18/05/2026
📜 Després de la desfeta de Muret (1213), on el rei Pere el Catòlic caigué defensant els seus vassalls occitans dels croats francesos, el seu fill, l'infant Jaume, que l'enemic tenia retingut a Carcassona, fou alliberat per ordre del papa Innocenci III.
Els primers anys del jove rei Jaume, orfe i atabalat per les intrigues cortesanes, foren difícils.
Tot canvià amb les conquestes de Mallorca (1229) i València (1238) als musulmans, que li valgueren prestigi, autoritat i l'aurèola de "conqueridor".
L'any 1239 visità Montpeller, on havia nascut, i fou aclamat com a alliberador d'Occitània, fet que l'incomodà.
Se n'esperava que expulsés els francesos però el rei -tement el "vesper" occità- optà per la diplomàcia.
Així, procurà enllaçar les nissagues comtals de Tolosa i Provença, que tenien sengles comtesses hereves, per forjar un front contra l'avenç francès.
L'any 1242, amb la massacre d'inquisidors d'Avinhonet, reviscolà la resistència occitana però fou doblegada amb la caiguda de Montsegur (1244) i la situació es complicà.
Malgrat les maniobres de Jaume, Beatriu de Provença es casà amb Carles d'Anjou (1246) i Alfons de Poitiers acabà heretant Tolosa com a consort de l'hereva al comtat, Joana (1249).
Amb l'enllaç de les comtesses amb els dos germans de Lluís IX de França, Tolosa i Provença acabaren en l'òrbita francesa. Jaume assumí llavors la renúncia al Llenguadoc.
L'11 de maig de 1258, a Corbeil (França), els procuradors del rei Jaume i Lluís IX de França signaren un tractat que delimitava llurs dominis.
El rei d'Aragó renunciava als drets sobre Tolosa, Carcassona, Besiers, Narbona i Nimes, entre altres territoris occitans, però mantenia la seva Montpeller.
El rei francès, al seu torn, renunciava als drets que al•legava sobre els comtats catalans com a successor de Carlemany.
La negociació inclogué el casament d'Elisabet, filla de Jaume, amb el príncep Felip, hereu de Lluís IX.
Així, la desvinculació dels comtes catalans respecte al rei de França fou implícitament reconeguda i la frontera entre llurs dominis queda tàcitament fixada a la serra de les Corberes.
La política catalano-aragonesa girà l'esquena a Occitània i es reorientà al Mediterrani.
