Asociación Española de Amigos de los Castillos Sección Valencia

Asociación Española de Amigos de los Castillos Sección Valencia Los fines de la Asociación son: contribuir a la conservación, revitalización y protección, moral

LA BATALLA DEL CASTELL DE CORBERA EN LA GUERRA DE LES GERMANIES (27, 28, 29 i 30 de JUNY de 1521)En l’estiu de 1519 el R...
29/06/2025

LA BATALLA DEL CASTELL DE CORBERA EN LA GUERRA DE LES GERMANIES (27, 28, 29 i 30 de JUNY de 1521)
En l’estiu de 1519 el Regne de València patia una greu crisi de subsistència i també una epidèmia de pesta. Aquests moments difícils originaren conflictes i tensions en la capital. Tot açò originaria el moviment de la Germania. Era aquest un moviment reivindicatiu protagonitzat sobretot pels gremis de la ciutat i que a poc a poc va anar estenent-se per altres ciutats del regne com Alzira o Xàtiva entre altres. En un principi, aquest moviment va ser controlat pels moderats i després la cosa va anar complicant-se liderant la Germania els més radicals. Els agermanats acabaren enfrontant-se amb la noblesa i també amb els mudèjars que servien als primers. Tal és el cas de Corbera on hi havia una comunitat important de mudèjars que treballaven les terres del duc de Gandía Joan Borja, senyor de Corbera. El conflicte acabaria finalment amb la derrota dels agermanats en 1523.
La guerra havia esclatat en estiu de 1521. Els agermanats volien donar un escarment al duc de Gandia, Joan Borja. Com que el castell era propietat del duc, Esteve Urguellés i Joan Caro varen prendre la decisió de castigar a aquest important noble, enemic acèrrim de la germania atacant i posant setge a un dels castells més importants. L’exèrcit agermanat es va detenir en la ciutat d’Alzira. Corria també la notícia que els realistes havien fet presoners a uns capitans agermanats i que els tenien presoners en la fortalesa de Corbera. Per una altra banda, Esteve Urgullés havia sentit dir que el castell guardava grans riqueses i seria fàcil obtenir-les. El realista Pere Çanoguera, encarregat de la custòdia d’aquest castell es va es va afanyar a fortificar l’edifici militar i a equipar-lo amb l’armament necessari.
Els agermanats prengueren la decisió d’anar a posar setge a Corbera. Els soldats portaven pintades unes creus de color roig a la roba a l’altura del pit. Pensaven que d’aquesta manera igual que els croats, els infondria valor i augmentaria la moral combativa. Així, des d’Alzira, aplegaren a Corbera amb quatre mil soldats el dia 27 de juny de 1521. Començà així el setge a la fortalesa de Corbera. Alguns flancs del castell començaren a sofrir els atacs per quatre peces d’artilleria. El combat fou molt dur, sobretot la jornada del dia 28. En aquest dia, els agermanats aconseguiren apropar-se a les muralles i arrimaren les escales a les muralles, sent rebatuts pels assetjats. En assabentar-se el virrei i el duc Joan Borja del que passava a Corbera, varen decidir anar a socórrer als assetjats, però Joan Caro en prendre por de ser tallat per la rereguarda, va alçar el setge i va preferir retirar-se a Alzira. Pere Çanoguera va manar notícies de la retirada de Caro. El setge de Corbera havia durat quatre dies, amb un balanç elevat de ferits i també hi va haver morts per part dels dos bàndols. Acabada la batalla, els agermanats intentaren en altres ocasions assaltar la fortalesa. Ho aconseguiren finalment en el mes de juliol on des de Sueca tornaren a Corbera i amb gran violència aconseguiren entrar dintre del castell i el saquejaren. El poble de Corbera també fou saquejat pels agermanats. L’ermita de Sant Miquel es va tenir que fortificar per tal de defensar-se d’un possible assalt enemic.
La batalla del castell de Corbera va deixar la fortalesa quasi en ruïna total. Tot i que va haver-hi intents posteriors per a la seua rehabilitació, finalment la fortalesa va acabar per ser abandonada. I així ha estat fins que cinc-cents anys després, el castell torna a poc a poc a renàixer de l’oblit i han començat les obres de rehabilitació i consolidació dels seus murs. Esperem que prompte tots pugem gaudir d’aquest emblemàtic monument del nostre poble.
Miquel Gómez Sahuquillo
Foto: Recreació de la Batalla de les Germanies del Castell de Corbera aprofitant un quadre de Manuel Pícolo López que representa la Batalla de Villalar de 1521, el mateix any en que es va produir la batalla de Corbera. https://i.pinimg.com/originals/3b/83/c7/3b83c7523105b452a19d7daa65490594.jpg

15 de març de 1248Aniversari del castell de CorberaEl rei Jaume I, després de pactar amb els sarraïns de Corbera l’entre...
16/03/2025

15 de març de 1248
Aniversari del castell de Corbera
El rei Jaume I, després de pactar amb els sarraïns de Corbera l’entrega de la fortalesa, un temps després, dona a Ramon de Rocafull el castell de Corbera el 15 de març de 1248, passant així definitivament la fortificació i tot el seu territori a mans cristianes. Aquest cavaller es convertix en el primer alcaid cristià de la fortalesa de Corbera.
El Llibre del Repartiment del rei Jaume I en referir-se al castell de Corbera diu: “A Ramon de Rocafull, cinc-cents sous i el castell de Corbera, de manera que el tinga de per vida, que els cinc-cents sous els perceba de les rendes de Corbera, i que custodie el castell sense la despesa del Rei nostre. I mentre dure la guerra d’Al-Azraq, no estarem obligats a tornar-li la despesa del dit castell. En el setge de Llutxent, 15 de març”(1248). No obstant això, cal assenyalar que abans d’aquesta donació el castell havia estat primer dividit en parts iguals i entregat a alguns ballesters de Tortosa.

Dirección

Valencia

Página web

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando Asociación Española de Amigos de los Castillos Sección Valencia publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Compartir