28/08/2026
Pesta porcina africana: 39 setmanes de crisi i una factura que també paguen els negocis de Collserola
La segona setmana consecutiva sense nous positius és una bona notícia sanitària, però les restriccions continuen. Gairebé nou mesos després de l'inici del brot, restaurants de Collserola continuen denunciant caigudes de facturació d'entre el 15% i el 50% segons la seva ubicació, les activitats al medi natural continuen fortament limitades i les hípiques només poden operar dins dels espais tancats o perimetrats. Hi ha ERTO, finançament bonificat i, ara mateix, un debat obert sobre una possible flexibilització a la tardor. Però continua faltant una resposta clara sobre les compensacions directes per a les empreses que suporten el cost econòmic de protegir un interès general.
Ahir, 27 d'agost de 2026, el Govern va fer pública una nova actualització de la situació de la pesta porcina africana a Catalunya. I ja van 272 dies des que, el 28 de novembre de 2025, es van confirmar els primers dos casos en senglars trobats morts a Cerdanyola del Vallès. Són 38 setmanes i 6 dies: pràcticament 39 setmanes de crisi i gairebé nou mesos de restriccions. Aquells dos casos van representar, a més, la primera detecció de PPA a Espanya des del novembre de 1994.
La notícia sanitària d'aquesta setmana és positiva. Per segona setmana consecutiva no s'ha detectat cap nou positiu a la zona d'alt risc. Des de l'inici del brot s'han analitzat 11.576 senglars: 379 han estat positius i 11.197 negatius. Només durant l'última setmana s'han capturat 267 senglars i el nombre acumulat de captures a la zona infectada arriba ja als 11.011 animals. El dispositiu d'erradicació ha comptat aquesta setmana amb 1.130 efectius. El Govern recorda que caldrà que passi un any sencer sense nous casos perquè la zona es pugui declarar lliure de PPA, i per tant, les restriccions es mantenen sense canvis.
És correcte que prevalguin els criteris sanitaris i científics. La PPA constitueix una amenaça extraordinàriament greu per al sector porcí català, encara que no afecti les persones. Però després de nou mesos hi ha una altra realitat que també mereix ser monitorada: què està passant amb les empreses i els treballadors que viuen econòmicament dels espais naturals afectats?
Es pot obrir, però no necessàriament es pot treballar amb normalitat
Aquí hi ha una de les paradoxes més importants de tota aquesta crisi.
A la zona infectada d'alt risc, actualment integrada per 19 municipis del Barcelonès, Vallès Occidental i Baix Llobregat, continua prohibit accedir o desenvolupar activitats en zones boscoses, lleres de rius i rieres, prats, camps de conreu, parcs i camins situats fora del nucli urbà. Entre els municipis afectats hi ha Barcelona, Cerdanyola del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Rubí, Terrassa, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Montcada i Reixac, el Papiol, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern o Esplugues de Llobregat, entre d'altres.
Però la normativa introdueix una excepció important: la prohibició no impedeix l'accés als habitatges ni l'activitat econòmica desenvolupada en espais tancats, ni tampoc l'activitat de restauració o de les instal·lacions esportives, sempre amb les mesures de bioseguretat corresponents.
És a dir: un restaurant situat dins de Collserola pot obrir. Una hípica pot obrir. Però el bosc que genera bona part de la seva clientela continua tancat.
I aquesta diferència entre poder obrir administrativament i poder desenvolupar econòmicament l'activitat és fonamental.
El Parc Natural de Collserola ho concreta encara més. Totes les activitats organitzades que havien estat autoritzades han quedat anul·lades i no se n'autoritzen de noves fins a nou avís. També continuen afectats equipaments com el Centre d'Educació Ambiental Can Coll o l'Espai d'Interpretació del Pantà de Vallvidrera.
Pel que fa a les hípiques, el criteri és igualment clar: poden mantenir l'activitat, però aquesta s'ha de limitar als espais tancats o perimetrats. Això afecta directament un model de negoci que sovint complementa classes i pupil·latge amb passejades i rutes pel medi natural. El mateix directori del Parc identifica, entre altres instal·lacions, Hípica Can Rafael, a Sant Feliu de Llobregat; Hípica Severino i Club Hípic Laura Durbà, a Sant Cugat; Pony Club Catalunya, a Sant Just Desvern, o el Centre Hípic Cal Senyoret, al Papiol. No hem localitzat dades públiques individualitzades sobre les seves pèrdues, i precisament aquesta absència d'informació econòmica és una part del problema.
Restaurants oberts amb pèrdues del 15% al 50%, segons com s'hi arribi
Sí que disposem, en canvi, d'algunes dades concretes de restauració, i les últimes setmanes n'han aparegut més.
Els responsables de Can Jané i Can Borrell, dues masies restaurant de Collserola vinculades històricament als excursionistes, corredors i ciclistes, porten mesos denunciant caigudes de facturació d'entre el 30% i el 50% com a conseqüència de les restriccions. En el cas de Can Jané, el seu responsable, Isidre Jané, explica que abans de les restriccions bona part de la clientela dels esmorzars arribava caminant o en bicicleta, i situa la pèrdua entre el 30% i el 40%; a l'establiment hi calculen unes 150 esmorzars perduts cada setmana.
La comparació amb un altre establiment de la mateixa zona confirma que l'impacte depèn en bona part de com d'accessible és el negoci per carretera. El restaurant Can Coll, situat vora la carretera d'Horta a Cerdanyola, ha pogut mantenir una activitat mínima gràcies al fet que s'hi pot arribar amb cotxe, i registra pèrdues de facturació d'entre el 15% i el 20%, sensiblement inferiors, però tampoc menors: l'establiment recorda que abans de la PPA tenia totes les taules plenes i desenes de bicicletes aparcades a la porta, una imatge que ara ha desaparegut.
Els establiments poden continuar oberts i s'hi pot arribar per les vies autoritzades, però una part essencial del flux que alimentava el negoci ha desaparegut.
Aquest és el problema que una lectura estrictament administrativa pot no detectar.
Una empresa pot no estar tancada i, tanmateix, veure profundament alterada la seva viabilitat.
Si es prohibeix caminar, córrer, anar en bicicleta, organitzar una excursió, programar determinades activitats educatives o fer una ruta a cavall per l'entorn natural, la pèrdua no es produeix únicament en l'empresa a qui s'ha prohibit formalment l'activitat. Es transmet a tota la cadena econòmica que vivia d'aquells usuaris: restaurants, bars, guies de natura, empreses de turisme actiu, educadors ambientals, hípiques, organitzadors de proves esportives, serveis vinculats al ciclisme i a l'excursionisme i altres petits negocis de l'entorn.
És una afectació indirecta en termes jurídics, però absolutament directa en el compte de resultats.
La reclamació no és només empresarial. Ja al març, el grup municipal del PP a Barcelona va plantejar la creació d'un fons específic per compensar parcialment aquestes pèrdues, amb ajuts directes per a costos fixos com lloguers, subministraments o personal, i subvencions proporcionals a la caiguda de facturació acreditada. La proposta no ha prosperat, però confirma que la idea d'una compensació directa ja fa mesos que és sobre la taula política, i no és una ocurrència d'aquest article.
Quina ajuda tenen aquestes empreses?
Hi ha instruments. Però cal diferenciar molt bé una indemnització, una subvenció, un ERTO i un préstec, perquè no són el mateix.
El 9 de desembre de 2025, només onze dies després dels primers positius, el Govern va aprovar un paquet de mesures urgents davant l'impacte econòmic de la PPA (Acord GOV/278/2025). Entre elles, la creació d'una línia d'ajuts i subvencions de 10 milions d'euros, ampliable amb 10 milions addicionals, així com l'extensió als afectats d'una línia de crèdit ja existent de l'Institut Català de Finances. També es va posar en marxa l'assessorament d'ACCIÓ i PRODECA per a empreses afectades directament o indirectament.
Ara bé, en la documentació oficial que hem pogut consultar no apareix identificada una convocatòria específica d'indemnització directa per la pèrdua de facturació dels restaurants, hípiques o empreses de lleure i activitats de natura de Collserola, comparable a la línia específica de finançament que sí que s'ha creat.
I aquesta diferència és substancial.
Resulta legítim preguntar-se si un negoci que ha perdut entre un 15% i un 50% de la facturació durant mesos com a conseqüència d'una restricció imposada per protegir un interès general ha de resoldre el problema exclusivament endeutant-se.
Els ERTO també són possibles
Des del 5 de desembre de 2025, la Generalitat va habilitar expressament la possibilitat que les empreses afectades per la PPA sol·licitessin expedients de regulació temporal d'ocupació per força major ordinària o per limitació o impediment de l'activitat.
L'empresa ha de presentar una memòria que justifiqui la causa, els efectes sobre la càrrega de treball i els mitjans de prova corresponents. Per tant, no és un ERTO automàtic pel simple fet d'estar situada dins del perímetre afectat: cal demostrar la relació entre les restriccions i la reducció o impossibilitat de desenvolupar l'activitat.
És una via especialment rellevant per a activitats directament condicionades pel tancament del medi natural. Però també aquí convindria disposar de dades: quants ERTO vinculats a la PPA s'han presentat? Quantes empreses els han sol·licitat? Quants treballadors han resultat afectats? De quins sectors?
No hem trobat un balanç públic periòdic equivalent al que sí que existeix sobre l'evolució epidemiològica.
Cada setmana sabem quants senglars s'han analitzat. I les empreses?
Aquí apareix probablement la principal mancança després de gairebé nou mesos de crisi.
Cada setmana podem saber quants animals s'han analitzat, quants han donat positiu, quants se n'han capturat, quants efectius del dispositiu hi treballen i com evoluciona territorialment el brot. I és lògic que sigui així: són dades imprescindibles per gestionar una emergència sanitària.
Però no existeix amb la mateixa visibilitat un observatori de l'impacte econòmic de les restriccions.
No sabem públicament quants restaurants estan afectats dins dels perímetres de major restricció; quantes hípiques han perdut activitat exterior; quantes empreses de guiatge, turisme actiu o educació ambiental han hagut de cancel·lar serveis; quantes activitats esportives o esdeveniments s'han suspès; quants llocs de treball han estat afectats; quants ERTO s'han tramitat; quin volum de préstecs ICF Lleure s'ha concedit realment ni quina facturació acumulada ha perdut aquest ecosistema empresarial.
I després de 272 dies, aquesta informació ja hauria d'existir.
Especialment perquè disposem d'indicis prou seriosos. Quan diversos establiments expliquen pèrdues d'entre el 15% i el 50%, no estem parlant d'una incomoditat temporal. Estem parlant de marges empresarials, salaris, proveïdors, autònoms i, en definitiva, de continuïtat empresarial.
Les restriccions poden ser necessàries. Que les paguin sempre els mateixos, no
No es tracta de contraposar economia i sanitat animal.
Si els tècnics determinen que les restriccions són imprescindibles per eradicar la PPA, cal mantenir-les el temps que sigui necessari. El sector porcí català i la mateixa economia del país tenen massa en joc per assumir riscos innecessaris.
Però precisament perquè aquestes mesures protegeixen un interès general, també és raonable plantejar que el seu cost no recaigui exclusivament sobre unes quantes empreses i els seus treballadors per la simple circumstància d'estar situats al costat d'un bosc afectat.
El conseller d'Agricultura, Òscar Ordeig, ha obert aquesta mateixa setmana, per primera vegada en sis mesos, la porta a una eventual reobertura de Collserola durant la tardor, en una entrevista a RAC1. Ordeig ha condicionat qualsevol pas a que les dades continuïn acompanyant l'evolució favorable i a l'aval dels experts, i ha deixat clar que la flexibilització no es produirà si posa en risc els operatius de control. És una perspectiva esperançadora, la primera obertura explícita del Govern en mig any. Però per a una empresa que acumula mesos amb un 15%, un 30% o un 50% menys de facturació, una possibilitat condicionada per a la tardor no és un pla de tresoreria.
Caldria, per tant, fer un pas més.
El Govern, conjuntament amb els ajuntaments i les organitzacions empresarials dels territoris afectats, hauria d'elaborar immediatament un cens de les empreses perjudicades per les restriccions, encara que jurídicament puguin continuar obertes. I sobre aquesta base s'hauria de quantificar la reducció de facturació comparant-la amb els mateixos períodes de 2024 i 2025, identificar ocupació afectada, cancel·lacions i costos extraordinaris i determinar quines empreses han accedit a ERTO, préstecs o altres instruments.
I, sobretot, s'hauria d'estudiar una línia específica d'ajuts directes a fons perdut vinculada a la pèrdua acreditada de facturació per a les activitats que depenen estructuralment de l'accés al medi natural. No seria una idea excèntrica: com s'ha vist, ja hi ha hagut propostes municipals en aquest sentit i el propi sector del lleure ho reclama obertament des de fa mesos.
No seria pagar perquè un negoci "no ha tingut clients". Seria reconèixer una situació molt concreta: l'Administració ha restringit durant mesos l'accés al recurs territorial que generava aquella demanda perquè així ho exigia la protecció sanitària del conjunt del país.
Això diferencia aquesta situació d'una mala temporada, d'un canvi en els hàbits de consum o d'una decisió empresarial equivocada.
Dues setmanes sense positius són una bona notícia. Però encara hi ha empreses esperant
La dada d'avui mereix ser celebrada. Dues setmanes consecutives sense nous positius després de mesos de lluita contra la PPA indiquen que l'esforç desplegat pot estar donant resultats, i el mateix conseller d'Agricultura ho interpreta com un senyal favorable de cara a una eventual flexibilització a la tardor.
Però 379 senglars positius no són l'única xifra que ha deixat aquesta crisi.
També hi ha restaurants que afirmen haver perdut fins a la meitat de la facturació, i d'altres, més accessibles per carretera, que en perden una cinquena part. Hípiques que només poden desenvolupar activitat dins dels seus recintes. Activitats de natura que no poden operar amb normalitat. Equipaments d'educació ambiental que han hagut de cancel·lar programacions. Esdeveniments que no s'han pogut celebrar. Empreses que, per continuar pagant nòmines i proveïdors, tenen com a principal instrument específic disponible un préstec que algun dia hauran de retornar, i que el mateix sector qualifica d'insuficient.
Per això, després de gairebé 39 setmanes, potser ha arribat el moment que l'actualització setmanal de la PPA tingui també una mirada econòmica.
Quantes empreses estan afectades? Quants treballadors? Quant han perdut? Quants ERTO s'han aprovat? Quants dels 10 milions d'euros d'ajuts anunciats el desembre han arribat realment a empreses afectades indirectament per les restriccions? I quina compensació es preveu per a qui ha assumit durant nou mesos el cost de protegir un interès que és de tots?
Comptem els senglars. Comptem els positius. Comptem les captures. Comencem també a comptar els negocis i les persones que hi treballen.
