19/06/2026
Aquest any, la Laura, una de les alumnes en pràctiques que ens ha acompanyat, ha decidit fer allò que semblava impossible: posar per escrit què és el Badiu.
I ho ha fet a la seva manera: observant, escoltant i captant aquells petits moments que, sense adonar-nos-en, formen part de la nostra essència.
Des de l'art de respondre tres preguntes alhora mentre obres la porta, fins a l'operació llampec quan arriba el camió de les viandes. Des de convertir qualsevol crisi en un ball improvisat fins a la màgia quotidiana del Manduka i els dinars compartits.
Un protocol divertit, però també molt real.
Perquè darrere de cada anècdota hi ha coses molt importants: el treball en equip, la confiança, la flexibilitat, l'acompanyament, l'escolta i la capacitat de ser-hi sempre que algú ho necessita.
I, tal com ella mateixa recull al final del document, hi ha una part que no cap en cap protocol: les trucades per saber com està algú, les videotrucades entre mil tasques, les xarxes de suport que es creen sense fer soroll i aquesta manera tan nostra de no deixar ningú enrere.
💚 Gràcies per aquest regal. Ens ha fet somriure, emocionar-nos i recordar que allò que fem cada dia pot semblar normal per a nosaltres, però és extraordinari quan algú ho mira amb ulls nous.
