L’any 2006, davant l’interés de l’Ajuntament que els gegants poguessin ballar, un grup de persones engrescades amb aquesta idea es varen constituir com a Colla de Geganters. Els gegants actuals varen ser fets l’any 1988 per acord de la Comissió de Cultura de l’Ajuntament d’Alcúdia i des d’aquell moment cada any durant les festes patronals es col·locaven a les portes de La Sala, ja que eren uns geg
ants estàtics. La tasca d’indumentària i selecció de material va ser dirigit per Antoni Bibiloni, i el sastre Bartomeu Massanet va ser l’encarregat de confeccionar les peces dels vestits: la geganta fou vestida amb indumentària del segle XVIII i el gegant a l’estil dels inicis del segle XIX. El primer pas va ser modificar l’estructura interna dels gegants per aconseguir més lleugeresa, comanda que dugué a terme el mancorí Manel Alba. A la vegada s’aprofità l’ocasió per refer totalment el vestuari, treball que tornàren dur a terme les mateixes persones que hem citat anteriorment. I així, dia 17 de desembre de 2006, els Gegants d’Alcudia, preparats per ballar i amb aire totalment renovat varen ser presentats al públic a les portes de La Sala. El ball inaugural es va dur a terme a la Plaça de la Constitució, amb música i dansa originals d’Antoni Bibiloni. Els dos personatges es varen presentar baix el nom de Madó Aina i l’Amo En Jaume Panxa-roja, fent referència aquest darrer al malnom amb el qual són coneguts els alcudiencs a la resta de l’illa. Apareixen en aquesta nova etapa vestits com una parella acomodada de la part forana de mitjan segle XIX. Ella amb guardapeus llistat, gipó de domàs i senyorial manta espessa. Ell amb calçons a l’ampla atornasolats, guardapits florejats i gec de panyo negre. El dia 25 d'Octubre del 2010 van presentar-se els nous gegantons Pere i Victòria a la trobada de Gegants d'Alcúdia. Han estat construïts per en Ramon Aumedes (taller Sarandaca de Granollers); el vestuari ha estat confeccionat per Tomeu Massanet, amb el disseny del segle XIX d'Antoni Bibiloni. En l’aspecte de la dansa cal destacar per una part els canvis de ritme (una primera part tranquila seguida d’una altra molt alegre) i per l’altra la bellesa en els moviments de ball de la geganta gràcies al material i proporcions del seu guardapeus.
