04/06/2026
🌼 Ací descansa des d’avui la nostra estimada Dolça, una gateta especial, independent i molt carinyosa.
Un veí ens ha avisat que l’havia trobada sense vida a la vora del barranc, al costat mateix de la torre, un lloc tranquil i envoltat d’horts.
La Dolça va aparéixer a la nostra vida per fer-la millor, amb les seues converses, la seua manera tan particular de comunicar-se i el seu amor incondicional.
Fa uns quatre anys la vam acollir. S’havia escapat del tancat on la tenia un veí, que ja no va voler saber-ne res més. Des d’aleshores, va trobar amb nosaltres una llar.
Durant tot aquest temps ha sigut una companya inseparable de Nel·lo, el gosset que també vam acollir. Cada dia ens acompanyava als passejos, però sempre tornava. Mai no s’allunyava massa. Sabia perfectament on era casa seua.
Portem una ratxa molt dura: gats adults amb malalties cròniques, un gatet pendent d’una intervenció quirúrgica, altres gatets als quals hem hagut de dir adéu... i ara la Dolça, la nostra Dolci, tan dolceta. 💔
Avui m’he sentit molt malament. De vegades em pregunte de què servix tant d’esforç: alimentar i cuidar els gats comunitaris, gestionar acollides i adopcions, esterilitzar, buscar finançament i intentar arribar a tot... si després no pots protegir aquells que més estimes, si no tens prou temps per estar amb ells o fer-los tot el cas que voldries.
Tots tenim una vida. La Dolça era lliure, però no era una gata de carrer. Sabia que ací tenia casa seua, el seu refugi, la seua família humana.
Ho sent, Dolça.
Com t’enyorarem, Dolci🤍🐾
Jo i els gatets de la torre
