Casal de Catalunya de Buenos Aires

09/08/2026

La palabra “nyicris” es un sustantivo y adjectivo muy gráfico en catalán que se utiliza para referirse a una persona enfermiza, débil, delgada o de constitución frágil. Se aplica habitualmente a quien tiene poca fuerza física, aspecto endeble o parece enfermar con facilidad. Los equivalentes más adecuados en castellano, según el matiz, son endeble, enclenque, esmirriado o enfermizo.

Ejemplo:
De petit era un nyicris que ho agafava tot, però ara fa molt d'esport i està fort.

Traducción:
De pequeño era un enclenque que lo pescaba todo, pero ahora hace mucho deporte y está fuerte.

La paraula “nyicris” és un substantiu i adjectiu molt gràfic en català que s'utilitza per referir-se a una persona malaltissa, feble, primeta o de constitució fràgil. S'aplica habitualment a qui té poca força física, aspecte endebla o sembla agafar malalties amb molta facilitat.
Exemple:
De petit era un nyicris que ho agafava tot, però ara fa molt d'esport i està fort.

09/08/2026

Nacida en 1991 de la mano de cinco actrices recién graduadas en el Institut del Teatre, T de Teatre revolucionó las artes escénicas catalanas imponiendo un estilo propio caracterizado por un humor ágil, fresco y una agudísima mirada sobre las relaciones humanas y la cotidianeidad. Con montajes emblemáticos como “Petits contes misògins”, “Homes!”, “Criatures” o “Jet Lag” —esta última convertida en un hito televisivo de culto—, la compañía liderada por Mamen Duch, Míriam Iscla, Marta Pérez, Carme Pla y Àgata Roca ha sabido reinventarse de forma constante colaborando con dramaturgos y directores de renombre internacional. Más de tres décadas después, T de Teatre se mantiene como un referente indiscutible del teatro contemporáneo, destacando por su impecable comicidad, su rigor actoral y un compromiso ininterrumpido con la creación colectiva.

Nascuda l'any 1991 de la mà de cinc actrius acabades de graduar a l'Institut del Teatre, T de Teatre va revolucionar les arts escèniques catalanes imposant un estil propi caracteritzat per un humor àgil, fresc i una agudíssima mirada sobre les relacions humanes i la quotidianitat. Amb muntatges emblemàtics com 2Petits contes misògins”, “Homes!”, “Criatures” o “Jet Lag” —aquesta última convertida en una fita televisiva de culte—, la companyia liderada per Mamen Duch, Míriam Iscla, Marta Pérez, Carme Pla i Àgata Roca ha sabut reinventar-se de manera constant col·laborant amb dramaturgs i directors de renom internacional. Més de tres dècades després, T de Teatre es manté com un referent indiscutible del teatre contemporani, destacant per la seva impecable comicitat, el seu rigor actoral i un compromís ininterromput amb la creació col·lectiva.

09/08/2026

La expresión “fer beure a galet” es un modismo catalán muy extendido que se utiliza cuando se convence a alguien de algo falso de manera fácil, haciéndole creer una mentira o engañándolo sin que apenas se dé cuenta. Hace referencia a la acción de beber con porrón directamente por el pitorro fino (el galet): la persona que bebe solo se dedica a tragar lo que le echan, sin control ni cuestionamiento. Los equivalentes más adecuado en castellano son: vender un buzón, meter el perro o dar gato por liebre.

Ejemplo:

Li van dir que el cotxe estava com nou i ell ho va acceptar tot. Li van fer beure a galet.

Traducción:

Le dijeron que el coche estaba como nuevo y él se lo creyó todo. Le metieron el perro.

L'expressió “fer beure a galet” és un modisme català molt estès que s'utilitza quan es convenç algú d'una cosa falsa de manera fàcil, fent-li creure una mentida o enganyant-lo sense que gairebé se n'adoni. Fa referència a l'acció de beure amb porró directament pel galet: la persona que beu només s'dedica a empassar-se el que li tiren, sense control ni qüestionament.

Exemple:

Li van dir que el cotxe estava com nou i ell ho va acceptar tot. Li van fer beure a galet.

05/08/2026

El Casal de Catalunya de Buenos Aires desplegará este mes una sólida agenda orientada a la divulgación patrimonial, el cine contemporáneo y las artes plásticas. La programación oficial comenzará el sábado 8 de agosto a las 11:00 h con una Visita Guiada por el Casal —la cual cuenta con el auspicio de la Dirección General de Casco Histórico del Gobierno de la Ciudad de Buenos Aires—, concebida para poner en valor la memoria arquitectónica de la zona; continuará el miércoles 12 de agosto a las 19:00 h en el espacio Cineclub con la proyección y posterior coloquio del largometraje “Tres dies amb la família”, de la realizadora Mar Coll, y sumará la inauguración en la Sala Tàpies de "Salón de invierno", una muestra permanente a cargo de la artista María Von Ioy y su equipo.

El Casal de Catalunya de Buenos Aires desplegarà aquest mes una sòlida agenda orientada a la divulgació patrimonial, el cinema contemporani i les arts plàstiques. La programació oficial començarà el dissabte 8 d'agost a les 11:00 h amb una Visita Guiada pel Casal —la qual compta amb l'auspici de la Direcció General de Casco Histórico del Govern de la Ciutat de Buenos Aires—, concebuda per posar en valor la memòria arquitectònica de la zona; continuarà el dimecres 12 d'agost a les 19:00 h a l'espai Cineclub amb la projecció i posterior col·loqui del llargmetratge “3 dies amb la família”, de la realitzadora Mar Coll, i sumarà la inauguració a la Sala Tàpies de "Saló d'hivern", una mostra permanent a càrrec de l'artista María Von Ioy i el seu equip.

05/08/2026

El Cineclub del Casal de Catalunya proyecta en forma gratuita “Tres dies amb la família” (de Mar Coll, premiada en Málaga 2009) el miércoles 12 de agosto a las 19:00 h en la Sala Pau Casals. La película aborda los secretos de una familia conservadora tras la muerte de su patriarca. Al finalizar, habrá debate y degustación de pa amb tomàquet (actividad arancelada con cupos limitados) Inscripción previa por mail a [email protected] hasta el martes 11 de agosto a las 17:00 h.

El Cineclub del Casal de Catalunya projecta de manera gratuïta “Tres dies amb la família” (de Mar Coll, premiada a Màlaga 2009) el dimecres 12 d'agost a les 19:00 h a la Sala Pau Casals. La pel·lícula aborda els secrets d'una família conservadora després de la mort del seu patriarca. En acabar, hi haurà debat i tast de pa amb tomàquet (activitat de pagament amb places limitades). Inscripció prèvia per correu a [email protected] fins al dimarts 11 d'agost a les 17:00 h).

04/08/2026

Llega una nueva propuesta artística a la Sala Tàpies.
El Casal de Catalunya de Buenos Aires invita a toda la comunidad a la inauguración de "Alegoría invernal", una muestra colectiva organizada por Artstationproject y bajo la curaduría de María Van Loy.
Un recorrido diverso e inspirador que reúne obras de múltiples artistas y disciplinas: dibujo, pintura, grabado, arte digital, escultura y fotografía.
Lugar: Sala Tàpies — Casal de Catalunya (Chacabuco 863, CABA) Día: Jueves 6 de agosto Hora: 18:00 h Entrada libre y gratuita
Los esperamos para compartir esta velada de arte en nuestra casa.
Cultura ExposicionDeArte EntradaLibreYGratuita

Arriba una nova proposta
l artística a la Sala Tàpies.
El Casal de Catalunya de Buenos Aires convida a tota la comunitat a la inauguració d' "Alegoría invernal", una mostra col·lectiva organitzada per Artstationproject i sota la curadoria de María Van Loy.
Un recorregut divers i inspirador que reuneix obres de múltiples artistes i disciplines: dibuix, pintura, gravat, art digital, escultura i fotografia.
Lloc: Sala Tàpies — Casal de Catalunya (Chacabuco 863, CABA) Dia: Dijous 6 d'agost Hora: 18:00 h Entrada lliure i gratuïta
Us hi esperem per compartir aquesta vetllada d'art a la nostra casa.
CasaldeCatalunya ArtEnBuenosAires SalaTapies AlegoriaInvernal SanTelmo Cultura ExposicioDArt EntradaLliureIGratuita

04/08/2026

¿Te imaginás viajar más de un siglo atrás sin salir de la ciudad? Este sábado 8 de agosto a las 11:00 h te invitamos a recorrer los pasillos de nuestra sede en la calle Chacabuco. De la mano del equipo del Casal de Catalunya de Buenos Aires, y con el auspicio de la Dirección General de Casco Histórico del Gobierno de la Ciudad, descubriremos la arquitectura, el arte y las anécdotas que forjaron este hito cultural.

•¿Cuándo? Sábado 8 de agosto, de 11:00 a 12:00 h.

•¿Cómo participar? Sumate reservando tu lugar a través de la web de Casco Histórico. ¡Los cupos vuelan!

T'imagines viatjar més d'un segle enrere sense sortir de la ciutat? Aquest dissabte 8 d'agost a les 11:00 h et convidem a recorrer els passadissos de la nostra seu al carrer Chacabuco. De la mà de l'equip del Casal de Catalunya de Buenos Aires, i amb l'auspici de la Direcció General de Barri Històric del Govern de la Ciutat, serem testimonis de l'arquitectura, l'art i les anècdotes que van forjar aquest fita cultural.

•Quan? Dissabte 8 d'agost, d'11:00 a 12:00 h.

•Com participar-hi? Suma't reservant la teva plaça a través del web de Casco Histórico. Les places volen!

03/08/2026

02/08/2026

La palabra “ganàpia” se utiliza para referirse a una persona, generalmente un joven o adulto, que es grandulón, infantil, simplón o que actúa con inmadurez haciendo cosas propias de una edad mucho menor a la que tiene. Se aplica habitualmente a quien ha crecido mucho físicamente pero mantiene una actitud poco espabilada. Los equivalentes más adecuados en castellano, según el matiz, son chiquilín, grandulón o papanatas.

Ejemplo:

Mira que n'és, de ganàpia! Té vint anys i encara fa rabietes com si en tingués cinc.

Traducción:

¡Mirá qué papanatas que es! Tiene veinte años y todavía hace berrinches como si tuviera cinco.

‌

La paraula “ganàpia” s'utilitza per descriure una persona immadura, poc eixerida o que actua amb infantilisme malgrat ser gran. La imatge és molt clara: és com si el cos hagués crescut molt més ràpid que el sentit comú, fent que un jove o adult es comporti amb la petitesa d'un nen.

Exemple:

Mira que n'és, de ganàpia! Té vint anys i encara fa rabietes com si en tingués cinc.

01/08/2026

La expresión “Tenir la mà foradada” es un modismo muy popular en catalán. Se utiliza para describir a una persona despilfarradora, derrochadora o muy poco ahorrativa. La metáfora visual (tener la mano agujereada) es muy clara: es como si las monedas cayeran a través de los agujeros de la mano tan pronto como se reciben, siendo imposible retener el dinero. El equivalente en castellano es ser un despilfarrador, un derrochador o que “le gusta tirar manteca al techo”.

Ejemplo:

No sé com s'ho fa en Marc: cobra el sou el dia primer i a mitjan mes ja no li queda res. Té la mà foradada!

Traducción:

No sé cómo lo hace Marc: cobra el sueldo el día uno y a mitad de mes ya no le queda nada. ¡Le gusta tirar manteca al techo!

L'expressió “Tenir la mà foradada” és un modisme molt popular en català. S'utilitza per descriure una persona malgastadora, malbaratadora o molt poc estalviadora. La metàfora visual és molt clara: és com si les monedes caiguessin a través dels forats de la mà tan bon punt es reben, sent impossible retenir els diners.

Exemple:

No sé com s'ho fa en Marc: cobra el sou el dia primer i a mitjan mes ja no li queda res. Té la mà foradada!