22/07/2026
No fa ni una setmana vam visitar Josep Vallverdú i la seva esposa Antonieta.
Vam compartir -com sempre- rialles, anècdotes, acudits, la preocupació per la nostra llengua, brindis per la nostra amistat…
I vam aprendre. Tots els moments viscuts amb el Pep han estat transcendents.
Sense inscriure’ns a les seves classes vam rebre les lliçons del professor, d’experiències i, sobretot, de coneixements.
Integritat, coherència, rigor… I un finíssim sentit de l’humor.
Honest amb tothom, lleial als seus i fidel a ell mateix.
Sempre molt present al Castell del Remei; ens ha dedicat generosament pregons, poemes, cançons, discursos, llibres, dibuixos, exposicions inèdites, entrevistes, fotografies i imatges, converses, i més brindis amb vi…
Dijous passat ens va regalar els nous llibres del seu Rovelló… ja de tots.
Una de les dedicatòries, diu:
“Tot torna: éssers, somnis, temps; ens en queda l’estigma bonhomiós: que duri”.
No va ser un comiat.
Ens cal Vallverdú.