10/09/2026
Avui, Dia Mundial per a la Prevenció del Suïcidi, des d’Obertament volem donar veu a les històries de recuperació. Als testimonis d’activistes supervivents que comparteixen la seva vivència amb la intenció d’ajudar altres persones en els seus moments més difícils.
"Recordo obrir els ulls després del meu primer intent i sentir-me completament desorientada. És una sensació molt estranya passar de sentir que estàs completament sola a tenir de cop tot un entorn pendent de tu.
Continuar vivint no vol dir que, de sobte, vulguis viure ni que tot es resolgui. Hi ha molta confusió, molta por, molta culpa i també moments en què no saps què fer amb el fet d'haver sobreviscut.
No sabria assenyalar un moment concret que em va ajudar. Però recordo demanar als meus pares, plorant, que necessitava ajuda de veritat. A partir d'aquí vaig iniciar un procés amb una psicòloga setmanal que em va permetre començar a entendre moltes coses, però sobretot trobar un motiu per aixecar-me cada matí: transformar el meu dolor en una eina per ajudar altres persones.
Explicar què passa després d'una crisi suïcida és important, perquè sovint només parlem del moment de la crisi o del 'final feliç', i ens oblidem de tota la feina que que hi ha entremig"
Patricia, 22 anys
"Recuerdo la profunda incomprensión después de mi intento de suicidio: nadie me preguntó qué necesitaba ni cómo estaba, e incluso recibí la bronca de una enfermera que me reprochó lo que había hecho... Sin embargo, "lo que no nombramos; sigue existiendo".
Hablar del suicidio no lo provoca, sino que ayuda a prevenirlo, siempre y cuando lo hagamos con responsabilidad"
Antonio, 57 anys
"Abrí los ojos y lo primero que pensé fue -¿que hago viva todavía?-. Estaba convencida de que mi vida iba a llegar a su fin, que no disponía de un plan B para seguir viviendo y la sensación de estar viva, me resultaba extraña.
De alguna forma, un trabajo me ayudó a encontrar salidas a mi situación, a reconciliarme con la vida. Si en aquel primer momento me hubiesen dicho que, con los años, me iba a dedicar a acompañar a otros en su sufrimiento, para intentar evitar que hicieran lo mismo que yo, no les hubiese creído"
Rosa, 59 anys
"Quan
