Quepo

Comunicació i audiovisual per a la transformació social |
Comunicación y audiovisual para la transformación social |
Communication & filmmaking 4 change.

04/08/2026

Hi ha una part dels processos que, sovint, queda fora de focus: la conceptualització, la recerca, la presa de decisions...

Però és en aquest espai - menys visible - on realment es construeixen les coses.

El que acaba arribant és només una part del recorregut, però tot importa.

Ara fem una pausa. Al setembre, seguim. ❤️‍🔥

*Imatges: acte ‘Premi Llibreter’, acte ‘Fòrum Català per la Pau’, campanya ‘Escuelas que saben’, acte ‘Premi Llibreter’, vídeo d’impacte ‘Turn Inclusion ON’, campanya ‘Zero abandonament’, acte ‘Fòrum Català per la Pau’, acte ‘Joves migrants: protecció, drets i reconeixements’, rodatge documental

21/05/2026

Ahir vam llançar una campanya que prové del però que ens llança una pregunta a totes: quin model cultural volem?

Cada llibreria és una infraestructura cultural bàsica perquè protegeix la diversitat de catàlegs i per tant d’idees i visions del món, amb un criteri que ve de l’ofici i no només de la rendibilitat comercial. Un espai cultural accessible i comunitari. Un model econòmic de proximitat i arrelat al territori.

L’equip de Quepo hem ideat i coordinat una campanya unitària que ha activat les llibreries agremiades d’arreu del país per identificar i combatre, juntes, les pràctiques comercials que posen en perill la supervivència del model cultural que representen.

La nostra proposta: combatre un escenari distòpic sense llibreries o amb llibreries clòniques subjectes a grans poders empresarials, i triar avui i sempre la llibreria. La de cada barri, poble i ciutat. La de cadascú.

Imatge, lema, narrativa, estratègia digital i de premsa i activació offline en cada una de les 367 llibreries agremiades de Catalunya. Seguiu-la a o al perfil de la vostra llibreria de confiança.

Més sobre la campanya a trialallibreria.cat

15/05/2026

15 anys del 15M i també que vam començar a rodar Interferències. Va ser el mateix dia que s’omplien les places. Semblava una casualitat, però no ho era. Va ser el món dient que la confluència era part del que passava.

Feia mesos que fèiem una cosa rara (li diem cinema participatiu): agafar una dècada d’investigació sobre deute, anticooperació i crisi global —la feina i l’encàrrec de l’ODG— i intentar traduir-la a un llenguatge que la gent pogués sentir com a propi. No ho vam fer amb expertes davant d’una càmera. Ho vam fer posant un actor i tres actrius a estudiar economia, crisi i conflictes fins que els explotava el cap, fent-los improvisar fins que les idees deixaven de ser conceptes i es convertien en experiències viscudes. Una companyia de teatre encallada en un text de Koltès a la qual l’obra no li sortia —fins que esclata. La primera escena de la pel·lícula és aquell esclat.

I mentre rodàvem tancades al polvorí de Montjuïc amb un ull posat a les xarxes i la gent que ens estimàvem que ens ho explicaven en directe, les places s’omplien. El nostre final deia que calia sortir al carrer. El 15M ens va fer quedar com uns pardals: ja hi eren, al carrer. Vam canviar el final.

Vam estrenar en campanya electoral, vam obrir el Telediario de la 2, la vam alliberar a internet perquè circulés lliure. En dos anys, gairebé 300 projeccions autogestionades. I de passada, vam ser la primera pel·lícula de ficció amb llicència Creative Commons als cinemes de l’estat —en ple debat de la Llei Sinde, per si no quedava clar on érem.

Tot aquell cicle avui és mort i enterrat.

El text continua als comentaris👇

05/05/2026

En contextos on informar pot costar la vida, hi ha dones que continuen exercint el periodisme com un acte de resistència, de justícia i de compromís amb la democràcia.

Treballen en condicions de violència, pressió i impunitat, sostenint la informació des de dins, construint xarxes i cuidant-se per poder continuar.

Aquest és el punt de partida d’un nou documental, en fase de desenvolupament, que neix de la trobada amb aquestes pràctiques i de la voluntat d’apropar-s’hi des de la responsabilitat, entenent que explicar no és només mostrar, sinó també decidir com, amb qui i des d’on es construeix el relat.

23/04/2026

CONTRA LA DISTRIBUCIÓ DE LLIBRES A LES GRANS PLATAFORMES: LLIBRERIES, LLIBRERIES I MÉS LLIBRERIES!

No tots els circuits de distribució són iguals ni tenen el mateix impacte. Quan comprem a grans plataformes o cadenes, estem reforçant un model que concentra el poder editorial, uniformitza els relats i debilita els espais que sostenen la diversitat literària. En canvi, les llibreries independents són infraestructura cultural: fan circular idees, acompanyen lectores i sostenen catàlegs que sovint no tenen lloc als grans aparadors.

La pregunta no és només què llegim, sinó d’on surt i per quins camins arriba fins a les nostres mans. I també qui queda fora d’aquests camins.

Triar llibres també és una decisió política sobre quin ecosistema cultural volem sostenir.

20/04/2026

La literatura viu una asimetria profunda i política: els autors autòctons tenen molt més accés als circuits editorials, als premis i a la crítica que no pas les persones migrants, fet que provoca que les seves veus, les seves mirades i les seves històries no arribin a les lectores.

Aquesta invisibilitat no és casual, no és innocent. Quan l’espai narratiu l’ocupen majoritàriament les mateixes veus, l’immigrant apareix com a problema o com a víctima, mai com a subjecte amb agència, contradiccions i desitjos propis. Mentre el camp cultural català no es fem la pregunta en veu alta —qui té accés a narrar i per què— continuarem reproduint, amb bona literatura i bona consciència, les mateixes jerarquies que diem voler qüestionar.

Per combatre aquesta situació, aquest any ens hem sumat a la tercera edició de la FILMIG – Fira Itinerant del Llibre Migrant, que s’ha celebrat del 13 al 18 d’abril a Barcelona. En un context de discursos i accions d’odi, sostenir espais autogestionats i antiracistes com la FILMIG és imprescindible.

L’any que ve, més!

17/04/2026

Després de la projecció del documental “Sense papers, sense drets”, a la prèvia de la FILMIG, vam parlar amb la Juliana Otálvaro (FILMIG) i la Maritza Buitrago (Regularización YA!) de les vides que no entren en els titulars. De les persones que sostenen el sistema des de la invisibilitat. De com la informació no arriba a tothom i de com l’aïllament també és una forma de control.

Cal organització. Cal autogestió. Cal disputar el relat. Reescriure les narratives migrades i qüestionar les estructures que han decidit qui té veu i qui no.

Ja ha començat la regularització extraordinària. Aquest inici és un moment clau per garantir que la informació arribi a tothom. Continuem obrint el debat perquè ningú es quedi fora.

Dirección

Carrer Llibertat 47
Barcelona
08012

Página web

http://www.quepo.org/

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Quepo publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.