06/09/2026
EL PATIMENT DELS INVISIBLES
Ahir a la nit vam rebre l’avís d’una xica, que passejant al seu gos, havia vist un g*t que caminava malament.
L’havien atropellat. El seu amic no es desenganxava del seu costat.
Ens va trencar el cor vore el vincle que compartien dos éssers que sobreviuen als carrers del nostre poble.
No fa falta que t’agraden els g*ts, però ser compassiu i empatitzar amb ells no costa res.
I frenar, perquè pels carrers del nucli antic, no fa falta córrer. I ajudar, perquè natros no podem estar 24hores pendents, i deixar-los tirats perquè natros no podem acudir, mai ha de ser una opció.
El g*t està ingressat amb pronòstic reservat. No té res trencat, però el cop està tot al cap.
Els g*ts de carrer no viuen, sobreviuen. És faena de tots que les coses canvien i ens puguem convertir en un poble que respecte i estime als animals.