21/08/2023
PROTOCOL DE PREVENCIÓ I ACTUACIÓ CONTRA LES AGRESSIONS MASCLISTES, RACISTES I LGTBIFÒBIQUES EN ESPAIS DE FESTA DEL BARRI DE SANTS_2023
Des de fa temps, alguns col·lectius del barri de Sants vam decidir començar a treballar per fer que les festes als nostres espais i als nostres carrers estiguessin lliures de masclisme. Ara, hem començat a treballar també perquè estiguin lliures de racisme i lgtbifòbies.
Massa sovint hem vist com les dinàmiques i les inèrcies dels espais festius poden afavorir que es produeixin agressions sustentades pels privilegis que el sistema patriarcal colonial capitalista atorga de forma selectiva. Després d’uns anys aplicant un protocol sobre violències masclistes, inspirat en les accions d’altres barris que ens han ajudat a ser més conscients i a fer més visibles les agressions que es produeixen, hem començat a treballar sobre altres eixos d’opressió. Comencem de forma modesta, conscients que fem t**d, posant-hi mirada i començant a provocar converses i debats que ens obliguin a reflexionar col·lectivament, a canviar pràctiques i actituds, i a posicionar-nos en les lluites. És imprescindible estar organitzades per prevenir i reaccionar a les violències de forma col·lectiva.
Entenem que aquests tipus d’agressions són una de les expressions del sistema patriarcal i colonial, i en tant que sistèmiques, cal d’assumir col·lectivament la responsabilitat de fer que no tinguin cabuda al nostre barri. Volem espais on ningú hagi d’estar alerta; on tothom pugui ser lliure de relacionar-se amb qui vulgui, quan vulgui i com vulgui.
Aquest protocol està fonamentat en el que es va utilitzar durant anys anteriors, que s’ha intentat enriquir per poder fer un abordatge de les violències més ampli i interseccional, tot i que és clar que encara falta molt per fer. Per tant, entenem que aquest document és dinàmic, que és el resultat d’un procés en marxa que ha de continuar any rere any, nodrint-se de les pràctiques i reflexions dels col·lectius del barri.
OBJECTIUS DEL PROTOCOL
Prevenció. Fomentar les actuacions preventives per evitar que es produeixin agressions.
Empoderament. Garantir un espai de seguretat i confiança on, en el cas de produir-se una agressió masclista,ra***ta o lgtbifòbica les persones afectades se sentin amb prou suport i confiança per actuar per elles mateixes.
Resposta. En cas que la persona o les persones afectades necessitin suport, el protocol servirà com a guia actuar de manera conjunta, amb un procediment acordat i legitimat pels col·lectius del barri.
PREMISES BÀSIQUES
Ni les drogues, ni l’alcohol, ni el vestuari, ni les mirades… Res justifica una agressió.
La violència sempre es dona sota un marc d'abús de poder, és dirigida i intencional. Si alguna persona detecta que està sent agredida sota aquest marc, s'ha d'atendre la situació com una agressió. Cadascú té els seus límits, que són variables en funció de les vivències de cada persona. No és legítim qüestionar els límits de l'altra.
Una agressió és un abús de poder d’una persona sobre una altra: no és un malentès, ni un conflicte.
Totes i tots podem ser agressors/es: totes i tots podem traspassar els límits de l’altra persona, ja que aquests són subjectius. És el que cadascú sent. Hem de recordar que ens socialitzem en un sistema patriarcal i ra***ta.
Les violències masclistes i lgtbifòbiques s’articulen des dels privilegis que otorga la cis-hetero-masculinitat, i les racistes des dels privilegis de la blanquitut, i es poden executar per separat, però també interseccionades, aprofitant la persona agressora privilegis provinents de diferents condicions. Totes aquestes violències formen part del sistema cis-hetero-patriarcal-colonial, ajudant a sustentar-ho a través de les diferents formes que adquireixen les violències: tant a l’àmbit públic i privat, en tots els graus de relació, entre iguals i també de les institucions cap al poble, etc.
La idea que “allò personal és polític” ens porta a plantejar aquest protocol que, lluny de jerarquitzar les relacions, volem que serveixi perquè totes siguem coneixedores d’aquesta realitat i ens involucrem amb les afectades, que finalment som totes si la premissa és que volem unes festes sense violències masclistes, racistes i lgtbifòbiques, dins les quals totxs puguem gaudir d’un espai segur. Volem també unes festes anticapacitistes, sent un eix en el qual estem començant a treballar, però del que encara en falten molts coneixements i feina.
Les persones agredides poden decidir denominar-se víctimes, o no, sense perjudici sobre la seva credibilitat. En tot cas, hem d'actuar sempre amb el consentiment de la persona agredida, i respectar la seva decisió personal i política. L'objectiu principal és l’empoderament de la persona agredida, i, per tant, aquest protocol neix com un mecanisme de protecció transversal de l’espai, però sense menystenir mai la decisió de la persona que pateix l’agressió.
L’autodefensa pot ser la primera opció de moltes persones. És totalment legítima i respectarem la decisió de les persones agredides en cas que decideixin actuar soles o amb les persones del seu voltant, entenent com autodefensa qualsevol acció de resposta a una agressió prèvia.
DE QUÈ PARLEM QUAN PARLEM D’AGRESSIONS MASCLISTES, RACISTES I LGTBIFÒBIQUES EN CONTEXTOS FESTIUS?
Parlem d’una forma (física o no) d’articulació de les violències estructurals sobre una persona per motius de gènere (violència masclista i transfòbia), dissidència estètica (gordofòbia), orientació sexual (lesbofòbia, bifòbia, homofòbia), d’origen (xenofòbia), de racialització (racisme), de cultura religiosa (islamofòbia), entre d’altres. Així, exemples d’aquestes conductes inclouen (tot i que no només):
Comentaris ofensius i/o degradants, abusos verbals o qualsevol altre comportament hostil com insults, burles, comentaris despectius sobre la persona, floretes (“piropos”) indesitjades... que tenen per objectiu ridiculitzar a una persona o grup.
Formes no benvingudes de contacte físic, tocaments no desitjats que incomodin, violentin o no agradin a la persona o grup que els pateix.
Exhibició de símbols masclistes, racistes o lgtbifòbics ofensius.
Qui l’exerceix?
Com s’ha comentat, aquestes conductes actuen com a tractaments diferencials d'una persona a causa del seu origen, racialitat, orientació sexual o adscripció de gènere. Així, la persona agressora pot ser un company o qualsevol persona que es trobi en el context, ja que totes les persones podem traspassar els límits d'altres persones sense admetre-ho. Es poden reproduir aquestes agressions entre persones conegudes i desconegudes, entre companys de militàncies, de col·lectius o d’entitats. Entenent que el cis-hetero patriarcat colonial és un sistema de poder on algunes identitats gaudeixen de privilegis, entenem que la majoria d’agressions es produeixen sobre les dones, altres persones amb identitats de gènere no hegemòniques, i les persones migrades i/o racialitzades.
On es poden produir?
Totes aquestes agressions són formes d'opressió estructural que apareixen constantment en la nostra quotidianitat i en els nostres espais i s’emparen en els múltiples paraigües que tenen a veure amb les inercies socials com el “bon-rotllisme”, el context festiu, les drogues i la idea que el que passa en aquests contextos forma part de la vida privada de cadascú. Aquest còctel d'elements funciona com a legitimador de les conductes de les persones agressores i, per tant, no legitima els possibles sentiments de malestar, protesta o resposta de la persona agredida i permet que aquestes formes de violència quedin silenciades, minimitzades i reproduïdes. Des d'una perspectiva antipatriarcal, aquest tipus d'accions no són anècdotes aïllades sinó que responen i formen part d'una violència estructural. Denunciar-les i combatre-les es una manera de fer política.
PREVENCIÓ (ABANS DE LA FESTA)
És de vital importància fomentar les actuacions preventives per tal de caminar cap a unes festes no masclistes ni discriminatòries, és a dir, que contemplin els diferents eixos d’opressió i que treballin per prevenir els seus impactes. A continuació es presenten les actuacions que es contemplen en el marc d’aquest protocol.Programació de les festes amb perspectiva de gènere interseccional, en els concerts, tallers i activitats que es facin, posar el focus en qui ocupa els escenaris o dirigeix l’activitat, i quines persones se senten convidades.
Distribució de l’espai amb perspectiva de gènere interseccional.
Convocatòria de manifestació no mixta a l’inici de les festes majors com a declaració de que volem unes festes lliures de violències i discriminacions. S’ha d’organitzar amb col·lectius transfeministas i de persones racialitzades i/o migrades.
Elaboració de materials gràfics i audiovisuals:
Cartells interns explicatius sobre les línies d'actuació en cas d'agressió, dins la barra (protocol d’actuació).
Cartells preventius penjats per la zona on cada col·lectiu adherit fa les festes.
Cartells informatius sobre el protocol als espais de festa (“si et sents agredida i vols col·laboració, comunica-ho a la barra. Juntes podem”).
Falques que aniran sonant entre els concerts i cada vegada que es produeixi una agressió. Important parlar amb les tècniques de so.
Cal cuidar el disseny dels cartells, incloent la perspectiva transfeminista en contingut, imatges i difusió, com a posicionament polític que faci sentir invitadx a les persones amb identitats dissidents.
Especificar la no mixticitat de les activitats que així siguin als cartells, publicacions per xarxes socials, etc.
Manifest per llegir a l’inici de la festa, amb mirada transfeminista i antira***ta. Cal repetir-lo cada dia si és una festa que dura més d’un dia, com per exemple la festa major.
Difusió del protocol per totes les vies adients.
Traspàs del protocol i formació a les persones i col·lectius que hagin d’aplicar-ho. En la formació, incloure situacions masclistes, lgtbifòbiques i racistes.
Explicació del protocol a les persones que participen de la organització de la festa i a les persones dels grups de música. Especificar que s’aplicarà per tothom.
Recordar que no s’ha de donar per fet el pronom de ningú. Preguntar-ho a la persona.
Generar espais no mixtes, o activitats concretes no mixtes.
ACTUACIÓ DAVANT UNA AGRESSIÓ
En aquest apartat trobem la proposta d’actuació concreta en el cas que hi hagués una agressió masclista, lgtbifòbica o ra***ta durant una festa. Com ja s’ha indicat, les agressions poden ser executades per persones del públic de la festa o de l’organització, sent en tots dos casos aplicable aquest protocol. Cal remarcar que no només es donarà una resposta a l’agressió en el moment en què aparegui, sinó que es contempla un acompanyament posterior si la persona agredida ho demana. També contemplem que la persona agredida respongui practicant l'autodefensa entenent que té diverses dimensions i formes, com la verbal, corporal, física, etc. En aquest cas, se li donarà suport en la seva reacció, podent tenir un acompanyament posterior si ho desitja.
Cal que hi hagi un espai ben indicat on les persones puguin adreçar-se en cas que pateixin o siguin testimoni d’una agressió, i on hi hagi una o diverses persones encarregades de gestionar l’actuació, intentant que sempre que sigui possible la presencia dels homes blancs cishetero sexuals sigui minoritària davant de les dones, les persones amb identitats dissidents, i les persones racialitzades, per tal de generar un espai de confiança per les persones agredides o denunciants.
Consideracions i pautes d’intervenció
En cas que la persona que informa de l’agressió no sigui qui l’ha patit, el primer pas és anar a parlar amb la persona agredida, per veure si necessita o desitja una resposta col·lectiva.
Cal tenir en compte que en el moment en que se surt del punt identificat caldria que hi hagués una altra persona per si es donés el cas de que se’n produís una altra.
En cas que es cregui convenient se li pot demanar a la persona que ha informat de l’agressió que ens acompanyi a parlar amb la persona agredida.
Cal tenir un lloc determinat on poder parlar amb tranquil·litat i respectant la intimitat de la persona agredida.
Intentar ser el més acollidorx possible sense ser invasivx o imprudent. Preguntar a la persona si necessita parlar, aigua, etc. i quin tipus de consol necessita. NO posar el pes de la gestió sobre la persona agredida.
En la mesura del possible, deixar que la persona expliqui tot el que necessiti, evitant interrompre la seva narració dels fets, si necessitem detalls o aclariments, demana-les al final. Si fos necessari, anota les preguntes per a que no se t’oblidin.
Evita preguntar detalls morbosos o escabrosos que no tinguin importància a l’hora de gestionar la situació d’agressió.
Evitar treure importància al que t’estan explicant.
Evita judicis de valor i l’ús de frases com: “no crec que sigui per tant”, “estem de festa”, “seguir que no hi havia mala intenció”, “no t’ho prenguis malament, estarien fent broma amb tu”, “no em sembla greu”, “en la meva opinió ho era racisme”...
Evita fer comparacions entre alguna situació de prejudici racial que hagis pogut passar i la situació de racisme que viuen diàriament les persones racialitzades.
Queda’t amb el número de telèfon de la persona i dona-li i el teu, per si necessita alguna cosa i per fer un seguiment de la situació sobretot si aquella persona va a denunciar a través de canals oficials de denúncia.
En cas que es produeixi una agressió física hi ha un sol nivell d’actuació que és l’expulsió directa de la persona o persones agressores. És important que la persona agredida passi un reconeixement mèdic i sol·liciti un parte de lesions per poder adjuntar a la denúncia en cas que la vulgui realitzar.
Si no es tracta del cas anterior i la persona agredida no vol donar cap resposta, és la seva decisió. Li diem on ens pot trobar en cas que en algun moment ho vulgui.
Si la persona agredida ho demana, actuarem seguint els següents passos:
AVÍS: se li comunica a la persona agressora que està realitzant una agressió sexista, ra***ta o lgtbifòbica (segons el cas) i que la persona agredida se sent incòmoda i violentada. Se li fa saber que si no atura aquesta actitud, serà expulsada de la plaça / parc / espai de festa.
EXPULSIÓ: si la persona agressora no atura l'acció (en comptes d’assetjament, per incloure totes les violències), se la farà fora de l’espai. Un grup de persones prèviament formades s'encarregarà d'expulsar a l'agressor. La metodologia proposada és mitjançant una muralla humana. És responsabilitat de totes que aquesta persona no torni a entrar la plaça / parc / espai de festa.
En tot moment cal recolzar i donar suport a la persona agredida, i és important vigilar que no se senti exclosa de l’espai de festa.
És molt important preservar la identitat de la persona agredida i no fer-ne cap referència. Cal tenir cura amb el llenguatge que utilitzem.
No volem generar una confrontació directa si no és imprescindible. Per tant, la primera línia ha d’estar formada per persones que se sentin capaces de fer front a la situació de manera responsable i coherent, prioritzant situacions no violentes. Cal tenir en compte que l’alcohol i les drogues poden dificultar aquesta situació, per tant, cal que totes en siguem conscients i ens responsabilitzem del seu consum abans d’actuar.
Quan s’ha efectuat l’expulsió, es recorda per megafonia que no es toleraran actituds masclistes, lgtbiqfòbiques, racistes, ni discriminacions de cap tipus en aquest espai. Es llegirà el manifest.
Si davant de la magnitud d’una agressió, les persones del Punt Lila ho consideren adient, es pot donar per finalitzada la festa, parant la música, la dispensació de begudes a la barra, i qualsevol altra activitat de la programació, a més d’avisar per megafonia del tancament i el motiu. L’organització de la festa acatarà la decisició de les companyes del Punt Lila / Comi Cures, per garantir la seguretat de les persones participants i de l’organització.
Si des de l’organització no es pot aturar una agressió, o la violència s’ha escalat i ja no és gestionable, es pot trucar a la policia però sempre avisant previament perquè les persones en situació administrativa il·legal o amb causes repressives obertes puguin marxar abans que arribin els cossos policials.
Hem de tenir en compte que les agressions poden veure’s agreujades quan s’entrecreuen diferentes tipus de violències. Per tant, cal estar alerta als diferents eixos d’opressió que intervenen en cada cas, per poder respondre de manera coherent.
El protocol s’aplica fins que s’acaba la recollida, per respondre en cas de que es produeixin agressions quan la gent comença a marxar.
ACOMPANYAMENT
Davant d’una agressió oferirem acompanyament a la persona agredida, en cas que el necessiti. Aquest acompanyament pot consistir en estar pendent els dies següents, derivar a recursos i acompanyar en aquestes visites o si vol denunciar.
En el cas que la persona agredida necessiti atenció mèdica i interposar una denúncia, les persones formades prèviament faran un acompanyament. Disposarem també d’un full de recursos a qui derivar en els casos de violència masclista, ra***ta i lgtbifòbica.
Intercanviar telèfons o algun mitjà de contacte per si més endavant necessita alguna cosa per a poder tenir un seguiment i donar suport en cas que posteriorment ho necessiti.
En tots els tipus d’acompanyament, és important ser conscients de què podem i de què no podem assumir, per no trobar-nos amb una situació que no som capaces de gestionar.
DESPRÉS DE LA FESTA
Establir una reunió diària per poder acompanyar-nos, però també per fer valoracions de com han anat les actuacions, recomanacions i temes a tenir en compte els següents dies i, si s’escau, fer els canvis corresponents.
És important fer una valoració col·lectiva de com ha anat la festa i l’aplicació del protocol, per tal de detectar coses a millorar o a treballar de cara a les següents festes. Cal fer un retorn al barri d’aquesta valoració, entenent que la responsabilitat de treballar per prevenir i respondre a les agressions masclistes va més enllà dels col·lectius.
Es revisarà el correu diàriament durant les festes i també amb posterioritat per si arriben denúncies d’agressions, per visibilitzar-les i fer-ne la gestió oportuna, en cas que calgui. També es farà seguiment per part d’aquelles persones que hagin donat el telèfon de contacte a persones agredides.
AGRAÏMENTS
Agraïm a les companyes de Poble Sec, Gràcia, el Fort Pienc, Sarrià, les Corts i Sant Cugat i t.i.c.t.a.c., pel fet d’haver compartit amb nosaltres els seus protocols, els seus recursos, les seves experiències i els seus coneixements, que ens han servit de referència per a redactar aquest document i per a posar-lo en pràctica.
RECURSOS
Espais de denúncia i acompanyament (psicològic i/o legal) d’agressions: La denúncia és una opció, però no una obligació, no s’ha d’intentar forçar.
SOS Racisme: SAID
Telèfon 93.301.05.97
WhatsApp 652. 87.34.06.
OND (oficina per la NO Discriminació)
93. 132.20.00 C/ Ferrán, 32, Barcelona.
PIAD (Punt Informació i Atenció a les Dones)
Telèfon: 900 703 030
Correu: depèn del barri.
SARA (Servei d'Atenció, Recuperació i Acollida)
Telèfon: 900 922 357
Correu: [email protected]
OBSERVATORI CONTRA L’HOMOFÒBIA
Denúncia a través de formulari web: https://och.cat/denuncia/
