13/10/2026
Estimats voluntaris i voluntàries:
Ha arribat el moment de confessar-vos una cosa.
Hem de parlar.
No sabem si us ho hem dit prou alt i prou clar, tots aquets anys.
Entreu al supermercat amb una armilla blava i un somriure, i comencem a sentir papallones a la panxa.
Algú carrega palets i ens enamorem una mica.
Algú classifica llaunes i ens enamorem una altra vegada.
Algú ofereix una bossa amb un bon dia i ja està, és un match.
El més fort és que sou de totes les edats, de tots els barris i de totes les maneres de ser.
Que no us assembleu en res, tret d’una cosa: que heu dit que sí.
Però el nostre moment favorit és quan us diem gràcies i algú diu “no costa res”, amb aquella modèstia tan atractiva, mentre les dades ho diuen ben clar: quan hi ha voluntariat al punt de venda, les donacions es multipliquen.
I potser per això aquesta carta arriba ara.
Perquè el 13 i 14 de novembre necessitem 15.000 persones com vosaltres.
Perquè part d’aquest país necessita tornar a creure que la gent bona existeix.
I perquè us mereixeu que algú us ho digui sense posar-hi cap condició.
Gràcies per la generositat.
Gràcies pels somriures.
Gràcies per totes les cares diferents que fan que el Gran Recapte sigui tan gran.
Si ja hi heu estat: us estimem.
Si encara no: la porta és oberta, i només hi falta una cara.
La teva.
Pd: comparteix si tu també estàs enamorat/da d’algú que fa voluntariat.
💙Apunta’t a granrecapte.org
