18/07/2026
Avui 18 de juliol fa 50 anys de la signatura de l’acta fundacional d’ADAR. Seguim, mig segle després, amb la tasca de donar visibilitat i dignitat a la memòria dels aviadors de la República.
També recordem avui que fa 90 anys de l’intent de cop d’Estat que, en fracassar, va donar inici a la Guerra Civil Espanyola.
Feia mesos que circulava la notícia que hi hauria un intent d’alçament de l’oficialitat alineada amb els partits contraris al Front Popular; de fet, s’estava gestant des que aquest va guanyar les eleccions del febrer-març de 1936. Atès que els colpistes van intentar atreure el major nombre possible de places fortes i alts graduats, era gairebé un secret a veus. La confiança en que seria sufocat fàcilment va fer que el comandament republicà lleial es confiés en excés, com va demostrar la ingenuïtat en creure la paraula donada per militars implicats. Contràriament a la propaganda posterior, el clima d’enfrontament als carrers i l’assassinat de Calvo Sotelo només van ser una excusa per justificar el que ja estava decidit i planejat feia mesos.
Segons el pla inicial del general Mola, el dia 17 no havia de començar encara a Melilla, però, en haver-se descobert el lloc on s’anaven a repartir les armes per la vigilància de les autoritats republicanes, es va haver d’avançar a la plaça africana. Això va donar temps a la península per preparar-se davant la seriositat dels successos, cosa que va ser cabdal per provocar-ne el fracàs inicial. El dia 18, amb l’exèrcit d’Àfrica ja controlat pels rebels, l’alçament es va generalitzar a la resta del territori peninsular, i va culminar amb el vol de Franco cap a la base aèria de Tetuan des de Gran Canària el dia 19.
Hem escollit explicar i recordar les accions d'homes que van ajudar a neutralitzar el cop en un lloc clau de l’aviació com la província de Múrcia.
Cartagena era una plaça molt important. Comptava amb la major base de l’Armada del Mediterrani, seu operativa d’importants dotacions navals — les dues flotilles de destructors, les flotilles de submarins, les flotilles de torpediners i altres vaixells auxiliars de transport i salvament —, el Quarter de Marineria, el Quarter de Guàrdies d’Infanteria de Marina, la Base de Submarins, els Serveis d’Enginyeria Naval, les Escoles de Bussejadors i Submarinistes, importants dipòsits de combustibles i municions, així com una importantíssima Estació de Radiotelegrafia. Fora del recinte pròpiament dit, quedaven adscrits a la Base els Serveis d’Intendència de l’Armada i la pròpia Prefectura de la Base, així com la Base de San Javier de l’Aeronàutica Naval, que des de 1932 tenia l’Escola d’Aprenents d’Aeronàutica i comptava amb 71 aparells. A més, hi havia la base aèria de Los Alcázares, bressol i primera base d’hidroavions d’Espanya, que depenia de l’Aeronàutica Militar, on operava l’Escola de Combat i Bombardeig.
Los Alcázares va seguir fidel a la República. En canvi, la base de San Javier s’hi va adherir passivament, amb la peculiaritat que la conspiració es va centrar en l’oficialitat, descuidant la marineria i els oficials subalterns —que resultarien claus—. Els mesos previs es va canviar de destinació oficials i es van col·locar altres menys susceptibles de rebel·lar-se, la qual cosa va provocar certa desconexió.
Mentre esperaven el ban de la Capitania de València per pronunciar-se obertament sense èxit, els conspiradors van enviar un hidroavió a València. La marineria i suboficials lleials van moure fitxa, i durant la nit, l’Auxiliar de 3a Carceller, juntament amb diversos mariners, va sortir de la Base Aeronaval (es diu que disfressat de camperol) i es va dirigir a l’Aeròdrom de Los Alcázares, on es van unir a les tropes fidels al govern; prèviament, l’auxiliar Allende havia retirat els percussors de totes les metralladores de la Base Aeronaval. El matí del 19 de juliol, una columna de Los Alcázares va marxar cap a San Javier, on els sollevats van oposar una breu resistència sense les metralladores (de fet, només una va ser utilitzada). A més, la marineria i les classes es van sumar a la columna de Los Alcázares.
Gràcies a l’acció d’uns pocs, es va poder mantenir la base de San Javier gairebé sense danys. Cal que recordem que aquestes bases de Múrcia (amb la base de El Carmolí) van ser lloc de selecció i formació dels pilots republicans durant la Guerra Civil. Aquesta important funció s'ha mantingut fins avui a l'Exèrcit de l'Aire i del Espai, doncs a la Base de San Javier està la important Acadèmia General de l’Aire.
