la pròxima en cremar seràs tu”. Pocs dies abans, van posat foc a un dels costats de la Masieta.
L’assetjador marxa i després torna. I m’agredeix. Em tira a terra i amb un pal d’escombra em dona un cop a l’avantbraç. No sé d’on vaig treure la força però em vaig agafar al pal perquè no em pegués més.
A partir de les calumnies sobre la meva persona i que es van transmeten als veïns del poble, he de dir que tinc la declaració i el informe mèdic de l’agressor. Cap de les lesions que diu que li vaig provocar són comprovades i ratificades pel metge.
L’única que surt d’urgències amb un informe de lesions i tractament, soc jo.
El dia seguent de l’agressió vaig tenir que anar al metge pel dolor agut que tenia a l’espatlla. A dia d’avui, persisteix i tinc que fer-me proves per veure la causa del dolor.
Estic pendent de fer analítiques atès que l’agressor té una malaltia vírica i em va escopir a la cara.
Cal destacar, que un veí del poble i l’agressor van trucar als Mossos d’Esquadra atès que aquesta persona diu que “té coneixement de conflictes previs” meus. Aquest mateix veí em truca per preguntar-me com estic. D’aquesta manera demostra la seva “imparcialitat”: truca als Mossos el dia 11 de juny, a mi em truca el dia 13 de juny. Així és com funciona la justícia, no és cega, és imparcial.
Aquesta agressió i la resta d’actuacions en contra de la meva persona, que ja explicaré, en convertit la meva vida en un veritable infern.
Tot es va iniciar a principis del 2025 amb la desaparició de la g*teta Cor. A dia d’avui han desaparegut més de 30 g*ts comunitaris. La Taquetes, el Gus i el Coco són els últims a la Masieta. Fa dos dies que no veiem a la Tieta.
A casa meva, tenia acollit al garatge, dos g*ts de carrer, l’Aleth i el Bandó. Fa dies que també han desaparegut.
El vídeo i la foto corresponen a l’etapa on vaig ser sotmesa a l’estructura de la violència vicària, infringint maltractament als g*ts comunitaris –es tancaven, diàriament, en una nau durant hores, sense aigua ni menjar i privant-los de llibertat- em provocaven patiment psíquic. Aquesta etapa va durar mes i mig. Va ser la més dura per mi...
Arrel de l’estrès, l’angoixa, l’ansietat, el patiment psíquic ... que he viscut durat aquest temps, una malaltia que tenia diagnosticada, però que mai s’havia manifestat ara ja la pateixo i tinc de prendre medicació. També pateixo d’insomni i f**g tractament.
Quan explico a amics i coneguts el que estic vivint, tothom em diu que mai vindran a Bràfim (Tarragona). De fet jo no ho aconsello que ningú vingui a viure a aquí. Jo, quan pugui marxaré d’aquest poble. La Masieta de Gats de Bràfim està a les afores del poble...
Viure en un poble on les lleis no es respecten i tampoc hi ha qui les faci complir és un poble on tot és possible. De fet, quan impera la rauxa, el seny i el sentit comú desapareixen. I, fins i tot, persones que fem una tasca de voluntariat i que procuren millorar la convivència entre humans i g*ts comunitaris, que contribuïm a la millora de la salut pública i que hem fet una aposta per viure en una societat més justa i solidària ara resulta que som “conflictius”. De fet les agressions a voluntaris –que tenen cura dels g*ts comunitaris- per depredadors humans va en augment.
Però, mai deixaré de lluitar pels g*ts comunitaris i el seu benestar. De fet, el Projecte La Masieta de Gats de Bràfim ha sorgit a partir del maltractament als g*ts comunitaris i a la meva persona, realitzat per veïns maquiavèl·lics i perversos.
El Projecte La Masieta de Gats de Bràfim és un projecte innovador de reubicació de colònies felines al camp fora dels nuclis urbans. Parlaré d’ell en noves publicacions.
*tscomunitarisdebrafim
*tsdebrafim
