ADAR Barcelona - Associació d'Aviadors de la República

ADAR Barcelona - Associació d'Aviadors de la República ADAR, Associació d’Aviadors de la República
Som l’Agrupació Catalana-Nord-Balear i hem fet 50 anys aquest 2026! Gràcies! de la tarda.

Fes-te soci i ajuda a la memória dels aviadors de la República escrivint-nos un correu a [email protected]. L’A.D.A.R. és una agrupació de caràcter apolític sense ànim de lucre que es fundà l’any 1979, coincidint amb l’adveniment de la Democràcia, després de la Dictadura patida a Espanya. En origen es composava de sis delegacions: Alas Plegadas (a França), la Delegació de la antiga Unió So

viètica (U.R.S.S.), la Delegació Americana (Amèrica del Nord i del Sud), la Delegació Valenciana, la Delegació Murciana, la Delegació Catalana Norte-Balear (Barcelona) i la Delegació Central (Madrid). Totes elles integrades per ex-membres de l’Arma d’Aviació Republicana, familiars i amics simpatitzants. En l’actualitat, es mantenen en actiu les delegacions Central i Catalana Norte–Balear, la seu de la qual es troba al nº 8-10 del carrer Guifré de Ciutat Vella, Barcelona. Els baixos d’aquest edifici són l’actual domicili social de la nostra associació (un d’ells destinat a local de reunió per a socis/es i l’altre a Arxiu-Biblioteca) i aquí ens reunim tots els dimarts i dijous de 16:00 a 18:00 h.

ADAR a Festa al Cel!La col.lecció Vilella de pintures sobre aviació a la Guerra Civil estarà present a l’edició del 2026...
15/08/2026

ADAR a Festa al Cel!

La col.lecció Vilella de pintures sobre aviació a la Guerra Civil estarà present a l’edició del 2026 a Salou.

Un motiu més per anar i disfrutar de dues jornades espectaculars. Només cal anar i veure la quantitat i varietat d’aparells que volaran aquest any!

1 d’agost de 1937: Gerda Taro hauria fet 27 anys. Aquell mateix dia, va ser enterrada a París enmig d’una manifestació p...
01/08/2026

1 d’agost de 1937: Gerda Taro hauria fet 27 anys. Aquell mateix dia, va ser enterrada a París enmig d’una manifestació popular, un homenatge multitudinari al seu activisme compromès.

Oblidada durant dècades, el seu treball fotogràfic va ser rescatat gràcies a la feina rigorosa d’Irme Schaber. I anys després, l’aparició d’una maleta errant a Mèxic —amb milers de negatius seus i dels seus companys— la va acabar de consagrar a l’olimp del fotoperiodisme.

Preferim recordar-la no pel patiment final del 26 de juliol, sinó per la vitalitat que desprenia sense embuts. Per l’atreviment innocent de qui no coneix el destí, i que queda just a la seva esquena.

El seu talent, la seva fortalesa, la seva temeritat. La seva joventut eterna. El seu somriure davant la càmera.

A l’agost, obrim la seu social de Barcelona al carrer Guifrè 8 tots els dimarts. Estem a la vostra disposició!
28/07/2026

A l’agost, obrim la seu social de Barcelona al carrer Guifrè 8 tots els dimarts. Estem a la vostra disposició!

Emocionant trobada a Anglesola ahir. La família de Benjamín Alcañiz pot tancar el cercle: sap on és, què va passar i ha ...
26/07/2026

Emocionant trobada a Anglesola ahir.
La família de Benjamín Alcañiz pot tancar el cercle: sap on és, què va passar i ha conegut les persones que el van enterrar.

Dignitat i memòria.

Reportatge fet per TV3 emès avui:

Benjamín Alcañiz era un artiller que va morir quan el seu biplaça va fer un aterratge d'emergència a l'aeròdrom del poble. La seva família va donar per perdut el seu cos. Fins que un article els ha dit on era.

Acte a Anglesola aquest dissabte 25 de juliol de 2026 en memòria del pilot Benjamin Alcañiz.El 24 de maig de 1938 un caç...
23/07/2026

Acte a Anglesola aquest dissabte 25 de juliol de 2026 en memòria del pilot Benjamin Alcañiz.

El 24 de maig de 1938 un caça bombarder biplaça de la República va ser tocat pel foc antiaeri a l’alçada de Balaguer ferint de mort el seu metrallador Benjamin Alcañiz. El pilot Francisco Palma va entendre que no podria arribar a la Garriga, on era la base de la 2a esquadrilla de Polikàrpov RZ (Natacha), optant per fer un aterratge forçós a l’aeròdrom d’Anglesola. Alcañiz va ser enterrat en el cementiri de la localitat, en una tomba cedida per una família del poble, que va ser segellada amb una làpida molt ben treballada en relleu amb una destacada estrella roja i la inscripció «Muerto ante el enemigo luchando por la libertad de España». Quan entraren a la població les forces, franquistes, el sepulturer va ocultar-la sobreposant-hi una maldestra capa de ciment. Passats el anys, el paleta, ocupat de les feines del cementiri, es va interessar per aquella tomba misteriosa tot descobrint aquell la circumstància i, un cop reinstaurada la Democràcia, ell mateix va deixar al descobert la làpida. Posteriorment, l’Associació d’Aviadors de la República (ADAR) va tenir coneixement de l’enterrament d’aquell aviador i, el mes d’abril de 2022, sota els auspicis de l’Ajuntament d’Anglesola i el Grup de Recerques de les Terres de Ponent (GRTP), varen senyalitzar la tomba i rendir, oficialment, un homenatge a l’aviador caigut. Malauradament, malgrat la recerca feta pels historiadors, es desconeixia la població natal de Benjamin Alcañiz i l’existència de qualsevol familiar seu.

Aquesta situació s’ha aclarit recentment i el dissabte dia 25 de juliol a les 7 de la tarda, al local social de cal Gassol d’Anglesola, es produirà una emocionant trobada de la família de Benjamin Alcañiz amb els implicats locals en aquest episodi de recuperació de memorial democràtic, vers els desapareguts de la Guerra Civil espanyola de 1936-1939.

La foto que il·lustra el text no és Nicaragua, és El Prat. Anem enrere 90 anys!L’any 1936 Barcelona tenia dues dotacions...
19/07/2026

La foto que il·lustra el text no és Nicaragua, és El Prat. Anem enrere 90 anys!

L’any 1936 Barcelona tenia dues dotacions aèries: al Prat de Llobregat, al camp de la Volateria, el Grup 13 de la 3a Esquadra d’Aeronàutica Militar, amb el tinent coronel Felipe Díaz Sandino al comandament, i l’Aeronàutica Naval, amb base al moll de Sant Bertran i l’Escola de Nàutica a Pla de Palau.

Fins a la matinada del 19 de juliol de 1936 no hi va haver actes colpistes a Barcelona, però les autoritats i les organitzacions d'esquerra estaven en alerta pel que havia succeït a l’Àfrica i a Sevilla. El mateix Díaz Sandino va fer preparatius, perquè també havia estat tantejat per unir-se al cop tot i les seves idees republicanes d'esquerra, però era conegut pel tracte correcte amb tothom, des de dretans fins anarquistes. Va informar el president Companys de les temptatives, va instal·lar defenses al camp d’aviació des de començaments de juliol i va ser autoritzat per armar uns 200 membres de la CNT del Prat. També va ordenar detenir els dos aviadors més sospitosos de conspirar, García Pardo i Calderón, que es van escapar cap a Pamplona el dia 19 enmig dels aldarulls i moviments a la base del Prat. Traient aquest incident, la realitat és que Díaz Sandino controlava de manera efectiva tota la seva base doncs feia temps que s’havia envoltat d’oficials lleials.

A la matinada del 19 es van sublevar les diferents casernes de Barcelona i es va emetre un missatge per ràdio que va indicar al general Goded que podia desplaçar-se cap a Barcelona des de Mallorca, que ja havia estat assegurada pels colpistes el dia 18.

Díaz Sandino va ordenar un reconeixement al comandant Castro, que va informar que una columna de cavalleria avançava en direcció a la base. La resposta va ser activar la milícia armada, trucant a l’alcalde Jaume Clausell per demanar que tots els homes del Prat disposats a empunyar les armes vinguessin immediatament a l’aeròdrom. Als Breguet XIX operatius va ordenar que bombardegessin els diferents quarters sublevats i va demanar ajuda a l’altre grup de la 3a Esquadra, el 23 de Logronyo, que ja s’havia sublevat també i no li va donar suport. També va demanar ajuda a Madrid, que va respondre que enviaria tres bombarders. Per una casualitat, es va creuar el Breguet de Jiménez amb quatre S-62: creient que eren els reforços anunciats, els va deixar passar, però en realitat transportaven el general Goded. També es van presentar voluntaris els membres dels Carabiners locals i aviadors civils.

Goded, un cop arribat a la base de l’Aeronàutica Naval, va ser rebut amb honors pel capità de corbeta Núñez i es va desplaçar cap a Capitania General. Núñez es va adherir a Goded, però va ser detingut pels seus subordinats i conduit al Prat. Novament, les diferències ideològiques entre els alts comandaments i la resta de subordinats van ser cabdals. Es va designar el Capità Alberto Bayo com a nou cap de la base i els hidros de l’Aeronàutica Naval van sumar-se també a la tasca de bombardeig, ametrallament i llançament de propaganda sobre els quarters sublevats.

Les forces dels sublevats s'estimen en 3.000 homes entre militars, voluntaris i paramilitars, però al davant hi tenien, a més dels militars lleials, les forces de la Guàrdia Civil, la Guàrdia d’Assalt i els Carabiners, les milícies armades de la CNT, la UGT i d’Estat Català, a més del suport aeri. Els combats al carrer van ser ferotges, amb un balanç clarament favorable als lleials a la República. La mateixa tarda del dia 19 el general Goded va ser capturat i obligat a donar un missatge radiat demanant la rendició dels sublevats i que es va sentir a tota la península.

La intervenció de l’aviació va ser cabdal, i la tasca de preparació de Díaz Sandino va ser premiada pel president Companys amb la Conselleria de Defensa el 31 de juliol.

I d'allí, a les milícies i Sarinyena.
"Alas Rojas, Nervio y Corazón".

Avui 18 de juliol fa 50 anys de la signatura de l’acta fundacional d’ADAR. Seguim, mig segle després, amb la tasca de do...
18/07/2026

Avui 18 de juliol fa 50 anys de la signatura de l’acta fundacional d’ADAR. Seguim, mig segle després, amb la tasca de donar visibilitat i dignitat a la memòria dels aviadors de la República.

També recordem avui que fa 90 anys de l’intent de cop d’Estat que, en fracassar, va donar inici a la Guerra Civil Espanyola.

Feia mesos que circulava la notícia que hi hauria un intent d’alçament de l’oficialitat alineada amb els partits contraris al Front Popular; de fet, s’estava gestant des que aquest va guanyar les eleccions del febrer-març de 1936. Atès que els colpistes van intentar atreure el major nombre possible de places fortes i alts graduats, era gairebé un secret a veus. La confiança en que seria sufocat fàcilment va fer que el comandament republicà lleial es confiés en excés, com va demostrar la ingenuïtat en creure la paraula donada per militars implicats. Contràriament a la propaganda posterior, el clima d’enfrontament als carrers i l’assassinat de Calvo Sotelo només van ser una excusa per justificar el que ja estava decidit i planejat feia mesos.

Segons el pla inicial del general Mola, el dia 17 no havia de començar encara a Melilla, però, en haver-se descobert el lloc on s’anaven a repartir les armes per la vigilància de les autoritats republicanes, es va haver d’avançar a la plaça africana. Això va donar temps a la península per preparar-se davant la seriositat dels successos, cosa que va ser cabdal per provocar-ne el fracàs inicial. El dia 18, amb l’exèrcit d’Àfrica ja controlat pels rebels, l’alçament es va generalitzar a la resta del territori peninsular, i va culminar amb el vol de Franco cap a la base aèria de Tetuan des de Gran Canària el dia 19.

Hem escollit explicar i recordar les accions d'homes que van ajudar a neutralitzar el cop en un lloc clau de l’aviació com la província de Múrcia.

Cartagena era una plaça molt important. Comptava amb la major base de l’Armada del Mediterrani, seu operativa d’importants dotacions navals — les dues flotilles de destructors, les flotilles de submarins, les flotilles de torpediners i altres vaixells auxiliars de transport i salvament —, el Quarter de Marineria, el Quarter de Guàrdies d’Infanteria de Marina, la Base de Submarins, els Serveis d’Enginyeria Naval, les Escoles de Bussejadors i Submarinistes, importants dipòsits de combustibles i municions, així com una importantíssima Estació de Radiotelegrafia. Fora del recinte pròpiament dit, quedaven adscrits a la Base els Serveis d’Intendència de l’Armada i la pròpia Prefectura de la Base, així com la Base de San Javier de l’Aeronàutica Naval, que des de 1932 tenia l’Escola d’Aprenents d’Aeronàutica i comptava amb 71 aparells. A més, hi havia la base aèria de Los Alcázares, bressol i primera base d’hidroavions d’Espanya, que depenia de l’Aeronàutica Militar, on operava l’Escola de Combat i Bombardeig.

Los Alcázares va seguir fidel a la República. En canvi, la base de San Javier s’hi va adherir passivament, amb la peculiaritat que la conspiració es va centrar en l’oficialitat, descuidant la marineria i els oficials subalterns —que resultarien claus—. Els mesos previs es va canviar de destinació oficials i es van col·locar altres menys susceptibles de rebel·lar-se, la qual cosa va provocar certa desconexió.
Mentre esperaven el ban de la Capitania de València per pronunciar-se obertament sense èxit, els conspiradors van enviar un hidroavió a València. La marineria i suboficials lleials van moure fitxa, i durant la nit, l’Auxiliar de 3a Carceller, juntament amb diversos mariners, va sortir de la Base Aeronaval (es diu que disfressat de camperol) i es va dirigir a l’Aeròdrom de Los Alcázares, on es van unir a les tropes fidels al govern; prèviament, l’auxiliar Allende havia retirat els percussors de totes les metralladores de la Base Aeronaval. El matí del 19 de juliol, una columna de Los Alcázares va marxar cap a San Javier, on els sollevats van oposar una breu resistència sense les metralladores (de fet, només una va ser utilitzada). A més, la marineria i les classes es van sumar a la columna de Los Alcázares.

Gràcies a l’acció d’uns pocs, es va poder mantenir la base de San Javier gairebé sense danys. Cal que recordem que aquestes bases de Múrcia (amb la base de El Carmolí) van ser lloc de selecció i formació dels pilots republicans durant la Guerra Civil. Aquesta important funció s'ha mantingut fins avui a l'Exèrcit de l'Aire i del Espai, doncs a la Base de San Javier està la important Acadèmia General de l’Aire.

Virgilio Leret Ruiz, avui fa 90 anys, va ser detingut i posteriorment executat per defensar la legalitat. Està considera...
17/07/2026

Virgilio Leret Ruiz, avui fa 90 anys, va ser detingut i posteriorment executat per defensar la legalitat. Està considerat el primer oficial assassinat a la Guerra Civil Espanyola.

De família de militars, van anar a viure a Pamplona des de l’Havana després de la Guerra de Cuba, on va nèixer. Es va graduar a l’Acadèmia d’Infanteria de Toledo el 1920. Amant de l’aviació, va obtenir el títol de pilot el 1928 i el d’enginyer mecànic electricista el 1929. Després de diferents destins es va qualificar en hidroavions el 1933.

Va participar en diferents successos pels quals va rebre sancions, aprofitades per dissenyar el “mototurbocompressor de reacció contínua”, patentat el 28 de març de 1935. Aquest motor a reacció és coetani dels dissenys de Frank Whittle i Hans von Ohain. El 28 d’abril de 1936 el president Azaña el va nomenar professor de l’Escola de Mecànics de Cuatro Vientos per perfeccionar el seu invent, destí que no va poder efectuar. Prèviament, el febrer de 1936, el capità Leret va ser destinat a la base d’hidroavions de El Atalayón, a Melilla.

El 17 de juliol de 1936, a les 17h, es va oposar a la sublevació i va iniciar la defensa la base de El Atalayón amb els seus homes fins que es va acabar la munició. Els hidroavions, sense els motors per tasques de manteniment, no podien volar, i només hi havia una quarta part de la dotació d’homes. Assetjat pels regulars i sense armament, es va rendir, va ser brutalment tractat i finalment afusellat la matinada del 18 amb els alfères Armando González Corral i Luis Calvo Calavia, seminú i amb un braç trencat. Va rebre el grau pòstum de comandant per part de la República.

El projecte patentat de motor a reacció, que s’havia de començar a fabricar el setembre de 1936 als tallers de la Hispano-Suiza, va quedar arxivat. La seva filla Carlota va fer donació de la documentació de la patent al Museu de l’Aeronàutica i Astronàutica, on s’exposa una rèplica a l’hangar 2.

Un altre cop, l’intent de cop d’Estat va frustrar l’avanç científic en aeronàutica, relegant a l’oblit una patent que, revisada tècnicament en l’actualitat, tenia possibilitats reals de construir-se molt abans que la de von Ohain, que va volar en el He-178 el 27 d’agost de 1939.

Podeu llegir sobre el seu motor a la revista Aeroplano 20, on s’explica la patent i el disseny.

Article de David Íñiguez a Ebre 38
https://www.raco.cat/index.php/Ebre/article/view/39917/39936

Dirección

Guifré, 8
Barcelona
08001

Horario de Apertura

16:30 - 19:30

Página web

,https://adar-barcelona.cat/wp-content/uploads/2026/02/DOSSIER-ADAR.pdf

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando ADAR Barcelona - Associació d'Aviadors de la República publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Contacto La Organización

Enviar un mensaje a ADAR Barcelona - Associació d'Aviadors de la República:

Atajos

Compartir