30/03/2026
El dissabte 31 del mes de gener de 2026 l’esperantista, destacat membre de KEA, periodista, músic i occitanista Ferriol Massip i Bonet va participar en qualitat de ponent convidat a una especial reunió de la lògia maçònica IOD del Maresme núm. 59.
Ferriol va ser convidat a parlar sobre l’esperanto, els seus valors i la seva vigència en una reunió privada de la lògia a la qual va accedir acompanyat d’un membre de la lògia que també resulta ser esperantista i soci de KEA.
La presentació i posterior intercanvi d’aportacions al respecte va tenir lloc al temple maçònic del carrer Vallès a Sant Andreu de Palomar, on es reuneixen desenes de lògies maçòniques de diverses obediències o grans lògies de la maçoneria liberal no dogmàtica.
La maçoneria és coneguda pel seu caràcter discret però està interessada en mantenir contacte amb la societat i aquelles persones i moviments que promouen el lliure pensament en general i els valors universals de la pau, la diversitat i la tolerància. És per això que en algunes ocasions convida a profans (així és com els maçons anomenen les persones que no formen part de la maçoneria) perquè ocupin el setial de l’orador de la lògia per tal d’exposar alguna temàtica que pugui ser d’interès per al creixement moral dels membres de la lògia. De fet, aquest creixement a través de l’ús ordenat de la paraula, a part del simbolisme i rituals propis i característics del fet maçònic, és part essencial del treball simbòlic de les lògies, on els seus membres al·legòricament treballen la seva pedra per a la construcció del simbòlic temple de la humanitat, és a dir, per al perfeccionament de l’ésser humà i de la societat en general.
Així doncs, Ferriol Massip va contribuir des de la seva condició de profà a enriquir els allí presents amb les seves reflexions sobre l’esperanto. El ponent va parlar de l’origen històric de l’esperanto, de les seves característiques bàsiques com a llengua planificada que és i dels factors clau del seu èxit respecte d’altres projectes de llengua planificada concebuts per a la comunicació internacional.
En acabar la presentació la paraula va circular i els assistents van formular preguntes i compartir impressions i coneixements amb el ponent i la resta de germans (així és com s’anomenen els maçons entre ells). Les aportacions van ser nombroses i riques i va quedar palès l’interès que desperta l’esperanto entre els membres de la lògia per tota una sèrie de raons. Evidentment també es van expressar alguns dels qüestionaments habituals a l’esperanto, als quals l’esperantista barceloní va poder afegir el seu matís.
Tot i que la circulació de la paraula no es va produir seguint estrictament el ritual maçònic ja que s’hauria desvelat a un profà, Ferriol va poder descobrir quina és l’essència del mètode maçònic per al debat. Va poder experimentar el rigor amb què es respecta el torn de paraula i, per tant, el silenci i l’escolta conscient d’aquell qui fa ús de la paraula. A més va descobrir com en lògia els maçons no discuteixen i no tracten de convèncer els germans sinó que comparteixen les seves impressions i coneixements fent aportacions que sumen en positiu al debat evitant la confrontació personal i amb la intenció que cadascú pugui obtenir el millor salari simbòlic a resultes del treball col·lectiu.
En l’intercanvi d’idees es van tractar les connexions i paral·lelismes existents entre esperantisme i francmaçoneria. Es van destacar curiositats com la 1a trobada d’esperantistes maçons que va tenir lloc a Boulogne-sur-Mer durant el 1r congrés universal d’esperanto de 1905 o la tinguda maçònica en esperanto que va organitzar el maçó i esperantista Fritz Uhlmann durant el 9è congrés universal d’esperanto el 1913 a Berna, Suïssa. A més es va destacar com tant l’esperantisme com la maçoneria estan vinculats a l’humanisme i la promoció de la convivència pacífica i en igualtat dels pobles en un lligam internacional basat en la fraternitat. També es va apuntar al fet que dos maçons rellevants a la història de Catalunya, Pi i Maragall i Ferrer i Guàrdia, van ser també partidaris de l’esperanto.
La lògia IOD del Maresme núm. 59 treballa simbòlicament a l’orient de Mataró (així és com es refereixen els maçons a la població on han establert la seva lògia) tot i que físicament es reuneix a les instal·lacions de la Fundació Eugen Bleuler a Barcelona. IOD del Maresme núm. 59 és part de la Gran Lògia de Catalunya i Balears i, per extensió, de la Gran Lògia Simbòlica Espanyola, que practica una maçoneria liberal adogmàtica i mixta.