Plataforma per la Llengua

12/06/2026

🤝 Les administracions locals fan balanç de les polítiques lingüístiques del mandat en la 3a Trobada de la Xarxa ImpliCAT, de municipis actius pel català.

Llegiu la crònica 👇

https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/noticies/6966/les-administracions-locals-fan-balanc-de-les-politiques-linguistiques-del-mandat-en-la-3a-trobada-de-la-xarxa-implicat-de-municipis-actius-pel-catala

12/06/2026

👥 El català és majoritari a Esporles, tot i que perd terreny entre la població de 15 a 44 anys

Segons la diagnosi de Plataforma per la Llenguarma per la Llengua encarregada per l'Ajuntament d'Esporles acredita l'ús habitual i consolidat del català al municipi, tot i que apunta algunes qüestions alarmants.

El mesurament dels usos lingüístics al carrer ha servit per diagnosticar la vitalitat del català entre la població esporlerina, així com per mostrar el compromís del municipi en la implementació d'accions per a la millora de la situació sociolingüística en un futur.

🔗 T'ho explicam 👉 https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/noticies/6960/el-catala-es-majoritari-a-esporles-tot-i-que-perd-terreny-entre-la-poblacio-de-15-a-44-anys

11/06/2026

Els barris no només estan fets d'edificis, establiments, carrers i places. Els barris també són les llengües que s'hi parlen, els comerços que els donen vida, les relacions que s'hi construeixen i la memòria que s'hi transmet de generació en generació.

Ens deien que la gentrificació era modernitat. Que era progrés. Que era, en definitiva, inevitable. Però darrere dels lloguers impossibles, dels comerços de tota la vida que desapareixen i dels barris que es converteixen en productes globals, hi ha una pregunta que gairebé ningú s'ha fet fins ara: què passa amb la llengua, amb la 𝑛𝑜𝑠𝑡𝑟𝑎 llengua?

Ara, Plataforma per la Llengua hem demostrat que quan l'habitatge s'encareix, quan els veïns han de marxar, quan el comerç local és substituït i quan la vida comunitària es debilita, també desapareixen espais on la llengua catalana podia viure, fins ara, amb normalitat.

Perquè l'impacte de la gentrificació sobre la llengua al Poblenou, com en tants d'altres barris, exemplifica les transformacions urbanes d'un model de ciutat que expulsa veïns, transforma el comerç i altera els equilibris lingüístics i socials d'un barri. Però som a temps de revertir-ho, i per això tenim solucions. Perquè defensar la llengua també és defensar barris vius. On es pugui viure, arrelar, estimar, jugar i parlar en una llengua que esdevingui una eina de cohesió, identitat i futur.

És hora d'obrir aquest debat i hem vingut per fer-ho. Perquè volem que la llengua torni a casa.

plataforma-llengua.cat/llengua-torna-a-casa
🪴

11/06/2026

🎙️ Els alumnes de l' han creat l'himne del festival Caparruts de la mà del cantant de música urbana .loc en un taller en català!

El taller és una iniciativa de Plataforma per la Llengua en col·laboració amb l'entitat cultural .

11/06/2026

❌ Disset mesos de re**rd en una causa judicial per haver exercit el dret de fer servir el català: donem suport a l'advocat Pep Cruanyes.

Calen mesures urgents perquè l'ús del català no pugui provocar vulneracions del dret a la tutela judicial efectiva!

https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/noticies/6962/disset-mesos-de-re**rd-en-una-causa-judicial-per-haver-exercit-el-dret-de-fer-servir-el-catala-donem-suport-a-ladvocat-pep-cruanyes

11/06/2026

🎙️ Els alumnes de l'IES Capdepera creen l'himne del festival Caparruts de la mà del cantant de música urbana Nel·lo C en un taller en català

El taller de música urbana és una iniciativa de Plataforma per la Llengua en col·laboració amb l'entitat cultural Caparruts

L'activitat forma part de les accions previstes en el conveni que van signar ambdues entitats l'any passat

📽️ Vegeu el vídeo en aquest enllaç: https://www.youtube.com/watch?v=nTn1gJ_nbfY

🔗 T'ho explicam: https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/noticies/6952/els-alumnes-de-lies-capdepera-creen-lhimne-del-festival-caparruts-de-la-ma-del-cantant-de-musica-urbana-nello-c-en-un-taller-en-catala

10/06/2026

🎓 Les alguereses Aurora Bassu, Natascia Caria, Elisa Ceravola i Floriana Monti han vencit los contributs de Plataforma per la Llengua l'Alguer per participar a la Universitat Catalana d'Estiu.

Presentaran un article explicant la pròpia experiència que siguerà publicat a 'Al Portal, Veus de l'Alguer'.

https://www.plataforma-llengua.cat/que-fem/noticies/6959/les-alguereses-aurora-bassu-natascia-caria-elisa-ceravola-i-floriana-monti-han-vencit-los-contributs-de-plataforma-per-la-llengua-per-participar-a-la-uce

09/06/2026

Està demostrat: aprendre català surt a compte. 💸

El 'premi salarial' per a aquelles persones que saben parlar-lo i escriure'l és d’aproximadament el 18%. Ho ha constatat Antonio Di Paolo, professor de la Universitat de Barcelona 🎓

El premi salarial per a aquelles persones que saben parlar i escriure en català és d’aproximadament el 18%

08/06/2026

Demà, el Papa visitarà la Sagrada Família de Barcelona per homenatjar Antoni Gaudí.

Però es pot homenatjar plenament el seu llegat sense donar protagonisme a la llengua que ell mateix considerava part essencial de la seva identitat?

Plataforma per la Llengua demanem que el català tingui una presència destacada durant la visita a Catalunya, especialment a la Sagrada Família i a Montserrat: perquè hi tenim tot el dret i perquè era la llengua de l'arquitecte català.

Us volem sentir en la llengua de Gaudí! 🔥

04/06/2026

Benvolgut Papa Lleó XIV,

El passat 27 de març us vam adreçar una carta demanant que es tingués present el català, la llengua de Gaudí, en el vostre viatge a Catalunya. Ara voldríem reiterar aquesta petició amb una nova missiva.

Quan la torre de Jesucrist de la Sagrada Família sigui culminada i beneïda, ens agradaria que aquest moment històric reconegués també la llengua i la identitat cultural de Gaudí i del poble català. El fet que, de moment, sigui en castellà ha generat preocupació entre la ciutadania.

De fet, Antoni Gaudí va afirmar en una entrevista el 1917: "𝑃𝑎𝑟𝑙𝑎𝑟 𝑐𝑎𝑡𝑎𝑙𝑎̀, 𝑝𝑒𝑟 𝑛𝑜𝑠𝑎𝑙𝑡𝑟𝑒𝑠, 𝑒́𝑠 𝑢𝑛 𝑜𝑏𝑙𝑖𝑔𝑎𝑡 ℎ𝑜𝑚𝑒𝑛𝑎𝑡𝑔𝑒 𝑞𝑢𝑒 𝑓𝑒𝑚 𝑎𝑙 𝑛𝑜𝑠𝑡𝑟𝑒 𝑜𝑟𝑖𝑔𝑒𝑛." La seva obra no es pot entendre plenament sense la llengua, la cultura i la terra que la van inspirar.

La Sagrada Família és avui un símbol universal de la fe cristiana, però també és una expressió profundament arrelada a Catalunya. La seva arquitectura reflecteix una manera d’entendre el món que beu de la tradició, de la natura i de la sensibilitat del nostre poble.

El català ha estat i és el vehicle de pregària i de transmissió de fe dels catalans des de fa molt segles. Per als creients catalans, una benedicció tan significativa en la seva llengua suposaria proximitat pastoral i de reconeixement a una tradició espiritual profundament arrelada al nostre país.

Voldríem recordar que Gaudí va ser detingut per la policia espanyola el 1924 per parlar en català a Barcelona i negar-se a abandonar la seva llengua materna. Aquest episodi testimonia la seva fidelitat a la seva identitat cultural i espiritual.

Per això, creiem que seria especialment significatiu que la benedicció de la Torre de Jesús fos en català. Seria un gest de respecte envers Antoni Gaudí i envers la comunitat que ha mantingut viu el seu llegat. Nosaltres ens oferim per a traduir-la al català.

Respectuosament, demanem a Sa Santedat i el Vaticà que tinguin present aquesta petició per a la benedicció de la torre de Jesucrist de la Sagrada Família.

El català, la llengua de Gaudí i de la fe de milions de catalans, és també una part essencial de la seva obra.